938 861 222
Dissabte passat moria a Barcelona a l'edat de 86 anys, Ricard Torrents i Bertrana, fundador i primer rector de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i d'Eumo Editorial. Ricard Torrents i Bertrana va ser un líder visionari i compromès amb l'educació superior, que va fundar l’Escola Universitària de Mestres Balmes, primera pedra de la nostra Universitat, amb una clara voluntat de servei públic i de contribució al desenvolupament del país. El seu llegat perdurarà en la història d’aquesta universitat.
Una vida dedicada al coneixement
Nascut a Folgueroles el 1937, Torrents va ser escriptor, traductor i estudiós de Jacint Verdaguer. Es formà al Seminari de Vic (1947-1959), on connectà amb el grup de poetes de l’antologia Estudiants de Vic - 1951. Continuà els estudis a la Universitat Gregoriana (1959-1961) i a l’Institut Bíblic de Roma (1962-1964), a la Universitat de Tübingen (1964-1967) i a la Universitat de Barcelona (1978-1980). Ensenyà Literatura i Filosofia al Col·legi de Sant Miquel dels Sants de Vic (1967-1970) i Sagrada Escriptura al Seminari de Vic (1967-1968).
L’any 1970 fou nomenat director del Col·legi de Sant Miquel dels Sants de Vic, on impulsà la renovació educativa, vinculada amb la llengua i la tradició pedagògica catalanes, oprimides pel règim franquista.
Creador de l’Escola Universitària de Mestres “Balmes”, llavor de l’actual UVic-UCC i d’Eumo Editorial
Des del Col·legi Sant Miquel dels Sants l’any 1977 creà l’equip fundador de l’Escola Universitària de Mestres "Balmes", on ensenyà llengua i literatura catalanes, i en feu el nucli impulsor dels Estudis Universitaris de Vic, dels quals fou director (1977-1997), fins que, reconeguts com a Universitat de Vic per llei del Parlament de Catalunya (1997), en fou elegit primer rector.
Paral·lelament, l’any 1979 fundà l'editorial Eumo (sigles d'Escola Universitària de Mestres d'Osona), que el 1989 es desdoblà en dues empreses, Eumogràfic i Eumo Editorial, orientada com a editorial universitària, que publica col·leccions d’ensenyament i d’educació, poesia i història, algunes de les quals va dirigir.
Estudiós de Verdaguer
Fou membre del grup fundador de la revista de poesia Reduccions (1976) i de la Societat Verdaguer (1988), que promou els Col·loquis Verdaguer, l’edició de les Obres Completes de Verdaguer i la revista Anuari Verdaguer. Expert en literatura del Romanticisme, l’atenció preferent a la vida i l’obra de Jacint Verdaguer el va portar a publicar la monografia biobibliogràfica Verdaguer: un poeta per a un poble (Blume, 1980, i Eumo, 1995, amb diverses reimpressions); Ruta verdagueriana de Folgueroles (Eumo, 1992); l’extens recull de crítica literària Verdaguer: estudis i aproximacions (Eumo, 1995); l’edició crítica i estudi del poema Dos màrtirs de ma pàtria, o siga Llucià i Marcià: poema en dos cants (Societat Verdaguer, Eumo, 1995), i de La Pomerola. Primavera, amb M. Àngels Verdaguer (Verdaguer Edicions, 2013); l’edició castellana de L’Atlàntida (Planeta, 1992); la recopilació i edició de l’obra de Josep M. de Casacuberta Estudis sobre Verdaguer (Eumo/Barcino/Institut d’Estudis Catalans, 1986). A la claror de Verdaguer. Nous estudis i aproximacions, pròleg de Joan Triadú. (Eumo, 2005). Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí, pròleg de Daniel Giralt-Miracle (Enciclopèdia Catalana/Proa, 2006); XXVI Premi Carles Rahola d’assaig. A les envistes del Ter. Jacint Verdaguer i Miquel Martí i Pol (Eumogràfic, 2008); Pàtries. Poemes de Jacint Verdaguer (Verdaguer Edicions, 2014), i Verdaguer llegit per Segimon Serrallonga (edició i estudi introductori de R. Torrents. Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la UVic-UCC, 2015). Per altra banda, és exponent del seu interès per la poesia contemporània l’antologia poètica de Miquel Martí i Pol, Amb els ulls oberts (Proa, 1982, refosa el 1999).
Torrents, traductor
Com a traductor va recórrer un ampli arc d’autors, des de literatura infantil en italià i alemany a llibres de la Bíblia en hebreu i grec. Destaquen les traduccions de Proverbis, Eclesiastès i Evangeli de Sant Joan; de la Bíblia de la Fundació Bíblica Catalana (Editorial Alpha, 1968); El capitalisme monopolista: assaig sobre l’estructura econòmica americana, de Paul A. Baran i Paul Sweezy (Anagrama, 1966); Sota la roda, de Hermann Hesse (Lumen, 1981); Hipèrion o l’ermità a Grècia, de Friedrich Hölderlin (Eumo, 1982); Carta al pare, de Franz Kafka (Lumen, 1974; Eumo, 1989); “De l’organització interna i externa dels establiments científics superiors a Berlín / De les bases de la classificació dels establiments científics superiors i de les seves diverses menes”, de Wilhelm von Humboldt. Dins: Què és la Universitat o de la conveniència de rellegir Humboltd. Servei de Publicacions de la Universitat de Vic, 2007.
En el terreny de l’ensenyament va participar en diverses iniciatives i publicacions periòdiques i en l’antologia Els grans autors i l’escola (Eumo, 1987). Sobre educació superior va escriure un bon nombre d’assaigs, conferències i articles, aplegats a Les raons de la universitat (Eumo, 1993), Noves raons de la Universitat. Un assaig sobre l'espai universitari català (Eumo, 2002) i La meva aposta per la universitat. Una història per al futur (Eumo, 2017).
Els anys 1996 i 1997 rebé el Premi Crítica Serra d'Or; el 2005, el Premi Carles Rahola d'assaig per Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí. El 2007 fou doblement guardonat per la Generalitat de Catalunya amb la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica. Durant el curs 2006-2007, en agraïment a la seva tasca, la Universitat de Vic decidí anomenar oficialment la seva biblioteca, Biblioteca Ricard Torrents. L'any 2009 rebé la Medalla d'Or de la Ciutat de Vic.
Va ser membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans, on pronuncià el discurs de recepció "El segle XX en la Universitat" (1999).
El desembre de 2010 va ser nomenat president del Consell Consultiu de la Universitat de Vic i el 2020 Eumo Editorial va fundar en honor seu el Premi d'Assaig Ricard Torrents.
