Osona és la comarca catalana que més creix econòmicament, però ho fa amb una distribució desigual en el territori

Osona ha estat la comarca catalana que ha acumulat un major creixement econòmic, amb una variació real del Valor Afegit Brut del 6%, molt per sobre del 3,4% de Catalunya segons xifres del 2015. Aquestes dades apunten a un creixement positiu de dos anys consecutius, que no es veia des del 2007 i que afecta tots els sectors. En concret, el PIB ha crescut un 6% en bona part gràcies a l'increment del sector serveis (6,3%) però també a la indústria (5,9%). Malgrat aquesta recuperació econòmica, l'atur continua essent el repte pendent a Osona i es manté alt tant en determinats municipis (Manlleu, Sant Martí de Centelles, Sant Bartomeu del Grau o Vic) com en determinats col·lectius: el 55% de l'atur es concentra en majors de 45 anys, amb perfils de baixa qualificació professional, sense estudis postobligatoris, i que són sobretot dones majors de 55 anys. L'ocupació generada tendeix a ser en forma de contractes temporals (85%) i en tasques elementals (36,6%).

Aquestes són algunes de les conclusions que aporta el tercer Informe de Competitivitat de la comarca d'Osona, que ha elaborat l'Observatori Socioeconòmic i que avui s'ha presentat en una roda de premsa a Casa Convalescència. L'informe l'ha introduït el president de Creacció, Josep Arimany, que ha destacat "la feina clau de Creacció i de l'Observatori per poder fer una diagnosi de la situació socioeconòmica d'Osona i recollir la informació necessària per a la presa de decisions de l'Administració i de les empreses, a l'hora d'emprendre els projectes estratègics necessaris per modificar o millorar la situació en un determinat àmbit". A l'acte també hi han intervingut el conseller delegat de Creacció, Joan Turró; el president del Consell Comarcal, Joan Roca; l'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido; la directora executiva de Creacció, Núria Macià; i la responsable de l'Observatori Socioeconòmic, Sandra Álamo.

L'informe parteix de l'anàlisi de quatre dimensions: la productiva, la formativa, la territorial i la social. Aquest any, i com a novetat, la planificació dels reptes de futur del document s'ha treballat amb quatre comissions, una per a cada àmbit, que han involucrat nombrosos agents socials, polítics i econòmics del territori. Segons el president del Consell Comarcal, Joan Roca, les comissions "han fet un gran esforç de reflexió, de cerca de consens i de priorització dels reptes". El passat 16 de febrer els resultats de l'informe i d'aquestes comissions ja es van presentar al consell general de Creacció.

Quatre dimensions de l'informe
En la dimensió productiva, i més enllà de les xifres de creixement econòmic, l'informe apunta a una polarització de l’estructura empresarial d'Osona. Es detecta un increment de les microempreses i de les empreses grans i mitjanes, mentre que les petites (de 10 a 50 treballadors) s'han reduït. Aquest efecte també es reflecteix en el nombre d'autònoms, que suposen el 26% dels llocs de treball de la comarca i que es concentren sobretot en la indústria agroalimentària, on han augmentat un 176% des del 2008. L'informe també apunta que la innovació segueix essent una de les assignatures pendents de les empreses d'Osona: malgrat una lleugera millora, el nombre d'ocupats en tasques d'alt contingut tecnològic i en serveis basats al coneixement és només del 29,4%, molt per sota del 43,5% català.

En l'àmbit formatiu es detecta una forta dualitat en funció del perfil dels joves, que es tradueix en una elevada taxa d'abandonament prematur dels estudis i en un nivell d'instrucció de la població inferior a les mitjanes catalana i europea. En concret es defineixen dues trajectòries molt contraposades: per una banda, els joves que accedeixen al Batxillerat i als Cicles Formatius de Grau Superior tenen unes taxes de graduació superiors a la catalana i, per una altra banda, els joves que accedeixen a Cicles Formatius de Grau Mitjà tenen uns percentatges de graduació molt inferiors.

