M. Carme Bernal: “La poesia s’ha guanyat el dret a ser conreada a l’escola i a dins de la família d’una manera plena”

La professora M. Carme Bernal, del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia va pronunciar ahir a la Sala Mercè Torrents la lliçó de jubilació “La naturalesa de l’infant i la poesia”. En aquesta ocasió van ser tres persones, Berta Vila, Vanesa Amat i Carme Rubio, les  encarregades de dedicar-li l’encomi,  que van justificar pel fet “que l’acció de Maica Bernal, sense ser dispersa, afecta moltes persones i s’ha estès en àrees i aspectes diferents”. Així doncs, Berta Vila va parlar del seu paper en l’Educació Infantil; Vanesa Amat, de la seva implicació en la Literatura Infantil, i Carme Rubio, de la vinculació amb el Departament de Filologia i amb la recerca literària.

La infància, el lloc de les paraules

En la lliçó de jubilació, Maica Bernal hi va fer confluir les seves dues grans passions, la poesia i l'estudi de la infància, conreades des de la seva experiència a partir “de la trobada amb mestres, de lectures i del treball intens que durant molts anys he compartit amb col·legues i alumnes”. Va estar acompanyada per la mestra Isabel Muntañá, que va anar posant veu a alguns poemes que il·lustraven el seu discurs.

Per Maica Bernal, la infància és el lloc de les paraules perquè els infants són "bons escoltadors de poesia", atès que tenen la possibilitat de meravellar-se davant la natura i “la funció del llenguatge poètic és proporcionar-los una connexió amb la seva essència abans que la cultura els ductilitzi”. És per això que Bernal defensa que “si la paraula poètica és connatural a l’ésser humà, aquesta hauria de representar un contínuum dins l’aula i també a casa”, en comptes d’esdevenir una activitat anecdòtica. Segons Bernal, “tot infant té dret a un bon poema” i creu que la bona literatura que s’ofereix als infants fa servir els mateixos recursos que la dels adults, de manera que “la bona poesia viscuda en la infantesa prepara per a la complexitat amb què més endavant s’encarà l’infant”.  També va parlar de la transcendència que comporta la poesia, que és capaç d’introduir aspectes tan amplis i abstractes com l’infinit, l’univers, la vida i la mort, i que, per tant, “reduir la poesia a l’escola en un joc instantani de paraules és, si més no, un acte que queda curt”.

Va cloure la lliçó parlant del joc poètic, entenent que “el joc de paraules o de sons emociona pel que té de capacitat de fer participar i motivar qui escolta i qui llegeix”, i va fer una reivindicació de la cultura popular advertint que “seria un error menystenir-la per una errònia concepció d’antigor i de llenguatge resclosit”. Per tot plegat, Maica Bernal va acabar dient que “la poesia s’ha guanyat el dret a ser conreada a l’escola i a dins de la família, i que mereix un lloc central dins els interessos del bon mestre”.

Un pilar en els estudis d’Educació Infantil

Moments abans, Berta Vila va encetar l’encomi a tres bandes destacant la manera de fer de la Maica, “un estil acurat i meticulós, amb un to pausat i incansable”, que ha marcat una llista llarga de projectes que ha liderat. Bernal va agafar la coordinació del Departament de Preescolar, actual Departament d’Educació Infantil, poc després d’entrar a l’Escola de Mestres, l’any 1984, al costat de M. Antònia Canals, per acabar assumint-ne la responsabilitat en solitari durant molts anys. Durant aquest període, va portar a terme molts projectes, entre els quals destaca la creació d’una escola al Nepal, l’impuls que va donar als Laboratoris de Formació i Recerca en Educació Infantil. Aula Teresa Buscart, i la direcció del màster universitari en Pedagogia Montessori. També va impulsar el programa de Pràctiques a Pistoia, i la posada en marxa del primer Pla especial, adreçat a mestres de llars d’infants en exercici que no tenien titulació universitària, entre molts altres. Per tot plegat, Berta Vila va destacar que “Maica Bernal ha estat un pilar dels estudis d’Infantil, l’únic referent continuat durant més de 30 anys”, i que és “un exemple de fidelitat a la institució, no sempre prou reconegut”.

Acostar la literatura als infants i joves

Per la seva banda, Vanesa Amat va parlar de Maica Bernal com a referent en l’àmbit de la Literatura Infantil i Juvenil, ja que ha dedicat bona part de la vida a l’estudi i la difusió d’obres i autors d'aquest camp, i també ha estat creadora d’adaptacions i materials pensats per acompanyar els infants i joves en la literatura literària, per perseguir l’objectiu “d’acostar a l’escola textos rics que permetin una vivència literària intensa”. En aquest àmbit, va destacar la introducció en el pla d’estudis dels Tallers Literaris, la creació de la revista Conte(a)gotes, un gran nombre de col·laboracions amb institucions diverses, fundacions, museus, centres de recursos, com per exemple, els Dossiers pedagògics del Teatre Romea, dedicats a estudiants de secundària; les dotze edicions de l’Escola d’Estiu de Literatura Infantil i Juvenil de Montserrat, juntament amb Carme Rubio, Ramon Pinyol i el pare Massot; la col·lecció “Tant de gust....” a Publicacions de l’Abadia de Montserrat; la ruta literària Miquel Llor i Laura a la Ciutat dels Sants; el llibre Jacint Verdaguer, l’home que creava mons; Llegendes del Montseny. Apel·les Mestres; Faules de sempre i altres contes d’animals, o Plouen poemes (Eumo) entre molts altres. Algunes iniciatives han merescut guardons com el Premi Crítica Serra d’Or o el Baldiri Reixach.

Un gran interès per a literatura

Tot seguit, Carme Rubio es va centrar en la tasca de Bernal en el Departament de Filologia i hi va destacar, entre moltes iniciatives, la col·laboració en la confecció de materials de llengua i literatura durant els temps de la represa de l’ensenyament en llengua catalana, com són els Ponts o el Primer diccionari, a Eumo Editorial. També va destacar les tres línies de recerca literària a què s’ha dedicat, com són la literatura general i l’osonenca, en particular; la figura de Jacint Verdaguer, en qui ha centrat bona part de la recerca a partir de la seva tesi doctoral "Roser de tot l’any. Dietari de pensaments religiosos. Estudi i edició crítica", dirigida per Joaquim Molas, i finalment, i derivat de l’anterior, la investigació-descobriment de poetes poc conegudes, com Eulària d’Anzizu, que li permeté endinsar-se en el context femení entre els segles XIX i XX i en la poesia mística. “Per tot plegat -afirma Carme Rubio-, Maica Bernal deixa una empremta molt fonda”.

Va cloure l’acte el degà de la Facultat d’Educació, Traducció, Esports i Psicologia, Eduard Ramírez, utilitzant les mateixes paraules que Maica Bernal va fer servir per reivindicar la figura de la professora M. Antònia Canals: “És just el reconeixement de la nostra mestra”.