Un projecte del CT BETA, Aigües Vic i Aigües d’Osona millorarà els tractaments actuals per acabar amb els episodis de mala olor i mal gust de l’aigua potable

La geosmina és una molècula produïda a nivell intracel·lular per microorganismes naturals que l’alliberen a l’aigua superficial en determinades condicions. La seva presència és la causant d’episodis de mala olor i mal gust en l’aigua potable, especialment en la transició entre finals d’hivern i principi de la primavera, i a causa del canvi climàtic és de preveure que cada vegada aquests episodis seran més freqüents. Tot i que la geosmina no afecta la salut, és a dir, no és tòxica ni tampoc fa que l’aigua sigui potable o no, sí que altera la percepció de la qualitat ja que l’olor i el gust que deixa és desagradable per a la majoria de consumidors.

Per analitzar i millorar el rendiment del tractament actual basat en carbó actiu per eliminar la geosmina en les aigües de consum humà, el Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i les empreses Aigües Vic i Aigües d’Osona han presentat aquest matí un nou conveni de transferència de coneixement que està en vigor des de l’1 de març i tindrà una durada d’un any. A l’acte de presentació hi ha assistit el vicerector de Recerca i Transferència del Coneixement de la UVic-UCC, Jordi Collet; el responsable de l’Àrea d’ecologia i canvi global del CT BETA, Lorenzo Proia; la investigadora del CT BETA Esther Vega; el gerent d’Aigües Vic, Guillem Tresserra; i la gerent d’Aigües d’Osona, Gemma Arrom.

El nou conveni -una evolució del primer que es va signar ara fa tres anys entre aquestes empreses, el CT BETA i el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM), també de la UVic-UCC- consta de dos grans blocs. Un primer bloc té per objectiu optimitzar el tractament que es fa servir actualment per combatre els episodis de geosmina. S’hi investigarà l’efecte de les propietats dels carbons actius sobre el procés d’adsorció d’aquesta molècula i com l’optimització de les condicions operacionals permet maximitzar el rendiment en el procés d’eliminació de la geosmina. En el segon bloc s’avaluarà l’ús d’agents oxidants com l’ozó i el peròxid d’hidrogen com a possible via alternativa per eliminar la geosmina en l’aigua.

Una eina predictiva

La feina feta els últims tres anys conjuntament amb el CERM ha permès poder entendre millor els mecanismes responsables de l’aparició de la geosmina a les aigües superficials del riu Ter que provoquen problemes a les empreses potabilitzadores que capten l’aigua d’aquest riu. En concret, “s’han realitzat diferents experiments a escales diverses per confirmar hipòtesis sobre la influència d’alguns factors, com ara el cabal del riu o la disponibilitat de llum i nutrients sobre la producció de la geosmina”, ha explicat Lorenzo Proia.

A més a més, durant la vigència del conveni s’ha fet un seguiment regular del riu en cinc punts distribuïts al llarg de la conca de l’Alt Ter, des del Pirineu fins a Gurb, incloent els punts de captació de les empreses Aigües Vic i Aigües d’Osona. Amb aquesta informació s’ha generat una base de dades “que ens ha permès desenvolupar models de predicció capaços de preveure els nivells de geosmina a l’aigua superficial amb un 87% de fiabilitat, una xifra difícil d’aconseguir”.

Proia ha fet èmfasi en el fet que l’aparició de la geosmina es produeix quan es donen determinades condicions, i especialment en aigües captades superficialment, motiu pel qual aquesta no és una problemàtica concreta d’Osona sinó que també es dona en altres punts de Catalunya i arreu del món. “Els factors climàtics a vegades juguen un paper més important que el nivell de nutrients. En anys de fortes plogudes les crescudes del cabal del riu generen condicions que impedeixen el desenvolupament massiu dels microorganismes productors de geosmina”, ha comentat. En canvi, “si el cabal del riu és molt baix, el nivell de nutrients i el desequilibri entre nitrogen i fòsfor són factors que afavoreixen creixements importants dels microorganismes productors i la conseqüent aparició a l’aigua superficial d’una manera més determinant”, ja que l’estancament de l’aigua afavoreix la proliferació dels microorganismes productors d’aquesta molècula.

