Maite Pujol: “Escola i universitat han estat un privilegi per establir ponts entre la professió i la formació”

La sala Segimon Serrallonga es va fer petita ahir per escoltar la lliçó de jubilació de la professora de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, Maite Pujol Mongay, que ha dedicat gairebé quaranta anys a la docència, tant d’infants com de mestres en formació. Les seves companyes de departament, M. Carme Bernal, M. Teresa Feu, Berta Vila, Maria Teresa Vilarnau, Francesca Davoli i Josep Castillo li van dedicar un encomi a sis veus per explicar la trajectòria d’aquesta mestra que va començar a l’escola pública l’any 1981 i que des de 1992 ha estat professora associada a la UVic.

La trajectòria professional de Maite Pujol té dues vessants que conviuen en simbiosi, la de mestra d’infants que ha dedicat en bona part a l’Escola “Les Pinediques” de Taradell, i la de mestra de mestres, com a professora dels graus d’Educació Infantil i Primària, del doble grau d’Infantil i Primària, del màster universitari en Pedagogia Montessori i del màster universitari en Innovació en Didàctiques Específiques, a més de formadora en les activitats de formació permanent per encàrrec del CIFE. Va ser, a més, coordinadora juntament amb David Altimir de Pla Especial de Mestres d’Educació que oferien conjuntament la UVic i l’Associació  de Mestres Rosa Sensat.

M. Carme Bernal, s’hi va referir com a “mestra de referència” de qui va destacar la petja intel·lectual i humana que ha deixat la seva tasca pedagògica, influïda per referents il·lustres com Malaguzzi, Mercè Torrents o Segimon Serrallonga, entre altres, i per Itàlia, des de l’estada que va fer a Bolonya l’any 1980. Per altra banda, Teresa Feu i M. Teresa Vilarnau van posar èmfasi en el "privilegi" d’haver pogut col·laborar tant a l’escola coma la Universitat, mentre que Berta Vila va destacar-ne la “mirada, sovint transgressora i sempre creativa” que li ha permès treure el millor de l’escola i de la Universitat. Per últim, Josep Castillo va referir-se a Maite Pujol com a Mestra amb majúscula, referint-se al fet que “algú que comença el dia en una aula d’infantil i l’acaba com a professora d’un màster universitari, ha de ser algú molt especial”.

“L’escola, un context per a la recerca”

Maite Pujol va dedicar la seva lliçó de jubilació “L’escola, un context per a la recerca” a tots els seus alumnes tant de l'escola com de la Universitat, que l’han acompanyada durant tots els anys que ha dedicat a la docència. “Escola i Universitat han estat un privilegi per establir ponts entre la professió i la formació” va afirmar només de començar.

Pujol va definir la recerca en el context de l’escola no com una metodologia demostrativa, sinó com una metodologia creativa en la pràctica educativa, tot reivindicant el treball per projectes com a estratègia metodològica. Segons Pujol “és imprescindible treballar en contextos que promoguin el saber” i per això reivindica l’art i el treball artístic “perquè descobreix la nostra capacitat per sentir i trobar alternatives als patrons imperants, i dona protagonisme als infants i els fa crítics i protagonistes”. També va demanar que l’escola “sigui un espai per habitar” en què l’adult ha de procurar que l’infant doni sentit a les seves vivències, sense artificis didàctics, i pugui desenvolupar-s’hi d’una manera autònoma, participant en la presa de decisions.

El degà de la Facultat, Eduard Ramírez, va cloure l’acte posant de manifest la figura de Maite Pujol com a pont entre la teoria i la pràctica “un dels valors més importants que tenim a la Universitat i que cal reivindicar”, i va definir-la com un referent, que com tants d’altres que darrerament s’han jubilat, “ens han impregnat d'una manera de fer que ens defineix com a Universitat”.