Un estudi diagnostica la prostitució a la Catalunya Central i en posa de manifest l’exclusió i manca de visibilitat

L’exercici de la prostitució i el seu abordatge ha estat una qüestió de constants debats polítics, socials i acadèmics en els últims anys. Amb l’objectiu de conèixer la realitat del seu exercici a les comarques de l’Anoia, el Bages i Osona, acaba de fer-se públic l’estudi inèdit “Diagnosi de la Prostitució a la Catalunya Central”, un treball que parteix de l’evidència científica per determinar l’estat de la qüestió i analitzar la resposta que se li està donant, tant des de l’àmbit públic com des del tercer sector, en un territori on la prostitució es troba profundament invisibilitzada.

Aquesta manca de visibilitat, de fet, és un dels aspectes que posa de relleu l’estudi, impulsat per l’associació Dones amb Empenta (DAE). El treball també posa al descobert el desconeixement del fenomen, així com els prejudicis i l’estigma social que gira al voltant de l’exercici de la prostitució en el territori concret que s’ha analitzat. La diagnosi la signen Sandra Ezquerra, coordinadora del grup de recerca Societat, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) i directora de la càtedra UNESCO: Dones, Desenvolupament i Cultures de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i Marta Venceslao, membre del grup de recerca sobre Exclusió i Control Social (GRECS) del Departament d’Antropologia de la Universitat de Barcelona (UB). Per part de DAE hi han participat Sònia Fernàndez i Margarida Fité, i a l’acte de presentació de l’estudi, el passat 10 de desembre en línia, també hi va intervenir Montserrat Sánchez, subdirectora general de Lluita Contra la Violència Masclista de la Generalitat de Catalunya.

Més polítiques públiques i accions d’intervenció social

“Partint del reconeixement que estem davant d’un fenomen de molta complexitat, hem volgut anar més enllà i mapejar la realitat per contribuir a generar polítiques públiques i accions d’intervenció social centrades en les necessitats i demandes de les dones, que previnguin la seva exclusió social i estigmatització i, per tant, les situacions de vulnerabilitat i de violència que viuen”, expliquen Margarida Fité i Sònia Fernàndez. En paraules de Sandra Ezquerra i de Marta Venceslao, “l’estudi pretén aportar dades qualitatives que permetin fer una radiografia actual de l’exercici de la prostitució, però també, i sobretot, per donar peu a la generació de polítiques públiques i accions d’intervenció social basades en les necessitats d’aquestes dones”.

Entre altres qüestions, l’estudi fa palès que la restricció de drets fruit de la Llei d’Estrangeria col·loca les dones en situacions de vulnerabilitat exponencial. La manca de regularització de les situacions administratives d’aquestes persones és un obstacle per a l’accés a drets tan elementals com per exemple el d’habitatge, el de la lliure circulació per l’espai públic o el del reagrupament familiar.

L’estigma que acompanya l’exercici de la prostitució és un aspecte que posen de manifest tant les entitats i els serveis vinculats com les mateixes dones. En aquest sentit, les entitats i serveis destaquen la importància de la formació i la sensibilització sobre el fenomen de la prostitució entre els i les professionals del camp social i sanitari amb una doble dimensió. A més a més, segons s’exposa a l’informe, el fet que la prostitució no sigui reconeguda com a treball remet directament a una problemàtica d’exclusió social.

A partir de testimonis reals

Més enllà de la literatura especialitzada i la bibliografia de caràcter multidisciplinari que recull l’estudi, el seu gran valor rau en la informació aportada pels diversos testimonis entrevistats: membres de 15 entitats i serveis d’atenció social, atenció a la dona i atenció sociosanitària de l’Anoia, el Bages i Osona i 18 dones d’aquesta àrea geogràfica que exerceixen la prostitució, totes elles d’origen estranger i el 50% en situació de residència irregular. Gran part de les enquestades, el 27,8%, tenen entre 36 i 40 anys.

Malgrat que les dades existents són parcials a causa de la invisibilitat del col·lectiu, l’estudi també traça els perfils sociodemogràfics de les dones que exerceixen la prostitució a Catalunya; les condicions en què ho fan i els obstacles que es troben en la vida diària –procés migratori, estigma, desprotecció judicial, vulnerabilitat econòmica, convivència amb el veïnat, etc–. En paral·lel, el treball analitza els serveis existents actualment, des dels d’atenció a les dones fins a les oficines de mediació. També recull la valoració que fan els i les professionals d’aquests serveis sobre els recursos i de les polítiques existents, així com de les necessitats més urgents expressades per les mateixes dones, entre les quals destaquen la regularització de la seva situació administrativa, la formació i les alternatives laborals, la sensibilització sobre la realitat de la prostitució, o la seguretat i la regularització de l’activitat.

Les autores de l’estudi subratllen la necessitat de sensibilització social a l'entorn la realitat de la prostitució i l’aposta política que, conseqüentment, ha de permetre garantir els drets fonamentals d’aquestes dones. “La via per dotar-les d’un projecte de vida digna passa per crear polítiques públiques que vagin contra les violències masclistes i les vulnerabilitats associades", conclouen.

L’estudi ha rebut el finançament del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, en el marc de les activitats de lluita contra la violència masclista a càrrec del Fons del Pacte d’Estat contra la violència de gènere.