La "ciutat de 15 minuts" es perfila com el futur model d’urbanisme sostenible i saludable

La pandèmia de covid-19 ha posat de manifest les mancances que tenen les ciutats d’arreu del món des del punt de vista de salut i sostenibilitat, i ha fet evident la importància d’una bona planificació urbana. Per aconseguir entorns urbans més habitables i amb una major qualitat de vida per a la ciutadania, serà necessari que les administracions implantin noves polítiques d’urbanisme al voltant del model de "ciutat de 15 minuts". És a dir, crear ciutats on la gent pugui tenir a l’abast el transport públic i els serveis, disposar de comerços de proximitat i moure’s a peu o amb bicicleta, ja que cada vegada és més necessari alinear l’urbanisme amb la qualitat de vida de la ciutadania en termes de salut i benestar. El futur model de "ciutat de 15 minuts" és una estratègia equitativa per a la població i amb una elevada resiliència que, entre altres beneficis, permet afrontar el canvi climàtic tenint en compte que les ciutats generen el 75% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

Una nova sèrie de cinc articles publicats a The Lancet Global Health sobre un estudi pioner en urbanisme i salut a escala mundial, liderat per la universitat australiana Royal Melbourne Institute of Technologoy (RMIT University) i en el qual ha participat la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), defensa la creació de ciutats més saludables i sostenibles a partir d’una anàlisi en profunditat de cinc indicadors: la proximitat al transport públic i als comerços d’alimentació, la capacitat per poder-se desplaçar caminant, la densitat de població de la ciutat, la connectivitat de carrers i l’accés públic a un espai obert. Aquest estudi l’ha dut a terme un equip de més de 80 investigadors i investigadores en 25 ciutats de 19 països de tot el món, entre les quals hi ha Vic i Barcelona.

La nova sèrie d’articles Urban Design, Transport and Health Series 2 dona continuïtat a la sèrie publicada del mateix àmbit el 2016. En aquesta ocasió, s’avalua i es comparen les polítiques de planificació urbana i les característiques de disseny urbà i transport de 25 ciutats dels cinc continents: Maiduguri, Ciutat de Mèxic, Sao Paulo, Baltimore, Phoenix, Seattle, Hong Kong, Chennai, Bangkok, Hanoi, Graz, Gant, Berna, Olomouc, Colònia, Odense, Barcelona, València, Vic, Belfast, Lisboa, Adelaida, Melbourne, Sydney i Auckland. L’objectiu d’aquesta nova investigació és informar els polítics sobre les necessitats i els aspectes a millorar en els seus respectius municipis per aconseguir ciutats més saludables i sostenibles, ja que una bona planificació urbana produeix beneficis per a la salut i el benestar tant individual com planetari. La UVic-UCC ha col·laborat en tres dels cinc articles publicats a The Lancet Global Health i els investigadors que hi han participat són Anna Puig-Ribera, coordinadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC, i Joan Carles Martori, coordinador del grup recerca Data Analysis and Modeling de la UVic-UCC, que s’han centrat en les ciutats de Vic i Barcelona.

Vic i Barcelona, dues ciutats diferents
Vic és, segons l’estudi, una ciutat on el 81,4% de la població té accés a un espai públic obert i el 62% viu en barris on la facilitat per desplaçar-se caminant està per sobre de la mitjana de les 25 ciutats analitzades. El 56,4% dels habitants de Vic viuen en barris amb una connectivitat que facilita l’activitat física, el 50,7% té accés a establiments d’alimentació fresca o supermercats i el 24,3% viu en barris amb una densitat de població més alta que l’adequada per poder dur a terme activitat física. “En el cas de Vic, destaca especialment que la proporció de població amb accés al transport públic a menys de 500 m és inferior que a la resta de ciutats estudiades”, explica Joan Carles Martori, i que “al voltant de la meitat dels barris són molt transitables per caminar, però això tendeix a anar així especialment al centre de la ciutat”.