Esther Vega ha fet èmfasi en l’optimització del tractament per l’eliminació de la geosmina en les aigües potables. Amb l’arribada d’alts pics de geosmina, tant Aigües Vic com Aigües d’Osona han fet ús addicional de carbó actiu en el seu sistema de potabilització d’aigües per millorar la qualitat de l’aigua durant aquests períodes estacionals. “Aquests carbons actius són materials adsorbents generalment d’origen vegetal que es caracteritzen per tenir una gran àrea superficial i, per tant, una alta capacitat d’absorbir compostos orgànics”, ha explicat Vega. Segons ella, un cop fet l’estudi experimental que ara es posa en marxa, s’espera “poder aportar solucions reals a les empreses potabilitzadores que els permeti tenir un procés de tractament de la geosmina més eficient i reduir els costos operacionals del tractament de l’aigua”.

El projecte també ha donat lloc a la tesi doctoral de Carmen Espinosa, defensada l’estiu 2020, i s’està en procés de sol·licitud d’una patent. “Des del CT BETA estem molt contents dels resultats obtinguts en el darrer conveni en col·laboració amb el CERM, no només a nivell científic sinó perquè creiem que la feina feta ha sigut d’ajuda i ha proporcionat informació rellevant a Aigües Vic i Aigües Osona”, ha dit Proia, segons el qual “esperem poder seguir treballant en aquesta línia per així seguir responent a reptes que tinguin empreses del nostre territori”.

Un problema cada cop més freqüent

En la presentació de l’acte, Collet ha fet èmfasi en la importància de consolidar aquesta investigació un any més amb un nou conveni i ha destacat que “és un exemple més de l’aplicació al territori, en aquest cas a la comarca d’Osona, de la transferència de coneixement i la recerca que s’està desenvolupant de la UVic-UCC, i més concretament des del CT BETA”. El vicerector també ha destacat la col·laboració amb les empreses potabilitzadores “en un tema de gran sensibilitat per als consumidors com és el de la mala olor i el mal gust de l’aigua potable”.

Tenint en compte que el canvi climàtic fa preveure que cada vegada seran més freqüents els episodis de geosmina, “la nostra obligació és anticipar-nos i buscar alguna metodologia que ens alerti d’episodi de geosmina” i posteriorment analitzar si els sistemes de tractament actuals són suficients i com es poden millorar per evitar afectacions als consumidors, ha explicat Treserra, gerent d’Aigües Vic, empresa que capta, potabilitza i subministra aigua a cinc municipis d’Osona i a uns 52.000 habitants. Aigües d’Osona és l’empresa mixta que per delegació dels Ajuntaments al Consell Comarcal d’Osona gestiona tres abastaments supramunicipals d’aigua en alta i abasteix a 31 municipis d’Osona i a 7 municipis del Lluçanès, arribant a un 65% de la població de la comarca. Ambdues empreses tenen els punts de captació molt pròxims i un sistema de tractament de l’aigua molt similar. En aquest sentit, Treserra ha lloat la col·laboració conjunta de totes dues empreses amb el CT BETA. “Hem disposat d’una sèrie de professionals experts en la matèria i els resultats han superat les nostres expectatives”.

Gemma Arrom ha destacat la bona qualitat que presenta l’aigua captada al riu Ter, però que “puntualment es pot veure afectada a nivell organolèptic per la presència de la geosmina”, la qual no representa “cap risc per a la salut pública”. Segons ella, buscar mecanismes per anticipar-se a l’aparició d’aquest compost i analitzar els actuals tractaments de què es disposa o la possible millora d’aquests és el principal objectiu d’aquest nou conveni. “Des d’Aigües d’Osona estem molt satisfets de poder comptar amb el CT BETA com a centre d’investigació present a la comarca i dels objectius assolits en el primer conveni, els resultats dels quals inclús han superat les expectatives que es van plantejar a l’inici”, ha dit Arrom.