La UVic-UCC i la Federació Mexicana de Futbol signen un conveni per desenvolupar projectes de recerca

El Centre d'Estudis en Esports i Activitat Física (CEEAF) de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Federació Mexicana de Futbol (FMF) han signat un conveni per dur a terme estudis experimentals relacionats amb les estratègies de recuperació postesforç. El CEEAF disposa de l'experiència i el bagatge investigador per dur a terme aquests estudis d'interès per a la Federació Mexicana de Futbol per la seva aplicabilitat al futbol d'alta competició. Una delegació de la UVic-UCC, formada pel director del CEEAF, Javier Peña i els investigadors Albert Altarriba-Bartés i Jordi Vicens-Bordas, van estar a la Ciutat de Mèxic l'última setmana d'agost per col·laborar amb l'equip de Seleccions Nacionals en la implementació i presa de dades del primer estudi.

Segons el director del CEEAF, Javier Peña, "aquest conveni ens permetrà seguir posicionant la UVic-UCC internacionalment com a referent en investigació aplicada a l'esport". En aquesta mateixa línia, el coordinador del projecte i investigador del grup de Recerca SPARG, Albert Altarriba, afirma que “representa una gran oportunitat pel fet de poder treballar amb jugadors de la primera divisió i de les seleccions absoluta i nacionals del país”. El conveni compta amb la col·laboració de l’exestudiant de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la UVic-UCC, Martí Matabosch, com a responsable de l’àrea de rendiment de la selecció mexicana de futbol, ​​i d’Enric Giménez coordinador de la mateixa àrea. El director general esportiu de la FMF, Gerardo Torrado, comenta que “aquest tipus de projectes poden portar a les seleccions nacionals a l'excel·lència, recolzades pel coneixement no només pràctic, sinó també científic. Estem molt contents que aquesta col·laboració entre FMF i UVic-UCC hagi arribat a bon terme”. El professor de la Facultat d'Educació i Esport de la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, Julio Calleja, és un dels ideòlegs del projecte en virtut de la condició d'expert en la recuperació de la fatiga en esports d'equip.

Com influeixen els mètodes de recuperació a la fatiga postesforç en el futbol?

El primer estudi que s'ha dut a terme entre les entitats signants del conveni tenia com a participants els jugadors de la futura selecció olímpica mexicana, formada actualment per jugadors de 21 anys o menors. Aquest ha tingut com a objectiu conèixer l’efectivitat de dos protocols que combinen diferents estratègies de recuperació. És a dir, si el fet d'utilitzar i combinar unes estratègies determinades després de la competició és més efectiu que d'altres a l'hora de recuperar abans els esportistes. Actualment s'estan analitzant totes les dades i variables obtingudes durant la fase experimental usant paràmetres objectius (fisiològics i condicionals) i altres de caràcter més subjectius i perceptius. L'estudi es va realitzar a les instal·lacions del Centre d'Alt Rendiment, casa de les Seleccions de Mèxic i va comptar amb l'ajuda de personal de diferents àrees: mèdica, nutricional, psicologia, preparació física i anàlisi de vídeo, així com amb el personal de la UVic-UCC.

La col·laboració entre CEEAF i FMF s'estendrà amb dos estudis més sobre la recuperació postesforç que tindran diferents objectius, per comprendre millor quins canvis pateixen els esportistes quan s'han d'adaptar a situacions de fatiga produïda per l'entrenament i la competició esportiva.

La importància de recuperar-se de l’esforç

Des dels inicis de l'esport, ja a l'antiga Grècia, s'han fet servir estratègies de recuperació per als esportistes com els banys termals i els massatges, entre d'altres. Les estratègies de recuperació postesforç són una part indispensable de la preparació de qualsevol esportista amb un calendari competitiu exigent actualment. Es tracta de rutines dissenyades per ajudar l'esportista a estar en condicions òptimes i entrenar o competir novament en el menor temps possible.

Algunes estratègies tenen més nivells d'evidència científica que d'altres. Tot i això, les que tenen menor capacitat recuperadora a ulls de la ciència se segueixen utilitzant i portant a la pràctica per diferents motius com podria ser l'efecte placebo, hàbits adquirits o per recomanacions de companys.

Verificar quins d’aquests protocols són realment més eficaços és fonamental des d’un punt de vista pràctic. Els jugadors que recuperen millor estan més i més ben preparats per suportar esforços, i el desgast físic, mental i emocional tendeix a reduir-se. Això afecta la seva “performance” esportiva i fins i tot pot tenir beneficis importants reduint el nombre de lesions esportives que els esportistes pateixen en la seva activitat diària.