Un 41 % de les noies que practiquen esports d’equip pateixen algun tipus de lesió esportiva que requereix atenció mèdica

Els i les esportistes infantils i juvenils pateixen de forma cada vegada més freqüent problemes de salut relacionats amb la pràctica esportiva. Per tal de determinar el perfil epidemiològic de les esportistes joves a Catalunya que practiquen alguns dels esports d’equip amb més seguiment —futbol, bàsquet i voleibol— i analitzar els factors de risc per patir lesions, s’ha realitzat un estudi en el marc del projecte SONAR de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i el Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya (COPLEFC). Els resultats de l’estudi demostren que en una temporada esportiva un 41 % de les esportistes necessita rebre atenció mèdica fruit d’una lesió esportiva i que el percentatge de jugadores lesionades és superior en bàsquet i futbol. 

La recerca revela que les lesions més freqüents entre les esportistes són les agudes (que es manifesten de manera sobtada durant l’activitat), a les extremitats inferiors (turmells i genolls), de llarga durada (suposen haver d’estar més de 28 dies sense entrenar), i les produïdes durant l’entrenament i sense contacte amb una altra persona o amb la pilota.

La presentació dels resultats de l’estudi, d’especial rellevància pel fet de centrar-se en les esportistes femenines, s’ha fet aquest matí en una roda de premsa al Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC. En el transcurs de l’acte, la vicerectora de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, Eva Espasa, ha contextualitzat aquest estudi posant en valor “la llarga experiència que la universitat té en recerca en l’àmbit de les ciències socials, i en l’esport en concret, i els diferents grups de recerca consolidats i vinculats a l’esport, l’exercici físic i el moviment que hi pertanyen”. A més de subratllar que es tracta d’una recerca aplicada i que pot ser de gran utilitat per a clubs i entitats esportives de tot Catalunya, Espasa també ha ressaltat com a fet diferencial que l’estudi posa el focus en les esportistes femenines, “un àmbit tradicionalment masculinitzat".

Javier Peña, investigador principal de l’estudi i director del Centre d’Estudis en Esport i Activitat Física (CEEAF) de la UVic-UCC, ha apuntat que tot i que l’objectiu inicial no era fer un estudi epidemiològic, “aquesta recerca demostra la importància de recollir dades epidemiològiques”, ja que d’estudis similars a aquest actualment només n’hi ha un parell més a l’Estat espanyol. Peña ha destacat la voluntat que aquest estudi “sigui el punt de partida per seguir treballant en la prevenció de lesions esportives, ja que es tracta d’un problema de salut pública i calen polítiques de prevenció”. També han participat en la presentació els investigadors Martí Casals i Beatriz Gil, membres del grup de recerca Sport, Exercise and Human Movement (SEaHM) de la UVic-UCC i del CEEAF, que han explicat l’aplicatiu que s’ha utilitzat i que ha permès obtenir un gran volum d’informació amb sistemes totalment validats, i el treball de camp realitzat, respectivament.

Factors de risc

L’estudi, recollit a l’article ”Epidemiologia i factors de risc en noies joves esportistes: bàsquet, futbol i voleibol”, publicat a la revista Apunts. Educació física i esports el dia 1 d’abril, s’ha basat en una enquesta feta a 1.235 noies d’entre 11 i 21 anys, de 168 equips pertanyents a 17 clubs esportius (8 de bàsquet, 3 de futbol i 6 de voleibol) de Catalunya. El treball analitza els factors de risc de lesions en infants i joves, entre els quals cal destacar la maduració biològica, les mesures corporals, la qualitat de l’entrenament, un baix nivell de condició física i, de manera especial, els factors associats al gènere. En aquest últim punt convé remarcar, per exemple, que mentre els homes són més propensos a patir lesions traumàtiques, les dones pateixen amb més freqüència lesions que requereixen cirurgia reparadora.

Els resultats de l’estudi revelen que el bàsquet és l’esport amb un major percentatge de jugadores lesionades (48%), seguit del futbol (38 %) i el voleibol (30 %). Segons el tipus de lesió, les agudes/traumàtiques (67 %) són les majoritàries, seguides de les lesions de mecanisme repetit i d’aparició gradual (17,5 %) i de les lesions produïdes per diversos mecanismes possibles (14,5 %), com per exemple les lesions de lligament encreuat anterior.

Lesions de turmell

En les primeres lesions de les esportistes, la zona anatòmica més lesionada acostuma a ser el turmell (35,5 %), seguit del genoll (17 %), les mans o dits (13,6 %), el tendó d’Aquil·les (6 %) i el canell (5,5 %), entre altres. En aquest estudi, comparat amb altres treballs que presenten un predomini de les lesions de genoll, es constata un augment de lesions de turmell. “L’acció explosiva del salt, tan habitual al bàsquet i al voleibol, així com els canvis de direcció o el recolzament en superfícies irregulars en el cas del futbol podrien explicar aquest fet”, comenta Javier Peña. En el cas del voleibol, per disminuir el risc de lesions es recomana a les joves esportistes practicar un segon esport amb l’objectiu d’entrenar diferents moviments que evitin patrons repetitius.

De manera general, les dones esportistes tenen més lesions al maluc, a la part inferior de la cama i a l’espatlla que els esportistes masculins, tot i que depèn molt de la disciplina esportiva. A més, cal tenir en compte que la influència de les hormones, el control neuromuscular, la biomecànica, l’anatomia i les diferències socials en la participació esportiva són variables relacionades amb el gènere i associades a l’aparició d’una lesió esportiva.

El treball publicat també destaca que un 12 % de les esportistes han patit una segona lesió que ha requerit atenció mèdica durant la mateixa temporada esportiva i en aquests casos el diagnòstic més freqüent és l’esquinç de turmell (38 %), la fractura (12 %) i la capsulitis dels dits (11 %).

Durant l’entrenament i sense contacte

Segons el context, el 51 % de les lesions analitzades van tenir lloc durant l’entrenament; el 29 %, durant un partit oficial i el 3 %, durant un partit amistós. La majoria de les lesions (43 %) es produeixen sense cap mena de contacte, mentre que el 31 % són per contacte amb una jugadora i el 19 %, per contacte amb la pilota.

Finalment, l’estudi constata que l’especialització esportiva precoç també té una incidència en l’aparició de lesions esportives. Les noies que entrenen en una única modalitat més hores a la setmana que la xifra de la seva edat (per exemple, una nena de 10 anys que entrena 11 hores a la setmana) o aquells que dediquen el doble d’hores a una única modalitat que a la pràctica de joc lliure tenen probabilitats més altes de lesionar-se.

Una de les principals conclusions del treball és que “per evitar lesions entre les joves esportistes cal entendre el problema i estudiar com afecta en cada situació específica” explica Javier Peña. Per això, segons ell, “és important que els agents esportius utilitzin eines per recollir les seves pròpies dades epidemiològiques, així com que impulsin programes educatius entre els entrenadors i entrenadores, de manera que desenvolupin així els millors protocols i estratègies de prevenció en poblacions altament vulnerables”.

A l’estudi, hi ha participat, a més a més de Javier Peña, investigador principal, Beatriz Gil-Puga, Aitor Piedra, Albert Altarriba-Bartés i Martí Casals, membres del grup de recerca Sport, Exercise and Human Movement (SEaHM) de la UVic-UCC i del CEEAF. També hi han col·laborat els investigadors Eduard Loscos-Fàbregas (Club Deportivo Alabés), Ivan Chulvi-Medrano (Universitat de València) i Antonio García-de-Alcaraz (INEFC i Universidad de Almería).