Un estudi de la Càtedra de l'Aigua analitza l’estat de les fonts de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona per millorar-ne la conservació

Als municipis de l’àmbit de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona (Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta, Sant Sadurní d’Osormort, Tavèrnoles i Vilanova de Sau) hi ha un gran nombre de fonts, algunes de les quals presenten un alt valor històric i sociocultural. Les principals problemàtiques a les quals s’enfronten totes elles són l’abandonament, la degradació natural, i la minva en la qualitat i la quantitat d’aigua disponible. Així ho recull un estudi del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, elaborat per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la UVic-UCC, la Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm. En aquest treball s’ha analitzat, durant el període 2021-2022, l’estat de 124 fonts amb la voluntat de poder-ne millorar la gestió i el manteniment.

La recerca ha valorat l’estat de les fonts per tal d’abordar-ne la gestió, la conservació, la millora i el seguiment periòdic de manera eficient. També s’ha actualitzat l’inventari de fonts dels 5 municipis, s’han caracteritzat les fonts des del punt de vista hidrogeològic, ambiental i patrimonial, i s’hi han detectat amenaces i impactes. Les tasques d’actualització de l’inventari han permès situar i caracteritzar 124 fonts de manera completa o parcial, mentre que 57 no han pogut descriure per diversos motius, com ara la inaccessibilitat i la inexistència de referències per a la seva localització, o bé perquè han desaparegut. 

Intervencions necessàries

Pel que fa a les actuacions prioritàries, l’estudi indica que caldria mantenir les fonts que es troben en bon estat, millorar les que admetin o necessitin certes intervencions, i restaurar aquelles fonts que estiguin malmeses i que puguin incrementar el valor natural i/o cultural del seu entorn. També s’apunta que convindria recuperar fonts perdudes, sempre que puguin fer una contribució a la qualitat ambiental del lloc on es troben. Finalment, s’indica la idoneïtat de construir noves fonts en punts estratègics relacionats amb l’oferta patrimonial de l’Espai Natural on es consideri adient disposar d’abastament d’aigua. 

El treball també constata que serien positives les actuacions en les infraestructures, l’entorn, la disponibilitat, la qualitat i la funció ambiental que fan les fonts. Així mateix, assenyala que caldria un pla de seguiment periòdic de les fonts per conèixer-ne l’evolució i detectar les situacions que requereixin actuacions de recuperació o millora. En aquest sentit, “el context actual i futur de canvi climàtic posa de manifest la importància dels entorns fontinals com a punts calents de biodiversitat vinculada als ambients aquàtics, atès que és en indrets frescals de reduïda extensió com aquests on troben refugi espècies de flora i fauna especialment sensibles —sovint amenaçades— a la presència i qualitat de l’element hídric”, indiquen els responsables de la recerca.

Bibliografia i treball de camp

Per fer l’estudi, d’una banda, s’han recopilat dades sobre les fonts (bibliografia, cartografia, llocs web) i informació associada, com el cadastre, la geologia, l’hidrogeologia, les figures de protecció, la inclusió a l’Espai Natural, les rutes senyalitzades, els hàbitats i el patrimoni catalogat. D’altra banda, s’ha fet treball de camp amb una fitxa de caracterització de les fonts i el seu entorn, la mesura del cabal i anàlisis de laboratori d’alguns dels principals components químics indicatius de contaminació. Les fonts s’han identificat i classificat segons el tipus hidrogeològic i l’estat general de conservació.

Les fonts s’han estudiat per tipologies i per municipis, agrupades en fonts de raig (la més abundant), d’aixeta, de mina, biot (surgències naturals no condicionades) i altres (relacionades amb pous, dipòsits, rescloses, basses i degotalls). Altres característiques que s’han analitzat fan referència a la llibertat i dificultat d’accés, l’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, els riscos, l’ús de l’aigua, els avisos de qualitat, els impactes naturals i les amenaces sobre la disponibilitat o qualitat de l’aigua per part d’activitats humanes. També han estat objecte d’atenció la retolació, la presència o no dins d’una ruta senyalitzada i els elements d’interès patrimonial presents, com a aspectes que afavoreixen el coneixement i gaudi d’aquests espais.

A més a més d’una extensa bibliografia, el document inclou un apartat d’annexos, amb els llistats de fonts caracteritzades, no caracteritzades i alfabètic; la cartografia sobre la base topogràfica 1:10.000; les fitxes resum de les 124 fonts caracteritzades, i taules de dades vinculades a cada font amb riscos, danys, impactes i amenaces, itineraris i informació turística, hidrogeologia, hidrologia i hidroquímica, valors naturals i elements patrimonials. Un recull dels textos i dates presents a les fonts i el model de fitxa de seguiment periòdic completen els annexos. Aquesta fitxa ha de servir a la guarderia de l’Espai Natural per fer el seguiment periòdic de les fonts principals.