Osona consolida la recuperació econòmica sense una correlació amb els àmbits social i laboral

Osona pràcticament ha superat la caiguda econòmica experimentada durant la crisi i consolida la seva recuperació, però aquest creixement no té una correlació en els àmbits social i laboral. Aquesta seria la principal conclusió del quart Informe de Competitivitat de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, de Creacció, que dilluns passat es va presentar a la comunitat universitària de la UVic-UCC en un acte a Casa Convalescència.

La responsable de l’Observatori, Sandra Álamo, i la consultora experta en estratègia i competitivitat empresarial Montserrat Palet, van desgranar-hi les dades més rellevants del document. La recuperació econòmica la demostren dades com el fet que el 2016 Osona va ser la comarca catalana amb un creixement més elevat del PIB, amb un 5,4%, respecte al 3,4% del global de Catalunya. Un altre indicador d’aquesta millora és el repunt de la creació de llocs de treball i la disminució de la taxa d’atur, que era del 10,19% el gener de 2018. Els sectors que més han crescut són la indústria (de maquinària, metall i agroalimentària) i el comerç.

Però aquesta tendència a la recuperació no té una repercussió social i laboral. Per exemple, malgrat que l’atur disminueix, es cronifiquen els col·lectius de difícil inserció al mercat laboral (les dones d’entre 30 i 45 anys amb baixa qualificació i sense una ocupació anterior, i els homes de més de 45 anys procedents sobretot del sector de la construcció) i la temporalitat de la contractació (que penalitza principalment els joves). La desigualtat salarial, l’envelliment de la població a les zones amb rendes més baixes i l’augment del grau de dependència són altres factors preocupants que apunta l’informe, segons el qual un dels handicaps del territori és que “els fluxos a Osona són de comarca-ciutat, però els eixos viaris i el sistema de transport públic no hi donen resposta”, segons Palet i Álamo.

Pel que fa a l’educació, el document posa de relleu dues dades preocupants: el desencaix entre formació i mercat laboral i el fet que el 50% dels joves que cursen un cicle formatiu de grau mig no aconsegueixen graduar-se. Per contra, els índexs de graduació a Batxillerat i al cicles formatius de grau superior són més alts que els de la mitjana catalana.

En la presentació de l’Informe també va intervenir-hi el director d’I+D de Creacció i degà de la Facultat d’Empresa i Economia (FEC), Xavier Ferràs, que va esbossar algunes de les principals tendències globals en les quals la societat es troba immersa. Entre d’altres, va fer referència a l’emigració camp-ciutat, la digitalització, la intel·ligència artificial i l’abundància d’informació, d’energia i d’alimentació: “Gràcies al canvi tecnològic el món avança a un ritme inaudit i, malgrat que no ho percebem així, índexs com l’alfabetització, la mortalitat infantil, les vacunacions o l’alimentació demostren que podem avançar cap a una economia de l’abundància”, va dir Ferràs. Va obrir l’acte el director general de la FUBalmes, Joan Turró.