Xavier Ferràs alerta a la sessió de macrotendències de Creacció que el canvi tecnològic ens ha dut a un punt de bifurcació

“Avancem cap a un model econòmic liderat per grans plataformes digitals que no creen ocupació, cap a un món d’abundància que ens permetran les tecnologies, però si no arreglem certes coses el sistema es pot arribar a col·lapsar”. Aquesta va ser una de les moltes reflexions que va fer aquest dimarts Xavier Ferràs, el degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, que va copresentar la sessió de megatendències “Una mirada al futur que ve”, organitzada per Creacció al VIT. Ho va fer juntament amb Montserrat Palet, fundadora d’EMPULS Strategy and Action i consultora experta en estratègia i competitivitat empresarial, que va considerar el context de canvi tecnològic com una oportunitat: “La tecnologia creix exponencialment perquè és ràpidament copiable, i per això els valors i l’ètica amb què s'apliqui en el futur seran els que marcaran la diferència en les empreses i les persones”.

Un centenar de persones van seguir la sessió, que recollia els resultats del primer informe de megatendències elaborat en el transcurs d’aquest 2016 per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. Les megatendències són canvis a llarg termini que tenen un gran impacte sobre els governs, les economies, les empreses i les persones, i que afecten el món, tant de manera global com a petita escala (nacional, regional i local). En total, a l’informe s’hi han identificat i desenvolupat 23 tendències agrupades en cinc grans blocs: demogràfiques, geopolítiques, econòmiques, tecnològiques i socials. L’elaboració d’aquest informe i la seva transferència a la societat té com a objectiu visualitzar nous riscos i oportunitats, i inspirar transformacions a les empreses i a les realitats professionals i personals.

L’arribada de la generació Z

En el bloc demogràfic, Montserrat Palet va destacar l’envelliment de la població, el manteniment dels moviments migratoris, la creixent urbanització del planeta i especialment de les megaciutats, l’augment de la població i els canvis en l’estructura social marcats per les generacions anomenades Millennial i Z com les principals tendències per a les properes dècades. “La generació Z, que dominarà el món d’aquí a uns anys, exemplifica l’apoderament de l’individu davant les empreses i els governs: joves conscienciats i realistes, preocupats pel canvi climàtic, defensors de la transparència, la participació, la col·laboració i el DIY”, va dir Palet, segons la qual, aquest perfil exemplifica molt bé les tendències socials que s’apropen. La consultora també va repassar les megatendències geopolítiques que, segons va apuntar, estaran marcades per la guerra dels recursos, l’alt endeutament dels governs, el canvi climàtic i un nou equilibri entre l’est i l’oest del planeta.

Transformació tecnològica i econòmica

Xavier Ferràs va encarregar-se de repassar les tendències en el pla tecnològic, que va sintetitzar en la transformació digital, l’entrada de tecnologies disruptives i, en conseqüència, de la quarta revolució industrial, i la generalització de les smart city. Per a Ferràs, la rapidesa i dimensió dels canvis tecnològics ens aboquen irremeiablement a aquest punt de bifurcació que encara no sabem on ens durà: “El que està emergint és potencialment bo, però haurem de ser capaços de gestionar-ho”, va dir. El degà de la FEC va posar exemples com ara el naixement de la fàbrica intel·ligent, l’aparició de noves maneres de competir, la major prevenció sobre la salut, per exemple a partir de la descodificació del genoma humà a l’abast de tothom, i el problema de la fam al món que, segons va afirmar, “és tècnicament resoluble per primera vegada en la història”.

La transformació tecnològica entronca amb les noves tendències econòmiques i els canvis a un mercat laboral altament robotitzat, que Montserrat Palet es va encarregar de resumir definint les habilitats i competències del professional del futur més imminent: “Sobretot flexibilitat, però també capacitat de resolució de problemes i d’adaptació, alta qualificació i un perfil multidisciplinari, és a dir, allò que ens fa més humans i ens distingeix de les màquines”. Palet va alertar que “la competència per adquirir professionals capacitats per dur a terme les feines més demandades en aquest nou context serà ferotge”, i va afegir que “les feines que requereixin intel·ligència creativa, intuïtiva i emocional seran les que se salvaran de la robotització”.