Primera sessió del projecte "LocAll4Flood", liderat pel CT BETA, sobre gestió del risc d’inundacions a Vic i a Gurb

La setmana passada va tenir lloc la primera sessió sobre la gestió del risc d’inundacions a Vic i Gurb en el marc del projecte "LocAll4Flood", liderat pel Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC. En aquesta sessió es va destacar la importància d’adaptar i millorar la capacitat de donar resposta a la població davant d’aquests esdeveniments, cada vegada més freqüents. També es va remarcar la necessitat de reforçar la prevenció mitjançant sistemes d’alerta primerenca eficaços i de posar en marxa mesures per mitigar els efectes davant d’inundacions, com ara la modificació de les infraestructures, la incorporació de solucions basades en la natura i una millora en la planificació del territori.

Durant la sessió, es va dur a terme un exercici pràctic sobre la gestió d’inundacions a la comarca d’Osona, que es va centrar en el riu Mèder, el torrent de Sant Jaume (que travessa Malla i Vic) i el torrent de l’Esperança (que limita Vic i Gurb). Es tracta de sistemes fluvials amb dinàmiques hidrològiques ben diferents, però que, davant de pluges sobtades i intenses, poden donar lloc a inundacions tant fluvials com pluvials. En un mapa es van identificar els punts més vulnerables davant de risc d’inundacions sobtades a Vic i Gurb, per tal de millorar-ne la gestió i perfeccionar els sistemes d’alerta primerenca. 

A la jornada hi van participar representants de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Ajuntament de Vic, l’Ajuntament de Gurb, la Guàrdia Urbana, Bombers, Protecció Civil de la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal d’Osona, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC, l’Associació de Veïns del Barri del Remei, l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Vic i altres persones expertes.

Inundacions sobtades

Els efectes del canvi climàtic a la Mediterrània són més intensos per diversos factors: és una de les regions que s'escalfen més ràpidament, amb un augment de temperatura superior a la mitjana global, afavorint sequeres més freqüents. Aquest escalfament més ràpid es deu a la ubicació geogràfica, a més d’altres factors com la desforestació i l’augment de la urbanització. L’augment de temperatura provoca un major procés d'evaporació i més humitat a l’atmosfera generant precipitacions més intenses, i també irregulars. Un clar exemple d’inundació sobtada és la que va tenir lloc a València l’octubre de l’any passat, fet que posa de manifest la importància de prendre mesures de prevenció, adaptació i mitigació davant d’aquests fenòmens.

Les inundacions sobtades es produeixen quan pluges intenses fan que l’aigua es desbordi en un curt període de temps, submergint zones que habitualment són seques. Els torrents amb poc o cap cabal es veuen sobrecarregats en qüestió d’hores, inundant ràpidament les àrees properes.

Prevenció i adaptació

Per millorar la prevenció d’inundacions és fonamental optimitzar els sistemes d'alerta perquè els missatges arribin a temps, així com millorar els sistemes de resposta de les diferents entitats que participen en la gestió del risc d’inundació. Ja s'està treballant en el desenvolupament de sistemes d'alerta primerenca per als municipis de Vic i Gurb. Aquest sistema es fonamenta en una plataforma de monitoratge que utilitza sensors i dades en temps real sobre les condicions climàtiques i ambientals, procedents de l’Agència Catalana de l’Aigua i el Servei Meteorològic de Catalunya, entre d’altres.

Per millorar l’adaptació, es poden establir mesures com ara dur a terme campanyes de conscienciació per informar la població sobre els riscos d’inundació en zones vulnerables. També es poden fer enquestes per conèixer la percepció pública sobre si viuen en zones inundables i els riscos associats, com a part d’un estudi previ per dissenyar els materials didàctics necessaris. A més, cal proporcionar coneixements sobre què fer en cas d'emergència, començant per les escoles i altres espais comunitaris.

Abans les inundacions es gestionaven amb infraestructures "grises", com preses i desviaments de rius, que poden ser efectives, però també costoses i propenses al fracàs. A més, aquestes instal·lacions poden afectar els hàbitats naturals i el flux de sediments, impactant en l'agricultura i la protecció del litoral. Les solucions basades en la natura (NBS) són una bona alternativa per mitigar de manera natural els riscos d’inundació. “Alguns exemples són la creació de basses de laminació, la restauració de les riberes fluvials o augmentar la permeabilitat urbana mitjançant la creació i ampliació de zones verdes urbanes”, comenta Meritxell Abril, doctora en Ecologia Fonamental i Aplicada del CT BETA.

Davant d’una realitat climàtica evident, amb episodis de pluges intenses cada vegada més freqüents es posa de manifest la necessitat d’adaptar l’entorn i la infraestructura urbana, renaturalitzant-la i planificant l’espai per evitar la construcció en zones inundables. Un tasca complexa que requereix canvis estructurals i la implicació d’experts, entitats i societat.