Tres projectes del grup de recerca M3O reben una beca del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya

El Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya ha concedit una beca, en la convocatòria 2019 d’ajuts a la investigació, a tres projectes del grup de recerca M₃O de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). En aquesta edició es van presentar un total de 26 projectes i només 5 han rebut un ajut econòmic. Amb una aportació econòmica total de 21.808,71 euros, els tres projectes del grup de recerca M₃O que han estat becats són: “Comportament sedentari i incontinència urinària en residencies geriàtriques d’Osona (Barcelona): l’estudi OsoNaH”, que té com a investigador principal Javier Jerez; “Creación y validación de un protocolo de ejercicios dual task, para la mejora del equilibrio y velocidad de la marcha en el adulto mayor”, liderat per Luz Adriana Varela; i “La influència dels factors psicosocials postoperatoris en la recuperació després d’una artroplàstia de genoll: estudi observacional prospectiu”, amb Marc Terradas com a investigador principal.

El projecte OsoNaH, becat amb 16.588,76 euros, es troba en plena fase d’anàlisi de dades i ja ha presentat resultats preliminars a l’International E-Congress of the European Geriatric Medicine Society. Aquests resultats indiquen que els residents geriàtrics passen el 82% del temps diürn amb comportament sedentari (assegut o reclinat) i menys de 2 hores a peu o caminant. El nombre mitjà de passos per dia és d’aproximadament 1.300, quan la recomanació general de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) parla de 10.000.

Segons el projecte OsoNaH, la incontinència urinària està present en gairebé el 78% de persones i el tipus més freqüent és la funcional (característica de l’àmbit residencial) i la d’urgència. “S’ha trobat una associació significativa entre el comportament sedentari i la incontinència urinària que està pendent de ser confirmat després de tenir en compte la influència d’altres variables”, explica Javier Jerez. Segons ell, “el comportament sedentari sembla correlacionar-se amb l’estat de fragilitat dels residents”. Els resultats preliminars de l’estudi també revelen que el 54% de les persones grans que viuen en residències està desnodrida o en risc de desnutrició i que en més del 90% d’aquesta població està present la sarcopènia (pèrdua de força muscular durant l’envelliment). Aproximadament el 86% dels residents geriàtrics presenta símptomes de depressió, el 70% se sent sol i el 46% presenta un risc elevat d’aïllament social. “El nombre de visites de familiars i amics sembla estar associat a un menor risc d’aïllament”, constata Jerez.

La millora de l’equilibri i la velocitat de la marxa en les persones grans

El projecte “Creación i validación de un protocolo de ejercicios de dual task, para la mejora del equilibrio y velocidad de la marcha en el adulto mayor”, que ha rebut una ajuda de 3.123,63 euros, forma part de la tesi doctoral de Luz Adriana Varela i actualment el programa s’està portant a terme en gent gran voluntària que viu en comunitat dels municipis de Centelles, Taradell, Hostalets de Balenyà, Tona i Santa Eugènia de Berga.

A causa de la pandèmia, la mostra inicial de 90 participants de casals de gent gran s’ha hagut de reduir a 30 (estudi pilot d’un assaig clínic aleatoritzat), amb dos grups de 15 persones i dues professionals que valoren i fan la intervenció de forma individual. La intervenció consisteix en què les persones participants al programa facin exercicis dues vegades a la setmana durant dos mesos en l’àmbit domiciliari i amb acompanyament personal d’un professional fisioterapeuta. “Es valoraran abans d’iniciar el programa d’exercicis, al final dels dos mesos i al cap de dos mesos més”, explica Varela. El perfil de participants són persones majors de 65 anys, que tinguin capacitat per caminar, que no tinguin un impediment mèdic per realitzar activitat física i que no tinguin seqüeles de malaltia neurològica (per exemple, Parkinson, esclerosi múltiple, seqüeles d’ictus, etc.).

La recuperació després d’una artroplàstia de genoll

El projecte “La influència dels factors psicosocials postoperatoris en la recuperació després d’una artroplàstia de genoll: estudi observacional prospectiu”, ha rebut un import del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya de 2.096,32 euros i té com a investigador principal Marc Terradas. Es tracta d’un estudi observacional prospectiu que avalua la influència dels factors psicosocials sobre el procés rehabilitador després d’una artroplàstia de genoll. Per factors psicosocials s’entenen símptomes psicològics com l’ansietat o la depressió, i les conductes, creences i actituds associades al dolor poden ser el catastrofisme i la kinesiofòbia. “Aquests factors han mostrat estar íntimament relacionats amb els resultats obtinguts després d’una artroplàstia de genoll, essent predictors en molts casos de dolor crònic, alts nivell de discapacitat, baixa qualitat de vida i baixa satisfacció postoperatòria”, explica Terradas. Segons ell, d’acord amb la literatura existent i els resultats obtinguts fins ara, “cal avaluar i abordar aquests factors durant la rehabilitació, aportant la informació i estratègies necessàries als pacients per tal d’assegurar una bona recuperació postoperatòria”.

Aquest estudi es va iniciar el nombre del 2018 i va acabar a principis d’aquest any 2021 amb una mostra total de 115 participants i un seguiment de 6 mesos a cada participant. La població diana són persones intervingudes mitjançant una artroplàstia total o unicompartimental de genoll deguda a una artrosi primària simptomàtica. L’estudi es va fer a Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Adrià del Besós, el Masnou i Alella, amb pacients intervinguts a l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona i a l’Hospital Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet.

La recollida de les dades ja ha finalitzat i el projecte compta amb dues publicacions originals amb alguns dels seus resultats preliminars. Una de les publicacions ha comptat amb 60 participants i l’ha recollit la revista PeerJ. L’altra ha comptat amb 89 participants i ha estat acceptada per publicació a la revista d’anestesiologia Pain Medicine.