Pel que fa a la dimensió social, i a banda dels indicadors d'atur i d'ocupació, l'informe apunta que Osona té unes xifres de població gairebé estancades però amb diferències extremes entre municipis. La renda familiar ha millorat lleugerament, però es manté inferior a la mitjana catalana i més baixa que l'any 2009. El creixement econòmic no arriba a totes les llars, i el 32% de la població (49.754 persones) va ser beneficiària d'algun tipus de prestació l'any 2015. Per últim, la dimensió territorial analitzada per l'informe alerta del risc d'evolucionar cap a un territori dual: 7 municipis concentren ja el 67% de la població, l'eix de la C-17 aglutina una quantitat important de llocs de treball, les ajudes socials també es concentren a un nombre reduït de poblacions i contrasten els municipis envellits amb altres d'estructura jove.

Aquest tercer informe també ha incorporat nous capítols temàtics, arran de la detecció de necessitats específiques. En concret s'ha aprofundit en les dades d'internacionalització, que s'apunta com un vector positiu a Osona amb un percentatge d'empreses exportadores (12,3%) superior a la mitjana catalana i centrat en la indústria i en Europa com a principal destí. També s'ha afegit un nou capítol d'anàlisi de la salut econòmica i financera de la comarca.

Reptes estratègics per al 2017
Les quatre dimensions de l'informe culminen amb la presentació d’una sèrie de reptes estratègics entre els quals figuren el desenvolupament de programes específics per millorar la dimensió empresarial; resoldre el desencaix entre l'oferta i la demanda del mercat laboral; reduir la taxa d'abandonament escolar; detectar, analitzar i apoderar col·lectius específics de difícil inserció al mercat laboral per oferir-los programes d'atenció específics, i millorar la mobilitat de la comarca així com elaborar polítiques territorials per fer front a la realitat d'un territori dual.

"Hem de tocar de peus a terra i ser conscients que, tot i que de l'informe en sorgeixen moltes dades positives, hi ha indicadors que expressen preocupació", ha dit el conseller delegat de Creacció, Joan Turró. En aquest sentit, i un cop establerts els reptes, per Turró "el paper de Creacció ha de ser posar de relleu tant els elements positius com els negatius, i fer possible que el territori resolgui els problemes de forma unificada".

Primer informe de megatendències
En paral·lel al tercer Informe de Competitivitat, l'Observatori acaba de tancar el primer informe de megatendències Mirades al futur. L'informe ha identificat i desenvolupat 24 tendències agrupades en cinc grans blocs (demogràfiques, geopolítiques, econòmiques, tecnològiques i socials), que són enteses com a canvis a llarg termini que tenen un gran impacte sobre els governs, les economies, les empreses i les persones, i que afecten el món, tant de manera global com a petita escala (nacional, regional i local). "L'elaboració d'aquest informe i la seva transferència a la societat té com a objectiu visualitzar nous riscos i oportunitats, i inspirar transformacions a les empreses i a les realitats professionals i personals", ha explicat l'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido. En aquest sentit, des de Creacció s'estan fent presentacions sectorials amb l'objectiu de traslladar les tendències globals al pla comarcal, en àmbits com l'agroalimentari, l'industrial o les TIC.

Tres anys de Creacció
El tercer Informe de Competitivitat coincideix amb el tercer aniversari de la posada en marxa de Creacció. La seva directora executiva, Núria Macià, ha repassat algunes de les dades que avalen la seva trajectòria ascendent. El 2016 l'agència va executar 35 projectes, 21 dels quals impliquen el territori, i va tancar l'exercici amb 54 persones contractades i un pressupost de 1.890.000 euros. L'agència es divideix en cinc àmbits de treball: emprenedoria, empresa, ocupació, l'Observatori Socioeconòmic i els projectes estratègics, entre els quals el 2016 s'han impulsat el Pla Estratègic de Formació Professional i la Taula de gestió de purins orgànics, sempre juntament amb altres institucions comarcals. Entre d'altres, sota el paraigua de Creacció el 2016 es van crear 43 empreses i 87 llocs de treball i es van atendre 354 empreses. Actualment els seus vivers allotgen 50 empreses que generen 95 llocs de treball.