Mor Jordi Cano, director d'UMedia i Eumo_dc

El director del servei UMedia de la UVic i de l'empresa Eumo_dc, Jordi Cano (Vic 1954), va morir dimarts passat a Barcelona a causa del coronavirus, després d'un mes d'ingrés hospitalari. La seva relació amb la Universitat (aleshores Estudis Universitaris de Vic) va començar el 1984 a Eumogràfic (servei sorgit de Cano-Granero Associats, que va crear conjuntament amb Anton Granero), que donava servei de disseny a Eumo Editorial. Ràpidament la iniciativa va diversificar la seva activitat amb clients desvinculats de l’àmbit universitari, fins a convertir-se en un referent del disseny gràfic a Catalunya.

Més tard Cano es va incorporar com a professor a l'Escola Elisava de Barcelona, on era responsable dels màsters de Disseny i de Disseny i Creativitat Publicitària, sense deixar la vinculació amb Eumogràfic (des de l’any 2014 Eumo_dc, estudi de disseny i comunicació), de la qual era director i coordinador de projectes. Des del 2014 també dirigia UMedia, l'àrea de serveis audiovisuals de la UVic. Fins al 2017 va ser també professor de disseny gràfic de la Universitat Pompeu Fabra.

Va publicar dos llibres d'artista, L'Arxivista de Coda, amb Annie Bats el 1995, i Llegit, per tant, viscut, amb Miquel Bardagil el 2003. Va exposar a diverses ciutats d'Europa i té obra pictòrica en nombroses col·leccions privades a més de la Fundació la Caixa, La Fundació Coca-Cola, el Fons d'Art de la Generalitat de Catalunya, l'Espai Caldic Collectives de Rotterdam o el Centra d'Art Contemporani Piramidon.

Tot i no tenir una presència permanent a la Universitat, Jordi Cano era una persona coneguda i estimada per tothom qui hi tenia relació, tant per la seva voluntat de servei com pel seu sentit pràctic a l'hora d'enfocar els temes que se li plantejaven. El seu caràcter sociable li obria totes les portes i sabia orientar els projectes amb realisme. Tots els que el coneixíem, i especialment els seus companys d'UMèdia i d'Eumo_dc, el trobarem molt a faltar.

El Servei de Gestió Documental, Arxiu i Registre recopilarà les mostres de condol i publicacions sobre la seva mort perquè en resti la memòria publicada.