938 861 222
| Antoni Maria Badia i Margarit, una vida al servei de la llengua i la cultura catalanes. |
|---|
Antoni Maria Badia i Margarit (1920-2014). Centenari del seu naixement. La figura d’Antoni Maria Badia i Margarit ocupà un lloc preeminent en la cultura i la vida acadèmica catalana al llarg de set dècades, des que començà com a professor a la Universitat de Barcelona fins a la seva mort. La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya se suma, amb aquesta exposició virtual, als actes d’homenatge que se li fan arreu per commemorar el centenari del seu naixement.
Lingüista apassionat, conreà totes les àrees del seu camp i en moltes excel·lí: la sociolingüística, la fonètica, la gramàtica i, sobretot, la gramàtica històrica. En totes elles feu aportacions rellevants i hi protagonitzà avenços substancials; alhora, fou un incansable divulgador de la llengua catalana. Les seves publicacions van ser —i són encara— referents per al coneixement del català a molts llocs del món. A més de la seva passió per la llengua, Badia i Margarit tingué també al llarg de la seva vida un alt sentit de la responsabilitat institucional i social i això el dugué a ser el primer Rector de la Universitat de Barcelona elegit democràticament pel Claustre després del franquisme. Des d’aquesta posició, conduí durant nou anys la transformació d’aquella Universitat en una institució oberta, democràtica, catalana i amb vocació de servei a la societat. Implicat en totes les entitats acadèmiques i de cultura més rellevants, tant catalanes com espanyoles, de les quals obtingué els més alts reconeixements, rebé també els més importants honors de les universitats i dels organismes públics catalans. Fou també president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i membre fundador i primer President de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (AILLC), que aplega la catalanística mundial. El XIXè Col·loqui Internacional d’aquesta Associació se celebrarà, precisament, a la Universitat de Vic el 2021. Antoni Maria Badia i Margarit fou, doncs, un professor modèlic i una referència constant en els àmbits acadèmic, social i cultural. En consonància amb el que dicta la divisa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, “Scientiae patriaeque impendere vitam - Esmerçar la vida al servei de la ciència i de la comunitat”, avui, quan commemorem el centenari del seu naixement, la seva figura exemplifica com una tan llarga trajectòria vital pot ser dedicada a posar la ciència i l’acadèmia al servei de la societat.
L’interès per la llengua de Badia i Margarit va des de l’inici de la seva etapa de formació fins al final de la seva vida. En tot moment va treballar intensament i amb un gran rigor científic en benefici del reconeixement i la dignificació de la llengua i la filologia catalana. Els àmbits que va investigar i també divulgar són molt diversos: lingüista, pioner en el camp de la sociolingüística, impulsor del llenguatge administratiu en català; investigador en els camps de la fonètica experimental, la gramàtica històrica, la dialectologia i la toponímia, entre d’altres. Això és tradueix en una extensa i rellevant producció científica que és indispensable per comprendre la lingüística catalana.
Antoni M. Badia i Margarit, a casa seva, l'agost de 1969. “Malgrat tot, era d'esperar que La Gramàtica històrica catalana prestaria el servei previst. Que així seria, semblaven posar-ho de manifest les dues dotzenes llargues de recensions de que fou objecte; que així fou, no deixa de confirmar-ho que l'hagin fet servir tots els especialistes i abundoses generacions d' estudiants, i que així és encara avui, ho palesa que, bo i superat per cinquanta anys de bibliografia posterior, continuï essent un llibre de referencia.” Badia i Margarit, A. M. (1989). Investidura com a Doctor “Honoris Causa” per la Universitat de València. Universitat de València     L’any 1978 Antoni Maria Badia i Margarit entoma el repte de ser rector de la Universitat de Barcelona, institució on l’any 1943 s’havia llicenciat en Filologia Romànica. Al llarg de tres mandats, Badia i Margarit esdevé una figura clau per a la construcció d’una Universitat més democràtica, propera a la societat i amb una tendència clara a la catalanització. Prova de tot això n’és la publicació de l’Estatut de la Universitat de Barcelona l’any 1985 amb el qual es va restablir l’autonomia universitària perduda amb la finalització de la Segona República.
"Quantes hores enterràrem en aquelles fatigoses jornades viscudes al Paranimf de l'entrenyable edifici? Badia i Margarit, A. M. (1989). Llavor de futur. Abadia de Montserrat, p. 425     Antoni M. Badia i Margarit fou un dels principals impulsors de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes i el seu primer president. L’AILLC és un Organisme científic que té com a finalitat aplegar les persones de tot arreu interessades per la filologia catalana i fomentar els estudis de llengua i literatura catalanes. L’Associació organitza un Col·loqui cada tres anys per debatre temes científics de l’especialitat, i es va aprovar la candidatura de Vic com a seu del XIX Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, que tindrà lloc a la UVic-UCC l’any 2021
Antoni M. Badia i Margarit durant la cessió del Premi d'Honor de les "Les llengües ara amenaçades de desaparició són, en la majoria de casos, molt afins a d'altres llengües més resistents, d'estructura poc consistent, de demografia reduïda, sense gramàtica ni codificació, d'ús poc més que únicament oral, sense una cultura al darrere. Molt diferents són les llengües que es distingeixen per posseir característiques oposades a les que acabo d'esmentar. Especialment les que anomenem "llengües de cultura" Badia i Margarit, A. M. (2000). Entrevista al diari Avui
  
|
Biblioteca de Catalunya
