El 14% de les persones majors de 65 anys d’Europa tenen discapacitat

El 14% de les persones majors de 65 anys d’Europa tenen discapacitat, tot i que aquest percentatge varia en funció de la regió del continent i el país del qual estiguem parlant. La xifra la revela un estudi que acaba de publicar la revista Plos One i que ha liderat l’investigador i fisioterapeuta de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) Javier Jerez Roig, coordinador del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M₃O). L’article, titulat “Regional differences in the profile of disabled community-dwelling older adults: a European population-based cross-seccional study”, també el signen els investigadors de la UVic-UCC Ester Teixidó-Compañó i Albert Espelt; Maria Giné-Garriga, de la Universitat Ramon Llull; Marina Bosque-Prous, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC); Caritat Bagur-Calafat, de la Universitat Internacional de Catalunya; i Dyego L. Bezerra de Souza, de la Universitat Federal de Rio Grande do Norte, Natal (Brasil).

El treball ha analitzat 33.369 persones de 65 a 84 anys de 17 països europeus, a partir de dades de 2015 proporcionades per l’estudi poblacional Survey of Health, Ageing and Retirement in Europe (SHARE). L’objectiu dels investigadors ha estat doble: per una banda identificar quina és la prevalença de la discapacitat en majors de 65 anys a Europa i, per una altra, detectar quines diferències existeixen en el perfil d’aquestes persones en funció de la regió d’Europa a la qual pertanyen. Per això l’estudi ha dividit el mapa en quatre grans àrees: els països nòrdics (Dinamarca i Suècia), l’Europa Central (Àustria, Alemanya, França, Suïssa, Luxemburg i Bèlgica), l’Europa de l’Est (República Txeca, Polònia, Eslovènia, Estònia i Croàcia) i els països del Sud (Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal).

Els països de l’Est, els de major prevalença de discapacitat

Malgrat el percentatge global de persones grans amb discapacitat que es desprèn de l’estudi és del 14%, aquesta xifra varia quan es desglossa per regions. D’aquesta manera, els països de l’Est és on la prevalença de discapacitat és més alta, del 16,6%, seguida del Centre (13,6%) i del Sud (13,1%). Els països nòrdics, amb un 9,4%, són els que presenten menor proporció de discapacitat entre persones grans. Per països, i a banda dels dos nòrdics, Suïssa, Àustria i Grècia tenen alguns dels percentatges més baixos, mentre Polònia, Estònia, la República Txeca, Bèlgica i Portugal obtenen els més elevats. Aquests resultats són homogenis tant en homes com en dones, i en les diferents franges d’edat.

Per contra, els casos d’Espanya i Itàlia presenten una particularitat: la prevalença de discapacitat és baixa en la franja d’edat de 65 a 74 anys, especialment en el cas dels homes. Però a partir d’aquesta edat, i sobretot més enllà dels 75, el percentatge de persones amb discapacitat incrementa, sobretot en les dones.

L’estudi parteix del criteri que una persona gran és considerada discapacitada quan presenta limitació funcional en, com a mínim, una activitat bàsica de la vida diària, com ara vestir-se, anar al bany, dutxar-se, entrar i sortir del llit, menjar de forma autònoma o caminar. En aquest sentit, els investigadors han analitzat diferents variables sociodemogràfiques, de salut, de serveis sanitaris i d’estil de vida, per detectar aquells àmbits en què les persones grans presenten més limitacions a cada regió i quines diferències existeixen entre països. Entre les variables estudiades figuren l’obesitat, el tabaquisme, la qualitat de vida, el nivell educatiu, els símptomes de depressió, la soledat, el consum de medicaments, les malalties cròniques, les hospitalitzacions, la capacitat cognitiva o els nivells de satisfacció amb la cobertura sanitària pública, entre d'altres. També s’ha fet una mirada especial al col·lectiu de dones.

Les dones i les persones més grans, les més afectades al Sud

Els resultats conclouen que la regió de l’Est obté els pitjors resultats per a la majoria de variables estudiades, seguida de la regió Sud on, i especialment a  Espanya, els resultats són en general pitjors en les dones. Per contra, els països nòrdics presenten el perfil més avantatjós en totes les variables, excepte en l’hàbit de fumar i en el consum de medicaments, i veuen reduïdes les diferències per gènere. L’obesitat i la inactivitat física són alguns dels factors més presents a totes les regions estudiades.

Als països del Sud, l’estudi també detecta que les persones amb limitacions funcionals tenen un menor nivell educatiu, tres vegades més baix que als països del nord. Les persones discapacitades del Sud d’Europa viuen més en àmbits urbans que rurals, són físicament més inactives, tenen una menor qualitat de vida i pateixen més problemes psicològics i cognitius. Alhora, estan menys conformes amb el sistema de salut públic dels seus països que a cap altra regió, i és l’àrea on més persones manifesten no poder visitar el metge per motius econòmics (9 vegades més que als països nòrdics) o a causa de les llistes d’espera. Per contra presenten els nivells més baixos d’hospitalització, que s’atribueix a la major tendència als països mediterranis de tenir cura dels familiars grans a casa.