Només un 8% dels professionals de la indústria cinematogràfica són dones, mentre que en els estudis són la meitat

Malgrat que als estudis de comunicació audiovisual les xifres de noies matriculades a Catalunya ronden el 60%, o en tot cas són paritàries respecte al nombre de nois, diversos estudis apunten que només a l’entorn del 8% de les persones que treballen a la indústria cinematogràfica són dones. Les causes d’aquest decalatge entre formació i professionalització, però, han estat fins ara poc estudiades. És amb aquesta intenció que investigadors i investigadores de tres grups de recerca de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) s’han unit per crear una nova línia de recerca sobre la participació de les dones en la indústria cinematogràfica. 

Segons dades recollides per Annette Scholz, coordinadora del festival Alcine, al llibre Cineastas emergentes que es publicarà la tardor que ve (Iberoamericana Vervuet), de 2011 a 2016 el 39% de les estudiants de la Escuela de Cinematografía y del Audiovisual de la Comunitat de Madrid eren dones, un percentatge que pujava fins al 78% en els estudis de direcció artística, al 62% en els de so i al 60% en els de producció. Les dades són similars a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) on, en el mateix període, un 88% de les estudiants de direcció artística i un 55% de les de producció eren dones.

Decalatge entre formació i professionalització
Al llibre, Scholz també revela que, per contra, al món laboral la presència femenina baixa de forma significativa. En direcció artística és del 44%, en muntatge del 25%, en producció del 24%, en direcció del 19% i en guionatge del 12%. En tasques relacionades amb el so descendeix fins al 7% i en fotografia fins al 9%. Les dades procedeixen d’un estudi elaborat per la CIMA (Associació de Dones Cineastes i de Mitjans Audiovisuals) a partir d’una mostra de 143 pel·lícules espanyoles estrenades el 2015. Segons aquest treball, a Europa les xifres són similars.
 
Segons Mar Binimelis, investigadora del Grup de Recerca TRACTE (Traducció Audiovisual, Comunicació i Territori) de la UVic-UCC, d’acord amb aquestes dades, i “donat que el problema no és la falta de vocacions, ens hem de preguntar quins són els factors que provoquen una menor ocupabilitat de les dones a la indústria cinematogràfica”. Binimelis apunta que fins ara tot just s’han esbossat algunes idees generals i poc concretes sobre aquesta casuística: “la situació encara no s’ha estudiat bé ni en profunditat” i és aquesta necessitat la que recull la nova línia de recerca, per “fomentar una investigació rigorosa que sigui el punt de partida per desenvolupar accions transformadores a nivell educatiu, social i polític”.
 
Línia de recerca i jornades sobre dones i cinema
Amb la voluntat d’agrupar totes les propostes ja existents a l’entorn d’aquest tema, els propers dies 11 i 12 de juny la UVic acollirà les primeres Jornades Dones i Cinema. Les impulsa el Grup de Recerca TRACTE, alguns membres del qual formen part de la nova línia de recerca juntament amb investigadors dels grups de recerca GELTIHC (Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació) i SoPCI (Societats, polítiques i Comunitats inclusives).

La jornada, que també compta amb suport de la Unitat d’Igualtat de la Universitat, té un doble objectiu: en primer lloc, vol “agrupar totes les propostes de recerca ja existents i orientar-les en una sola direcció, per eixamplar resultats i establir les bases dels estudis que es faran en endavant”, segons explica Mar Binimelis, membre del TRACTE i coordinadora de l’activitat. En segon lloc, pretén aprofundir sobre temes més particulars, com ara “el paper de les dones com a cineastes” per entendre “la discrepància que hi ha entre la quantitat de dones que es formen per dedicar-se a alguna de les tasques que engloba la cinematografia i les que, finalment, s’acaben professionalitzant”.

La jornada d’intercanvi d’experiències reunirà recercaires de diferents orígens i marcs metodològics i estarà oberta al públic en general, tot i que s’adreça especialment a professionals del sector i a estudiants de grau, de màster i de doctorat interessats en aquest àmbit. Després del programa de dilluns, dimarts tindrà lloc una sessió de treball intern i a porta tancada per, en paraules de Binimelis, “generar xarxa entre les ponents convidades i les investigadores de la UVic-UCC”.

Ponències marc i comunicacions
El programa de la jornada de dilluns començarà amb una presentació a càrrec d’Anna Pérez-Quintana, directora de la Unitat d’Igualtat de la UVic-UCC, i d’Anna Brufau, presidenta de Zumzeig Cooperativa. En total tindran lloc quatre ponències marc: a banda de la presentació del llibre d’Annette Scholz, Marta Álvarez, de la Université de Franche-Conté, reflexionarà sobre les formes de conceptualitzar i categoritzar el cinema elaborat per dones; Elena Oroz, de la Universidad Carlos III de Madrid, examinarà fins a quin punt un entorn de producció independent és més propici a la participació de les dones que els sistemes tradicionals i industrials; i Mar Binimelis presentarà el projecte “Dones i cinema. La bretxa entre formació i professionalització”, que ha donat peu a les jornades. A la tarda tindrà lloc la presentació de sis comunicacions seleccionades entre totes les inscrites.

Tant la jornada com la nova línia de recerca entronquen amb els antecedents que la UVic ja té en matèria de dones i cinema. La celebració del 8 de març de 2016, per exemple, es va dedicar a aquesta temàtica, a partir d’una taula rodona i d’un taller. A més, és el tema central de diversos doctorats, i s’aborda al Màster en Estudis de Dones, Gèneres i Ciutadania.