Una alumna del grau en Biologia estudiarà un nou sistema per eliminar els nius de vespa asiàtica

La vespa velutina o vespa asiàtica és un insecte invasor que va arribar fa uns anys a Catalunya i que, malgrat no ser perillosa per a les persones, suposa un greu problema per als apicultors, ja que ataca els ruscs d’abelles, cosa que fa baixar la producció de mel i posa en risc la colònia. Blanca Monteis, alumna del grau en Biologia de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), està investigant en el marc del seu Treball de Final de Grau (TFG) l’eficàcia i l’impacte sobre el medi d’un nou sistema per eliminar els nius d’aquest insecte reduint l’ús d’insecticida. L’estudi el durà a terme conjuntament amb les empreses Bionet, del grup Gepork (Masies de Roda) i Biodiversitat (Taradell). El sistema també l’aplica, des de l’any passat, l’empresa Anura Montseny, de Sant Celoni.

Blanca Monteis s’encarregarà de fer un seguiment dels nius de vespa asiàtica inactivats a la comarca d’Osona amb aquest nou sistema. “Volem obtenir més informació sobre l’espècie, com ara a quina alçada fa els nius, en quines espècies d’arbres, amb quina densitat... però també pretenem avaluar l’impacte ambiental que aquest mecanisme genera i confirmar que el seu efecte en el medi és mínim”, explica l’alumna, que al juny va acabar el quart curs. Per fer-ho, observarà de forma directa i mitjançant càmeres de fototrampeig “què passa als nius els dies posteriors a la seva inactivació, per exemple si altres espècies els depreden”, i estudiarà quina és la dosi mínima d’insecticida necessària per inactivar el niu, i quins residus deixa al seu interior”. El treball també traçarà un mapa digital amb la geolocalització de tots els nius localitzats.

Bales d’insecticida congelat en dosis baixes

El nou sistema d’eliminació dels nius de vespa velutina consisteix a disparar a distància bales d’insecticida congelat a l’interior dels nius. Un cop es moren les obreres i la reina el niu “ja no és funcional i perd l’activitat en pocs dies”, explica Roger Vila, responsable de Bionet, segons el qual, “els nius queden inactius i deixen de ser un perill, de manera que ni tan sols cal retirar-los”. Segons Vila, la tècnica també millora la seguretat en els tractaments per part dels tècnics, permet actuar sobre nius en llocs alts, com ara torres d’alta tensió, on fins ara calien perxes i elevadors, i només cal una sola persona per fer la feina.

Anteriorment, Bionet inactivava els nius injectant-los de forma directa entre un i tres litres d’insecticida, “que goteja i els dispersa pel medi”, mentre que aquesta tècnica només en fa servir entre 20 i 25 mil·lilitres, “molt dirigits i sense dispersió”.

Propostes de gestió i predicció de zones de risc

L’estudi, que es presentarà a finals d’any, permetrà “tenir més informació sobre com s’està adaptant aquesta espècie al nostre territori, així com fer propostes de gestió i una predicció de zones de risc d’aparició de nous nius durant els propers anys”, explica Vila. Fins ara, aclareix Monteis, s’ha treballat buscant antecedents, localitzant nius i preparant la part pràctica, que començarà a la tardor. Els participants a l’estudi també fan una crida a administracions i particulars perquè els alertin si detecten un niu. Un cop obtinguts els resultats, el sistema s’aplicarà en altres zones de Catalunya.

Monteis va escollir aquest tema pel seu TFG arran d’una proposta de Roger Vila, però sobretot perquè “tenia clar que volia fer un projecte sobre animals” i perquè “és una gran oportunitat per treballar amb biòlegs experts, conèixer a fons el comportament d’una espècie invasora i per contribuir en un projecte que pot tenir un impacte molt positiu sobre el medi ambient”, explica.

De fet, aquesta no és la primera acció conjunta entre la UVic-UCC i Bionet, professionals de la qual imparteixen ocasionalment seminaris a l’assignatura de Zoologia. Segons Vila, aquesta col·laboració “permet ampliar molt més els projectes i dotar-los d’un major rigor”. El fins ara coordinador del grau en Biologia, Josep Bau, que també és el tutor de Monteis en aquest treball, no descarta més accions en un futur: “Les col·laboracions en el marc dels TFG són una forma excel·lent d’explorar noves vies, sovint molt innovadores, per refermar les relacions entre la Universitat i el sector empresarial del territori”, afirma.