Una aplicació menor d’adobs als camps i la restauració dels boscos de ribera, dues assignatures pendents als rius d’Osona

El Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i àrea ambiental del Museu del Ter de Manlleu ja disposa del resultat de l’avaluació de l’estat ecològic dels cursos fluvials de la comarca d’Osona del 2020. Una de les principals conclusions que es desprenen de la memòria de l’any passat és que una aplicació menor d’adobs als camps i la restauració dels boscos de ribera continuen sent dues assignatures pendents als rius d’Osona. “Tot i que la majoria de punts mostrejats l’any 2020 pel CERM donen una qualitat biològica bona o molt bona, afavorida sens dubte per la dilució de les pluges abundoses del 2020, encara hi ha un excés de nutrients, sobretot de nitrats, als cursos fluvials que transcorren per ambients agraris, com són el torrent de Rimentol i el Gurri riu avall de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic, i també al Meder al nucli urbà de Vic”, explica Marc Ordeix, coordinador del CERM. Aquesta avaluació, que es fa anualment des del 2002, compta des dels seus inicis amb el suport dels ajuntaments de Vic i Manlleu, i amb la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic.

L’any 2020 es van mostrejar un total de 10 trams fluvials a la primavera i a l’estiu. D’aquests 10 sectors, 4 corresponen al riu Ter als termes municipals de Manlleu, les Masies de Voltregà i Torelló. Els 6 restants pertanyen al torrent del Rimentol i als rius Meder i Gurri al terme municipal de Vic. S’hi van mesurar paràmetres fisicoquímics, el cabal, la qualitat de l’hàbitat fluvial, la qualitat del bosc de ribera i la qualitat biològica de l’aigua fent servir els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, sabaters, cuques de capsa, larves de dípters, etc.) com a indicadors biològics de qualitat.

La qualitat de l’aigua millora

En general, destaca una millora de la qualitat per a la majoria dels paràmetres considerats. La qualitat biològica obtinguda a partir de l’estudi dels macroinvertebrats aquàtics augmenta en comparació amb anys anteriors. La majoria de punts mostrejats donen una qualitat bona o molt bona per a aquest paràmetre, sobretot als trams de riu més ben conservats, com són el Gurri a la Serra de Senferm (Vic), abans del seu pas pel nucli urbà  de Vic, el Meder riu avall de la Guixa i abans de passar pel centre de Vic, i el Ter entre Torelló i les Masies de Voltregà.

Pel que fa a qualitat fisicoquímica i, més concretament, els nutrients (compostos de nitrogen i fòsfor), s’ha observat una millora respecte de l’any 2019, “probablement degut a la dilució que han produït les pluges abundoses del 2020, que han fet augmentar els cabals dels rius i rieres d’Osona”, apunta Ordeix. Tot i així, encara n’hi ha valors lleugerament elevats al Meder al nucli urbà de Vic, el torrent de Rimentol aigua amunt de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Vic i el Gurri riu avall de l’EDAR i del pont de l’Eix transversal (C-25).

El bosc de ribera conserva la qualitat

La qualitat del bosc del riu o de ribera es manté estable respecte d’altres anys a bona part dels punts. El curs principal del Ter mostra un bosc amb una qualitat bona o molt bona a la majoria dels trams mostrejats. Els afluents d’àrees més agrícoles o urbanes mantenen la vegetació amb una qualitat intermèdia o mediocre, com és el cas del Gurri a la Serra de Senferm i al polígon industrial Malloles. El punt amb una qualitat pitjor és el Meder al nucli urbà de Vic, on el bosc de ribera és pràcticament nul.

D’altra banda, mentre el punt mostrejat del Meder a la Guixa obté valors alts de bona qualitat per aquest paràmetre, es nota un clar empitjorament al seu pas per Vic. Tot i així, al tram final, entorn de l’antiga passera de l’adoberia Genís-Antel els resultats milloren relativament gràcies a les actuacions de restauració dutes a terme per l’Ajuntament de Vic. “Les accions fetes a l’Anella Verda de Vic són un bon exemple a seguir per plantejar actuacions de restauració del bosc de ribera en entorns urbans, que milloren el paisatge i la biodiversitat i alhora serveixen de filtre per a la contaminació difusa (bàsicament nutrients- nitrits, nitrats i fosfats-), que arriba als cursos fluvials provinent dels camps de conreu, un dels impactes més importants i persistent per als cursos fluvials de la comarca d’Osona”, exposa Marta Jutglar, membre de l’equip executor i redactor del treball.

Quatre dels deu punts mostrejats, amb molt bon estat ecològic

L’estudi conclou que la qualitat ecològica de les masses d’aigua, obtinguda a partir d’una valoració conjunta de la qualitat biològica, hidromorfològica i fisicoquímica de cada tram fluvial mostrejat, és molt bona només a 4 dels 10 punts mostrejats en una o dues estacions de l’any: el Meder aigua avall de la Guixa (Vic) (Te1), tant a la primavera com a l’estiu; el Gurri a Senferm (riu amunt de Vic) a la primavera; el Ter aigua avall de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Manlleu a la primavera; i el Ter a Gallifa/el Sorral (les Masies de Voltregà) a l’estiu.

Els resultats confirmen, segons Jutglar, que “cal seguir treballant en l’aplicació de mesures de gestió per millorar la qualitat fisicoquímica i biològica dels punts que no arriben al llindar establert, així com també millorar l’hidromorfologia de la majoria dels cursos fluvials, on el problema de la mala qualitat del bosc de ribera és recurrent any rere any”.

El mostreig del CERM de l’any passat va comptar amb la participació d’estudiants en pràctiques del 4t curs del grau de Biologia de la UVic-UCC.

Podeu consultar la memòria d’estat ecològic d’Osona 2020 complerta i els Mapes de l’estat ecològic d’Osona 2020.