Carlota Gurt: “Escric per pair la vida; llegeixo per consolar-me”

“Escric per pair la vida; llegeixo per consolar-me”. Amb aquestes paraules acabava la conferència que l’escriptora Carlota Gurt va pronunciar ahir al Paranimf de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) en el marc del cicle “Dones i literatura”, que va començar amb Empar Moliner i que acabarà amb Eva Baltasar el dia 14 de novembre.

Carlota Gurt, una de les escriptores catalanes que ha irromput amb més força dins el panorama literari català, va explicar, amb el seu estil directe i incisiu, la manera d’entendre la literatura i el fet d’escriure. Davant d’un públic de més de cent persones, l’escriptora de Sola, Cavalcarem tota la nit i Biografia del foc va iniciar la seva xerrada afirmant que se sentia “una farsant” perquè de petita no havia desitjat mai ser escriptora. No obstant això, reconeixia que li interessaven moltes coses, fet que la va portar a estudiar cinc carreres i un màster, una de les quals Traducció i Interpretació a la UVic. “Tenia voracitat per saber-ho tot, i això m’ha servit perquè la meva mirada sobre el món sigui molt variada”, va afirmar. 

Que el seu pare li ensenyés l’alemany des de ben petita li va fer crear un vincle emocional amb els idiomes, cosa que li va obrir el camí per dedicar-se a la traducció. “Si he arribat a escriure és gràcies a traduir, perquè estar treballant amb les paraules et fa obsessionar i fa que les tinguis sempre en circulació”. 

Llengua, estil i veritat

Carlota Gurt també va explicar quins són els punts forts dels seus llibres. En primer lloc, va destacar-ne la llengua, convençuda del poder que té la paraula, i va comentar que gràcies a l’ofici de traduir “mantinc el múscul de la llengua ben entrenat”. En aquest aspecte, va posar de manifest la importància d’escriure amb naturalitat, “amb una llengua que de veritat et toqui”. En segon lloc, va destacar el seu estil directe i va confessar “estar podrida de metàfores”, que permeten al lector descodificar les seves paraules en funció de la seva experiència. I, com a últim element significatiu, va remarcar la veritat, tot afirmant que no fa autoficció sinó que escriu sobre les coses que la mouen, “retallant emocions reals que les enganxo en altres situacions”.

Sobre si li agradava més la novel·la o el conte, Gurt va dir que “una novel·la és com un matrimoni, que quan portes 50 pàgines llegides ja saps si l’acabaràs, mentre que el conte és com un amant, a vegades agrada, a vegades no”. I va cloure la seva intervenció afirmant que “escriure m’endreça,” i que davant de les coses inversemblants i doloroses que passen durant la vida, troba consol en la lectura.

L’editora Montse Ayats va ser l’encarregada de presentar Carlota Gurt. Després de desgranar la seva producció bibliogràfica, Ayats va destacar de Gurt “la seva trajectòria curta, intensa i de molta qualitat, amb un estil punyent i incisiu que sempre convida a la reflexió”. L’objectiu del cicle, tal com va explicar el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, just abans de començar l’acte, és obrir la Universitat a la ciutat i posar la cultura a l’abast de tothom. Les conferències al Paranimf tenen la col·laboració de la Biblioteca de la UVic-UCC, la Regidoria de Cultura i Llengua de l’Ajuntament de Vic, la Biblioteca Pilarin Bayés i, en aquesta ocasió, la llibreria Muntanya de Llibres.