Posar en marxa processos democràtics a les escoles millora l’èxit educatiu

 

Les seves conclusions es van presentar en el seminari internacional “Democràcia, participació i educació inclusiva als centres educatius, cap on avancem?” que ha tingut lloc els dies 6 i 7 de maig a la UVic. Una de les idees més debatudes, al Seminari, ha estat la necessitat de donar protagonisme a les veus dels infants i joves dins de les escoles per avançar cap a escoles més democràtiques.  

 

El projecte Demoskole l’han dut a terme els equips de recerca GREUV (Grup de Recerca Educativa de la UVic-UCC) i GRES (Grup de Recerca en Polítiques, Programes i Serveis Educatius i Socioculturals de la UdG), amb Núria Simó (UVic-UCC) i Jordi Feu (UdG) al capdavant. Durant tres anys han treballat per identificar els reptes, les incerteses i els dilemes que suposa la incorporació de processos democràtics en els sistemes educatius, i ho han fet conjuntament amb deu centres (cinc d’educació infantil i primària i cinc de secundària) que han format part de la investigació.

 

S’entén per escola democràtica aquella que fomenta la presa de decisions, que prioritza el benestar dels infants i de la comunitat educativa, respecta totes les persones que en formen part i defensa valors democràtics humanistes que busquen l’equilibri entre l’individu i la comunitat

 

En els últims anys s’ha ampliat l’oferta educativa de centres educatius que aposten per models pedagògics innovadors tant pel que fa a centres públics, sovint de nova creació, com privats o concertats, com ara escoles lliures o vives, o altres projectes educatius basats en la pedagogia Waldorf o Montessori. Dins d’aquest nou ventall, l’organització per matèries es trenca i s’assagen altres formes d’organitzar els continguts  per assolir aprenentatges més transversals i amb més sentit educatiu, Un element que comparteixen aquests centres innovadors són el desenvolupament de relacions més horitzontals entre els diferents agents de la comunitat educativa, en el fer quotidià de l’escola.  

 

En aquesta línia, el projecte Demoskole conclou que existeix una relació molt estreta entre els nous models pedagògics i la democràcia escolar. L’escola és un entorn de relacions jeràrquiques, per això, cercar i assajar nous models pedagògics trencadors, que parteixen dels interessos de l’alumnat a l’hora de plantejar l’aprenentatge, o fer que les relacions entre les persones siguin més horitzontals, implica apostar per la democràcia escolar. A més, una escola democràtica es dota d’estructures i processos que permetin ser-ne i d’un currículum que també sigui construït democràticament.

 

Centres com l’Institut de Gurb o l’Institut de Sils, participants a Demoskole, ja treballen per projectes. L’alumnat negocia, col·labora i discuteix en grups de treball cooperatiu per assolir un fita comuna, un producte o encàrrec que fa el docent o que, fins i tot, han consensuat docents i alumnat. És a dir, els alumnes són el centre de l’aprenentatge, i en són els protagonistes, perquè el docent no es comporta com un expert, sinó que acompanya el procés d’aprenentatge. Al mateix temps, aquests nous models pedagògics no plantegen la diversitat com un problema, com se solia fer en els models tradicionals, sinó que la consideren un avantatge, quelcom positiu per a l’enriquiment del grup. En molts casos s’atén la diversitat dins l’aula, i no pas fora d’aquesta.

 

La recerca evidencia que els centres més democràtics són aquells que:

 

Articulen, mitjançant el projecte educatiu, pràctiques educatives innovadores que fomenten la curiositat de tot l’alumnat pel coneixement complex i alhora promouen vincles amb agents del territori.

 

Demanen una gran implicació per part del professorat, el qual és un agent actiu i es coordina junt amb la resta d’agents educatius en els processos de presa de decisions per impulsar pràctiques educatives innovadores que tinguin una vinculació amb problemàtiques reals, com els projectes de treball amb la comunitat, o processos de governança a través de les assemblees d’alumnes o òrgans amb poder de decisió representats únicament per alumnat.

 

Es preocupen per  què cada alumne pugui implicar-se individualment, com per exemple en la regulació del seu propi procés d’aprenentatge a traves de l’avaluació formativa i col·lectivament amb allò que aprèn, com poden ser els grups heterogenis cooperatius o els grups de treball per projectes.   

 

Fomenten un clima de relacions de respecte i benestar entre professorat, alumnat, famílies, i totes les persones que integren la comunitat educativa.

 

Tenen cura del seguiment individual i grupal a través de diferents tipologies de tutories.  

 

Eixamplen la capacitat d’escolta i la veu de l’alumnat i de tots els membres de la comunitat educativa en un gran ventall de situacions educatives que conformen el dia a dia de l’escola.