La UVic-UCC organitza el primer fòrum europeu que dona veu a les víctimes de l’abús sexual en l’esport

"Parlar m’ajuda a curar" o "El silenci és el pitjor enemic" són algunes de les frases que es van poder escoltar, aquest dimecres, al Fòrum "Trenquem el silenci en l'esport", que es va celebrar al Museu de l’Esport Melcior Colet de Barcelona. Organitzat per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, ha estat el primer fòrum a nivell europeu que ha reunit víctimes de l’abús sexual en l’àmbit de l'esport, que van compartir les seves experiències amb els assistents a la trobada. L’acte va comptar amb la col·laboració del Consell Català de l'Esport de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Vicky Bernadet i l'Institut Català de les Dones.

L'esdeveniment s’emmarcava en el projecte VOICE, una iniciativa cofinançada per la Unió Europea en què participen vuit universitats europees entre les quals la UVic-UCC.  La doctora Montserrat Martí, d’aquesta institució, és la responsable del projecte a Espanya. VOICE dona veu a les víctimes de l’abús sexual en l’esport, protegint les seves identitats, perquè amb els seus relats ajudin a entendre les situacions en què es produeix la violència sexual, a identificar comportaments i a desenvolupar eines de prevenció i actuació.

El fòrum estava obert a membres de federacions i entitats esportives, clubs, institucions públiques i de l'àmbit acadèmic preocupades per la prevenció de la violència sexual en l'esport. Tots ells van tenir l’oportunitat d’escoltar, en primera persona, el testimoni d’esportistes que van patir abús i que van denunciar la seva situació.

La jornada matinal va incloure la presentació d’exemples de bones pràctiques desenvolupats per entitats esportives com el FC Barcelona, e​l CAR de Sant Cugat i l'Associació Sant Martí Esport o acadèmiques com la UVic. Entre d’altres es van donar a conèixer codis d'ètica i de conducta, vídeos de conscienciació i sensibilització, una experiència d'acollida a una esportista víctima d’abús i estructures de treball cooperatives que valoren la persona per sobre de l'esportista.

Posteriorment, el fòrum va recollir l’experiència de diversos esportistes que han patit violència sexual en el seu esport. L'exjugadora internacional de voleibol Marta Gens i l'exjugador de bàsquet del F.C. Barcelona, ​​Roger Grimau, ambdós ambaixadors del projecte VOICE, van donar veu a les víctimes presents al fòrum, en un format d’entrevistes que van mantenir l’anonimat dels testimonis i de l’esport on es van produir els abusos.

“Existia una doble vida. Una cosa era l'entrenador a la pista, molt autoritari, molt dur, al límit; i una altra el de fora. La frase que es repetia era sempre la mateixa: "el que passa al vestidor, es queda al vestidor”, va exposar un dels testimonis. Una segona víctima va relatar com després de l'entrenament l'entrenador les feia posar en fila i els donava indicacions del que podien i del que no podien fer: “Amb qui podies parlar, quina música podies escoltar, com t’havies de vestir i com no... Ens deia que no podíem explicar el que passava allà dins perquè ningú ho entendria, i ens repetia que calia patir per aconseguir el que volíem”.

Responent a les preguntes formulades pels dos ambaixadors, es van escoltar testimonis sobre falta de protecció en l’àmbit del seu esport, i sobre la posició de poder que tenia l’entrenador sobre els esportistes: “El club buscava resultats, no mirava què passava als entrenaments”, va denunciar una de les víctimes, mentre una altra va explicar que “de cara als pares era l'entrenador perfecte, però de portes endins era diferent”. En el transcurs del fòrum també es va incidir en el sentiment de culpabilitat i de vergonya de les víctimes, que les duia a no denunciar la situació: "Tinc més por del que dirà la gent sobre el que m’ha passat, que no pas del que m’estava fent"; "No et passa pel cap parlar del tema amb ningú, ni tan sols amb els companys d’equip"; o "fins i tot et planteges que, malgrat que no t’agrada el que et fa, potser és el que realment toca", van ser algunes de les frases que es van poder sentir.

Els testimonis també van coincidir en la definició del comportament del seu abusador: “Escull els nens més desenvolupats, guapos i alts, amb personalitats fàcils de manipular però que no es trenquin a la primera, i es guanya la confiança de les famílies, del club, de la federació... per poder fer el que li doni la gana”, van coincidir les víctimes, segons les quals també és habitual “crear una rivalitat insana a l’equip, perquè els seus integrants no es comuniquin”.

Tots ells van insistir en la necessitat que aquest tipus de delicte no prescrigui perquè “a un nen de 12 a 20 anys no li pots demanar que denunciï els fets. Cal un entorn idoni, i ho fas quan estàs preparat perquè has de reviure el mal, et sents culpable de nou, tens por del que dirà la gent de tu...”. Alhora, van coincidir en la importància de fòrums com el d’ahir, “perquè la revelació dels abusos és sanador, i ajuda en el procés de recuperació personal” i perquè “escoltar testimonis pot ajudar a altres víctimes a fer el pas i decidir-se a parlar”.

Al fòrum també hi van participar Marisol Ayala i Miguel Ayala, els dos periodistes que, a través d’un llibre, han posat veu a bona part del centenar de víctimes del Cas Karate, el major cas de pederàstia en l'esport protagonitzat per Fernando Torres Baena, que va ser president de la Federació Canària de Karate.