Ramon Pinyol: 'La literatura popular té un valor fonamental, imprescindible en qualsevol cultura normal'

Ramon Pinyol i Torrents va pronunciar ahir la seva lliçó de jubilació “La literatura popular: comentaris i algunes reivindicacions” acompanyat de companys, amics i familiars, en un acte presidit pel degà de la FETCH, Eduard Ramírez.  L’encomi va anar a càrrec de dos dels seus deixebles, Pere Quer, que traçà la seva trajectòria professional i M. Àngels Verdaguer, que n’explicà el vessant investigador.

Pel que fa als àmbits de docència i gestió, Pere Quer va destacar la seva vocació docent ja des dels seus inicis com a professor d’Institut a Esparreguera quan “convençut de la missió social que l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes tenia en aquell entorn, tractava les dues matèries amb domini i passió”. Del seu pas per la UVic, Pere Quer va subratllar-ne la voluntat de contribuir a consolidar el projecte universitari de Vic des dels diferents càrrecs de gestió que va desenvolupar, sigui com a cap d’estudis, com a vicerector o com a director de la Càtedra Verdaguer, i li va reconèixer “la visió necessària per començar a preparar la universitat per a l’Espai Europeu d’Educació Superior”. Quer va acabar la seva intervenció reivindicant per a Ramon Pinyol la condició de constructor, ja que “ens trobem davant d’una persona perseverant i tenaç, artífex de moltes obres”.

En l’àmbit de la recerca, Àngels Verdaguer va explicar com Ramon Pinyol ha excel·lit en dos grans aspectes: en primer lloc com a investigador de l’obra i la figura de Jacint Verdaguer i en segon lloc, com a investigador de la història de la traducció i la recepció literària a Catalunya. Del vessant verdaguerià, Àngels Verdaguer va destacar-ne la participació en la redacció de l’Anuari Verdaguer i la creació de la Societat Verdaguer, des d’on ha promogut els estudis sobre Verdaguer a través dels diversos Col·loquis Verdaguer i l’Obra Completa, publicada per Eumo Editorial en primer terme i per Edicions Verdaguer després. Pel que fa al segon àmbit, d’història de la traducció, Pinyol ha treballat en diversos aspectes amb aportacions novedoses que fins avui són de referència. Tal com va afirmar Àngels Verdaguer, les aportacions de Pinyol “han contribuït a ben posicionar la UVic en el mapa de la recerca internacional”.

Ramon Pinyol va dedicar la seva lliçó de jubilació a parlar de la importància de la literatura popular i va confessar que, curiosament, és una de les poques coses que encara no havia pogut explicar mai a classe. Amb un discurs farcit d’exemples de diversos gèneres populars a Catalunya, Pinyol va reivindicar la cultura i la literatura populars com a “indispensables per a la supervivència de la llengua catalana” i va afirmar que “tenen un valor històric fonamental, imprescindible per a una cultura normal”.
El degà de la FETCH, Eduard Ramírez, va cloure l’acte destacant la flexibilitat de Ramon Pinyol a adaptar-se  “cosa que diu molt de la seva saviesa” i li va desitjar que afrontés el futur “amb la mateixa passió que ha demostrat fins ara”.