Barcelona és una ciutat altament poblada i el 92,3% de la seva població viu en barris que superen la densitat de població per poder fer activitat física. “La majoria de barris compleixen els llindars de densitat de població i connectivitat al carrer per assolir els objectius de l’OMS per augmentar l’activitat física”. També es constata que el 90,6% dels barcelonins i les barcelonines resideix en barris que tenen un índex de facilitat per desplaçar-se caminant superior a la mitjana de les 25 ciutats. El 88,2% dels habitants de Barcelona tenen accés a un espai públic obert a menys de 500 metres i el 75,8% pot accedir a transport públic regular en menys de 20 minuts. Tres de cada quatre persones viuen en barris amb una connectivitat que facilita l’activitat física.

En comparació amb altres ciutats estudiades, “la proporció de població de Barcelona amb accés a menys de 500 metres a un mercat d’alimentació, botiga de conveniència i transport públic regular està molt per sobre de la mitjana”, comenta Martori. Barcelona també està clarament per sobre de la mitjana pel que fa a la qualitat de les polítiques urbanes i de transport que donen suport a la salut i la sostenibilitat. Respecte a la resta d’indicadors, tant Vic com Barcelona se situen en la mitjana de les 25 ciutats estudiades.

Els resultats de Vic i Barcelona es poden consultar al Global Observatory of Health and Sustainable Cities mitjançant infografies i informes gràfics (Cities Score Cards).

L’accés a espais oberts i al transport públic, factors clau
Aquesta investigació revela que els barris transitables a peu ofereixen més oportunitats per a estils de vida actius, saludables i sostenibles. Les infraestructures per a vianants d’alta qualitat i una gestió correcta de l’ús del cotxe particular fomenten els desplaçaments de la ciutadania a peu. Per promoure l’ús del transport públic és clau que aquest disposi de suficient freqüència de pas i de parades pròximes als habitatges o llocs de treball, i que la població hi tingui un accés fàcil.

Segons l’estudi realitzat, arribar amb facilitat a un espai públic obert d’alta qualitat promou l’activitat física recreativa i la salut mental de la ciutadania. L’espai públic obert crea ambients de convivència i atractius, a més d’ajudar a refredar la ciutat i de protegir la biodiversitat. “A mesura que les ciutats es densifiquen i l’espai obert privat disminueix, és fonamental per a la salut de la població que les ciutats proporcionin més espai obert públic”, defensen Puig-Ribera i Martori. Aquest tipus d’espai ubicat a menys de 400 metres dels habitatges, a banda de l’accés a parcs més grans, afavoreix l’hàbit de caminar.

Amb tot, encara que la majoria de ciutats tenen aspiracions de ser ciutats saludables i sostenibles, moltes d’elles no disposen d’objectius mesurables per poder assolir aquestes aspiracions. “Malgrat la retòrica positiva sobre la salut, la sostenibilitat i l’habitabilitat a la majoria de documents polítics, moltes ciutats que vam estudiar no tenen polítiques establertes per oferir aquest model de ciutats a tothom”, explica Billie Giles-Corti, professora de l'RMIT University i investigadora principal d’aquesta recerca. Segons ella, “hi ha un accés desigual als barris que fomenten estils de vida saludables i sostenibles i molts estàndards de disseny urbà no compleixen el que es necessita per crear barris transitables que augmentin el transport actiu”. Unes polítiques adequades per crear ciutats més saludables i sostenibles poden mitigar les desigualtats de la població en l’àmbit de la salut, disminuir el nombre de morts prematures, reduir els estils de vida inactius i reduir la contaminació atmosfèrica, entre altres beneficis.

Els investigadors de la UVic-UCC destaquen que fins al 2019 les polítiques municipals en l’àmbit de l’urbanisme i la salut es basaven més en recomanacions i declaracions de bones intencions que no pas en obligacions. També apunten que “quan es prenen decisions polítiques s’ha de fer sobre la base de l’evidència i la planificació dels experts. És imprescindible que totes les actuacions de polítiques urbanístiques tinguin una avaluació real abans i després d’executar-les”, apunten Puig-Ribera i Martori.

El repte de les 1.000 ciutats
El nou objectiu que es plantegen ara els investigadors i les investigadores d’Urban Design, Transport and Health Series 2 és ampliar el treball fet fins ara i activar un programa de ciència ciutadana global que permeti recollir dades obertes de 1.000 ciutats de tot el món, amb la intenció de crear indicadors de planificació urbana que permetin millorar el coneixement i la presa de decisions per part dels dirigents polítics.

