L’acte per commemorar els 70 anys dels Drets Humans certifica el seu incompliment

La commemoració dels 70 anys de l’aprovació dels drets humans i la seva vigència i compliment a dia d’avui han estat el motiu de la reflexió que van fer ahir a la tarda el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, David Bondia, la cap de missió de l’ONG Proactiva Open Arms, Anabel Montes, el fundador i president d’honor de l’American Refugee Comitee, Neal Ball, i la presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, Begoña Roman en una taula rodona organitzada per la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols de la UVic-UCC. La moderadora, la periodista i directora del Matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, va donar pas a les intervencions assegurant que la commemoració dels 70 anys “és la història d’un fracàs”, la història d’una “vulneració sistemàtica dels drets humans”.

El primer a intervenir, David Bondia, va fer referència a l’estat dels drets civils i polítics a Catalunya i a l’Estat espanyol. Bondia va assegurar que actualment convivim amb la vulneració “institucional dels drets humans per part de l’Estat” i que els drets civils i polítics estan en crisi perquè la democràcia representativa també ho està. En aquest punt, Bondia va reclamar una democràcia radical que recuperi els valors de la declaració dels drets humans i que sigui “igualitària, plural, paritària, participativa, solidaria i que reivindiqui el dret a l’espai públic”. En aquest punt, va demanar la implicació de la Universitat per comptar amb una “democràcia garantista”.

Doble moral o immoralitat?
Per a la cap de missió de l’ONG Proactiva Open Arms, Anabel Montes, existeix una vulneració flagrant del dret a la vida i a la llibertat de moviments. En la seva intervenció es va preguntar per què una persona que no té possibilitats per viure amb condicions al seu país, no pot traslladar-se a un lloc on ho pugui aconseguir. Per a Montes, això indica que els “drets humans tenen revolts” i que el seu compliment està condicionat per tres factors que són “la pobresa, la raça i la religió”. “Això és la doble moral i la tenim molt pròxima”, va dir, i va demanar que ens fem conscients dels “privilegis” que tenim pel fet de néixer on hem nascut.

Pel que fa al concepte de la doble moral, la presidenta del Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, Begoña Roman, va defensar que parlar de doble moral voldria dir que acceptem que totes dues són bones, i això no és cert, va emfasitzar. Per a ella, cal parlar “de moral i d’immoralitat, ja que no totes les morals són bones”. Roman va centrar la seva intervenció a parlar dels drets socials i va assegurar que malgrat ser els “drets prioritaris” són els primers que es van perdre: “convivim amb noves formes de vulnerabilitat que comporten violència estructural”, va dir. En aquest sentit, i en la mateixa línia que Montes, va reclamar complicitat a la societat ja que “convivint consentim moltes injustícies”. També es va sumar a la crida de Bondia d’apel·lar a la responsabilitat de la Universitat per blindar i fer respectar els drets humans.

El president d’honor de l’American Refugee Comitee, Neal Ball, va fer un repàs a la tasca duta a terme per la seva institució durant gairebé 40 anys en camps de refugiats de tot el món. “En els nostres inicis vam haver de demostrar que era del tot necessari, i que fins i tot quan el problema és molt gran o està molt lluny, no hi ha motius per dubtar sobre si cal prestar ajuda”. Ball també va denunciar la situació dels refugiats als Estats Units, on “la taxa d’admissió és desencoratjadora i patèticament baixa” i on “només el 51% de la població creu que hauríem de ser una societat d’acollida”, una xifra que el ponent considera “molt baixa i en clar descens”, igual com ho és el nombre d’immigrants als quals es permet legalment l’entrada cada any. “El compliment dels drets humans em sembla avui dia molt fràgil, mentre la por té un paper més fort del que mai havia tingut”, va concloure.

En el torn del debat, es va parlar del “perill dels auges del populisme” i es va parlar d’estabilitat i de la necessitat de posar unes bones bases per tal d’assolir una reforma educativa que permeti conscienciar sobre els drets humans i els seus incompliments durant l’etapa d’escolarització. L’acte que es va fer a l’Aula Magna i va comptar amb un centenar de persones al públic i amb les intervencions inicials de la secretaria general de la UVic-UCC, Maria Àngels Crusellas, i de la directora de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols de la UVic-UCC.