S’estrena 'Visca el dimecres. Una altra cara de la música', el documental de l’Orquestra Inclusiva de la UVic

L’Espai ETC de Vic va ser l’escenari on aquest dimecres va tenir lloc l’estrena del documental Visca el dimecres. Una altra cara de la música, una peça audiovisual de 37 minuts, que vol donar a conèixer al món què és i com funciona el fenomen gairebé únic de l’Orquestra Inclusiva de la UVic.

El seu director, Miquel Pérez, expert en cinema i professor jubilat de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, va rebre l’encàrrec per part del director de l’orquestra, Lluís Solé, i de la cap del Departament de Didàctica de les Arts i les Ciències, Laia Solé, de fer un document gràfic que expliqués el treball i la filosofia que hi ha darrere d’aquest projecte inclusiu, que permet fer música a tothom que ho vulgui sense necessitat de saber-ne gens. “Tot i que soc ben profà en aquest món, només em va caldre assistir a uns quants assajos per adonar-me de l’abast que té aquesta orquestra, que poc o molt ja coneixia, i del gran interès que desperta pel fet d’estar formada per persones que saben música, altres que no en saben gens, i altres que tenen problemes de salut i que el fet de participar-hi es converteix en quelcom plenament terapèutic”, explica Miquel Pérez.

El documental reflecteix molt bé com es treballa en els assajos i, sobretot, quina és la tasca que tenen els directors, en Lluís i la Mercè Carrera. “Ells marquen, poleixen, ajuden, aturen i repeteixen fins que les coses van sortint acceptablement bé”, afirma Pérez, per a la qual cosa cal fer partitures especials i adaptar el repertori constantment.

Donar a conèixer com és, qui la forma i per què existeix l’Orquestra Inclusiva

Per fer el documental, Pérez es va centrar en tres assajos, que va tractar d’una manera cinematogràfica diferent. En el primer assaig, s’hi reflecteixen aspectes més metodològics: com treballa el director i com es reparteixen les partitures, per exemple; en el segon, posa el focus en les peces que es preparen i com s’aprenen, i en el tercer, ja es mostra el resultat abans del concert, “tot i que l’objectiu d’aquest projecte no és ensenyar el resultat final, sinó que s’entengui ben bé què és, quina gent la forma i per què existeix l’Orquestra Inclusiva”, afirma Pérez. De tota manera, el resultat de tot el procés es mostra a través d’un fragment del concert que va tenir lloc l’estiu passat al Claustre de Casa de Convalescència.

Per completar el discurs narratiu, Miquel Pérez s’ha acompanyat d’entrevistes als músics, als directors de l’orquestra i a dues veus significatives del món de la música, com són el periodista i crític musical de Catalunya Ràdio, Joan Vives, i el mestre Jordi Savall, que ofereixen les seves visions personals i qualificades sobre el projecte. Savall, que a última hora es va excusar de no poder assistir a l’estrena, ha donat suport a l’Orquestra, participant en algun dels assajos. 

“Estic content del resultat final, tenint en compte els mitjans que hem tingut per realitzar-lo, perquè crec que reflecteix prou fidelment el tarannà de l’Orquestra Inclusiva”, conclou Miquel Pérez, que ha dedicat diversos mesos a la gravació i a l’edició abans que el documental no hagi vist la llum.

La música accessible a tothom

Abans de l’estrena, Lluís Solé va explicar que l’Orquestra Inclusiva “va néixer de l’obsessió de voler fer la música accessible a tothom” i que “ha estat possible gràcies a la conjunció de quatre elements: bogeria, perseverança, confiança i generositat”. Per la seva banda, el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va mostrar-se molt satisfet “que la UVic pugui tenir un projecte d’aquestes característiques, que és un element diferenciador i que ensenya el valor de l’art quan es torna emoció”.

Després del documental hi va haver un cinefòrum. La projecció es va portar a terme dins el marc de les activitats de l’Ateneu de Vic, una iniciativa cultural que impulsa la Universitat, l’Ajuntament i el Casino de Vic.