Les dades que es puguin recollir amb aquest observatori mundial de 1.000 ciutats haurien de poder ser utilitzades per les agències mundials per avaluar el progrés cap a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de les Nacions Unides. “Hem demostrat que és possible comparar i controlar les polítiques urbanes que promouen la salut i la sostenibilitat, i el seu nivell d’implementació a escala mundial”, apunta Giles-Corti.

Per aconseguir un major volum d’informació de les administracions locals i fer una comparativa tan exhaustiva com sigui possible entre ciutats de tot el món, els investigadors de la UVic-UCC subratllen la importància de l’Open Data (o accés a bases de dades obertes al públic) i de l’Open Software, de manera que els programes i les noves tècniques d’anàlisi de dades siguin obertes i accessibles a tots els investigadors.

Presentació dels resultats el 9 de juny a Vic
Les conclusions principals de la recerca publicada a The Lancet Goobal Health, així com les activitats locals que ja s’estan fent en algunes ciutats i les seves futures actuacions urbanístiques, es presentaran aquest dijous 9 de juny, a les 9 del matí, a la Sala Segimon Serrallonga de la UVic-UCC. El Local Launch of the Lancet Global Health’s Series on Urban Design, Transport and Health for Vic and Barcelona es podrà seguir també per streaming mitjançant aquest enllaç.

Jordi Collet, vicerector de Recerca i Transferència de Coneixement de la UVic-UCC, donarà la benvinguda i tot seguit començarà la intervenció de Billie Giles-Corti, líder del projecte Global Healthy and Sustainable City-Indicators (RMIT Melbourne). A continuació, hi haurà una presentació dels indicadors de salut i sostenibilitat a les ciutats de Vic i Barcelona. En aquest apartat hi participarà Marta Rofin, arquitecta de l’Ajuntament de Vic; Joan Carles Martori, investigador de la UVic-UCC; Guillem Vich, investigador d’ISGlobal; Xavier Del Clos, investigador de la Universitat Rovira i Virgili, i Anna Puig-Ribera, investigadora de la UVic-UCC.

L’acte continuarà amb una presentació de les accions presents i futures en urbanisme i salut a càrrec de Marta Fernández, directora executiva de l'RMIT Europe; Lorena Perona, tècnica del Servei d’Urbanisme de la Diputació de Barcelona; Fabiana Palmero, regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic; i Oriol Marquet, membre del Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territori de la UAB. La cloenda de l’acte anirà a càrrec de Roberto Elosua, director de la Càtedra de Salut i Població de la UVic-UCC, degà electe de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i catedràtic d’epidemiologia, i tot seguit hi haurà atenció als mitjans de comunicació.

D’acord amb l’aposta que la UVic-UCC fa per la recerca en l’àmbit de la salut i social, aquest projecte es continuarà desenvolupant en el marc del nou Institut de Recerca i d'Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), en funcionament des de l’1 de juny.

Per a més informació sobre l’estudi realitzat i la sèrie publicada es pot contactar amb Anna Puig-Ribera al correu electrònic annam.puig@uvic.cat

Sobre l'RMIT
L'RMIT és una universitat global de tecnologia, disseny i empresa. Com a institució d’educació superior originària d'Austràlia, la Universitat RMIT gaudeix d'una excel·lent reputació internacional en educació professional i vocacional, investigació aplicada i compromís amb les necessitats de la indústria i la comunitat. RMIT té més de 90.000 estudiants i 10.000 treballadors a les instal·lacions de Melbourne (tres campus), Vietnam (dos campus) i Espanya (un centre), i també ofereix programes conjunts a Singapur, Hong Kong, Xina, Indonèsia, Sri Lanka i Bèlgica i Alemanya.

Fundada el 2013, l'RMIT Europe és la porta d'entrada de la investigació, la indústria, el govern i les empreses europees a la innovació i el talent a Austràlia i a Àsia. Impulsa una contribució econòmica, ambiental i social positiva a Europa connectant el talent dels estudiants amb els reptes d'innovació, traduint el coneixement en acció i generant impacte local i regional a través de la investigació.