La UVic se suma a la celebració del Dia Mundial de l’Aigua

Coincidint amb el Dia Mundial de l’Aigua, el 22 de març, la UVic-UCC ha organitzat un conjunt d’activitats per reivindicar aquesta jornada i per cridar l’atenció sobre la importància del consum i la gestió sostenibles d’aquest recurs escàs. De dimarts a dijous, l’entrada al campus Torre dels Frares ha acollit l’exposició “SOS Fartet”, un projecte per millorar l’estat de conservació del fartet, un peix endèmic en perill d’extinció, elaborada per Anna Badosa, del Grup d’Ecologia Aquàtica del Departament de Biociències de la UVic-UCC.

Alhora, aquesta setmana les pantalles digitals dels diferents campus han recuperat un recull d’imatges del concurs fotogràfic de Medi Ambient que, amb el tema “Fonts i corrents d’aigua”, es va celebrar l’any 2010 a la UVic-UCC. Per últim, el programa “Desconeguts, coneguts” de la UVic Ràdio ha tingut com a protagonista aquesta setmana el coordinador del Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, Marc Ordeix, en una entrevista centrada en els estudis dels rius i de l’aigua. El podcast de l’entrevista es pot recuperar a l’espai web del programa.

També coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el bloc UDivulga ha publicat dos articles a l'entorn d'aquest tema: un del director del Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, Marc Ordeix, sobre el per què és necessari celebrar un dia com el d'avui, i un altre de Lluís Benejam, codirector de la Càtedra de l'Aigua, Natura i Benestar, que respon a la pregunta: "Cal que els rius portin aigua?".

L’aigua com a focus d’interès
Més enllà de focalitzar l’atenció en l’aigua en una data concreta, durant tot l’any la UVic-UCC impulsa i participa en nombrosos projectes i accions, de recerca, de divulgació científica i de transferència de coneixement que tenen aquest element com a eix central d’interès a través de diverses càtedres, grups de recerca o centres.

És el cas de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la UVic-UCC, la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Sant Hilari. Entre d’altres accions, l’últim any ha posat en funcionament un Consell Assessor de la Càtedra, ha impulsat el projecte “De Font en Font” juntament amb la Societat Catalana d’Educació Ambiental, i treballa per convocar els primers premis a treballs de recerca del patrimoni natural de les Guilleries, en el qual l’aigua juga un paper fonamental.

Pel que fa al Grup de Recerca d’Ecologia Aquàtica, els darrers mesos ha culminat el projecte SOS Fartet, als parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, per determinar i millorar l’estat actual de conservació d’aquest peix endèmic amenaçat d’extinció i protegit tant a nivell nacional com europeu. També ha avançat en el desenvolupament del projecte de recuperació de dos estanys a la serra de l’Albera, a l’Alt Empordà, juntament amb IAEDEN. Els treballs duts a terme pels investigadors del grup i del Centre Tecnològic BETA també han culminat en la publicació de diversos articles: per exemple, el febrer de l’any passat, es va publicar un article a Science on s'alertava del perill de la salinització de l’aigua, mentre al setembre la Horizon Magazine en publicava un altre sobre un estudi liderat per la investigadora ICREA Sandra Brucet, on alertaven que el canvi climàtic i la contaminació maten la biodiversitat en l’aigua dolça.

A més, conjuntament amb altres universitats europees i canadenques, s'han engegat tres projectes d'investigació sobre els efectes que provoquen els impactes com el canvi climàtic i l'extracció d'aigua en la biodiversitat i el funcionament dels ecosistemes aquàtics. El grup de recerca també tutoritza estudiants africans que avaluen els efectes de l'escalfament global en els ecosistemes d'aigua dolça i marins d'aquest continent.

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) participa, entre d’altres, al projecte Life Migratoebre, de recuperació de peixos migradors i de millora de la gestió al tram final del riu Ebre, i acaba de presentar l’informe de l’estat ecològic dels rius d’Osona corresponent a l’any 2016, un estudi que elabora des de fa quinze anys. Juntament amb el Centre Tecnològic BETA, també participa al projecte Horizon 2020 INTCATCH, que estudia i monitoritza el riu Ter, inclosos els seus embassaments, i el compara amb el riu Tàmesi, el llac de Garda (Itàlia) i el llac d’Yliki (Grècia).

El Centre Tecnològic BETA (Xarxa TECNIO) desenvolupa encara un altre projecte Horizon 2020, l’SMART Plant, per l’escalat de tecnologies sostenibles que permetin la recuperació de recursos (materials i energia) a partir d’aigües residuals urbanes. El Centre també és membre de la Red META (Mesa Española de Tratamiento de Aguas), va finalitzar recentment el projecte TECNIOSPRING (Rivers of Salt) de Miguel Cañedo-Argüelles, i durant els propers tres anys liderarà i coordinarà el projecte Interreg MED SYNGGI, que també avarca projectes vinculats amb l’aigua. El desembre passat va acabar el projecte Cost Action Water 2020, en què també participava el CT BETA, que durant cinc anys ha abordat diversos reptes en matèria de tractament d’aigües residuals. A més, disposa de la planta de rius artificials de Manlleu, una instal·lació molt específica i innovadora, i participa en diversos projectes nacionals i internacionals en el marc de la determinació de la petjada hídrica on s’han publicat alguns articles recentment: El Water and carbon footprint of selected dairy products: A case study in Catalonia i el Carbon and water footprint of pork supply chain in Catalonia: From feed to final products. El CT BETA també porta a terme diferents projectes sobre tractament d’aigües amb empreses com ara Depuradores d’Osona o Ecoring (Alemanya). Alhora, els últims mesos, investigadors del CT BETA han publicat diferents capítols de llibre a l’entorn d’estudis centrats en l’aigua.

Aquest any, les Nacions Unides han volgut convertir les aigües residuals en l’eix central del Dia Mundial de l’Aigua, per generar consciència sobre el risc de contraure malalties greus com el còlera, la disenteria, la febre tifoide o la poliomielitis a causa del consum d’aigua contaminada. Cal tenir en compte que més del 80% de les aigües residuals generades al món tornen a ser abocades a l‘ecosistema sense cap tractament ni reutilització, i que 1.800 milions de persones utilitzen una font d’aigua contaminada per al consum diari. S’estima que aquesta situació provoca gairebé un milió de morts anuals.