Un rellotge de sol i un espai ecodidàctic perpetuaran el record de Sebastià Riera a la UVic

Un rellotge de sol instal·lat a la façana de migdia de l’edifici G de Miramarges servirà per perpetuar el record de Sebastià Riera a la UVic. Sebastià Riera va ser professor de Didàctica de les Ciències a la UVic des del 1983 fins que va traspassar prematurament, el setembre de 2019. Ahir, la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia (FETEP), a més de dedicar-li el rellotge de sol dissenyat per Albert Cano, li va retre un sentit homenatge que va consistir en un acte en què van participar familiars i companys, i en el qual es va presentar el llibre Sebastià Riera i Cusí (1957-2019). De la natura a l’aula i el nou espai ecodidàctic al Jardí Miquel Martí i Pol.

Durant l’acte d’homenatge, Antoni Tort va voler situar Sebastià Riera “al lloc que es mereix”, a dins del conjunt de persones que formaven el segon cercle del nucli fundacional de l’Escola de Mestres, “que ens vam incorporar en el procés de construcció d’aquest centre superior de formació de mestres, aportant-hi processos, estratègies i dinàmiques, algunes de les qual continuen vigents i altres han quedat pel camí perquè els temps canvien”. Segons Tort, sense persones com Sebastià Riera, “no seria possible entendre la connexió pedagògica que hi va haver entre les escoles de mestres dels anys 70 amb les de la nova Generalitat a partir dels anys 80”.

Un llibre i un espai ecodidàctic

Jordi Martí, coordinador de l’homenatge juntament amb Joan Soler, va explicar la preocupació de Sebastià Riera per la innovació en l’ensenyament de les ciències, tot aportant “una visió més activista de l’ensenyament d’aquesta disciplina”. Va destacar algunes de les iniciatives que va impulsar i que encara perduren, com el Congrés de la Ciència feta pels Infants, que ja compta amb 20 edicions i no deixa d’estendre’s al territori. Martí va subratllar el seu “optimisme militant” i va assenyalar que el fet de no tenir mai mandra d’arromangar-se li va confegir una trajectòria professional molt àmplia.  

Amb l’esperit de donar a conèixer aquesta trajectòria, l’homenatge va servir també per presentar el llibre Sebastià Riera i Cusí (1957-2019). De la natura a l’aula, que té tres apartats. En el primer, hi figuren articles que desgranen els principals àmbits de la trajectòria acadèmica i científica de l’homenatjat; un segon apartat inclou testimonis de les persones que el van conèixer, i el tercer apartat comprèn una selecció de cinc textos d’autoria individual o compartida, encapçalats per un recull bibliogràfic de Sebastià Riera. Finalment, Jordi Martí també va anunciar l’estrena de l’espai ecodidàctic Sebastià Riera, situat al Jardí Miquel Martí i Pol, on es mostren recursos didàctics que podran fer servir els futurs mestres o els nens i les nenes que participen en el programa Escola i Universitat.

Per la seva banda, Joan Culí va parlar com a amic i exalumne de Sebastià Riera, al qual va considerar com “el meu mestre, que m’ha deixat coses de l’ofici d’ensenyar que es poden escriure en majúscula: un mestre que acompanya, tant a dins com afora de l’aula, i que permet que els alumnes excel·leixin”. Culí va manifestar que “sempre m’he sentit hereu de la seva manera d’ensenyar”.

L’esposa de Sebastià Riera, Imma Sadurní, va agrair en nom de la família l’esforç per l’organització de l’homenatge, afirmant que “tots els que som avui aquí portem una mica d’en Sebastià a dins”. 

Després que els fills de Sebastià Riera, Xavier i Bernat, interpretessin Arrels dels Esquirols, el degà de la FETEP, Eduard Ramírez, va cloure l’acte.

Una vida marcada per la natura i la docència

Nascut el 1957 a la Seu d’Urgell, Sebastià Riera va cursar la llicenciatura de Biologia a la Universitat de Barcelona, alhora que també va seguir dos cursos d’Enginyeria Tècnica Agrícola. L’any 1981, juntament amb Pep Nogué i Pere Pous, van fundar La Vola, un centre d’educació ambiental pioner al país i una escola de la natura que posava en pràctica l’ensenyament de les ciències naturals amb les estades d’estudiants i el treball de camp. 

El curs 1983-1984 va començar a treballar com a professor a l’Escola Universitària de Mestres Jaume Balmes de Vic, on es va incorporar com a docent al Departament de Ciències, obrint la porta als nous corrents de la didàctica del medi natural a l’Escola de Mestres. Juntament amb altres universitats catalanes, va impulsar el 1986  el primer Symposium sobre l’Ensenyament de les Ciències Naturals, del qual se’n van arribar a fer sis edicions en diversos indrets del territori català.

L’any 1988 va assumir el càrrec de cap d’estudis, quan Josep Tió era el director de l’Escola, i no el deixà fins al 2002, amb Antoni Tort com a degà de la ja Facultat d’Educació. Fora de l’àmbit universitari el seu activisme el va portar a la política local de l’Esquirol, d’on va ser regidor en dues etapes diferents i finalment, el 2011 en va ser alcalde fins al 2013.