La UVic analitzarà l’evolució de les violències de gènere online contra l’activisme feminista durant la crisi de la COVID-19

Les violències de gènere online (VGO), com a expressió no aïllada d’altres tipus de violències, es troben actualment a l’alça i tenen conseqüències enormes en la limitació del lliure exercici dels drets de les dones. Tot i així, estan força invisibilitzades: encara se sap poc sobre aquestes formes de violència, hi ha poc control i no s’aborden prou a través de les polítiques i regulacions actuals. Amb l’objectiu d’enfortir les capacitats de protecció en contra de la violència de gènere online a Catalunya neix el projecte “Una estratègia contra la violència de gènere online per a defensar els drets humans i la participació de totes les dones”, finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i coordinat per Calala Fondo de Mujeres.

Al projecte “es posa el focus a les violències digitals que pateixen les activistes feministes gràcies a determinades lògiques que les xarxes socials faciliten”, explica Mar Binimelis-Adell (FEC, TRACTE, CEIG), directora de la diagnosi del projecte i informe posterior, en el qual també treballen les investigadores Gloria García-Romeral (GETLIHC, CEIG) i Diana Morena (Màster d’Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, IIEDG).

Una radiografia i un diagnòstic

La UVic-UCC és la responsable de fer una diagnosi i, a partir d’ella, elaborar un informe sobre l’evolució de les violències de gènere online contra l’activisme feminista durant el període de la crisi de la COVID-19 amb enfocament EGIBDH, interseccional i intercultural. L’Enfocament de Gènere i Basat en Drets Humans, analitza “la iniquitat, la discriminació i els desequilibris de poder específics que pateixen les dones en tots els àmbits de la vida”, segons l’Institut de Drets Humans de Catalunya. “Amb l’objectiu d’entendre el context i evolució d’aquests discursos, s’elaborarà un marc contextual en el qual es descrigui i identifiqui la problemàtica i es procedirà a l’estudi de casos rellevants”, explica Binimelis.

Per desenvolupar l’estudi es faran servir dos mètodes. D’una banda, s’usaran tècniques pròpies de l’etnografia virtual i l’anàlisi de contingut de les xarxes socials, posant l’accent en els discursos en els quals elements de gènere s’entrecreuen amb altres eixos de desigualtat (com ara l’origen, la classe social, la raça o la diversitat cultural i religiosa). D’altra banda, es realitzaran entrevistes a agents claus identificats a partir de l’etnografia virtual i que es situen específicament en aquestes interseccions.

L’objectiu de l’anàlisi és construir una eina que permeti entendre com es produeixen, quines característiques presenten, com es relacionen amb el context específic en què es situa la proposta i quina és l’evolució d’aquestes formes de violència. Específicament s’estudien aspectes com ara quins continguts i formes presenten les VGO, analitzant aspectes com ara els perfils i els discursos de qui comet l’agressió. En segon lloc, es pretén determinar a quins col·lectius afecta més particularment i de quina manera, observant especialment els entrecreuaments de diversos eixos de desigualtat. Finalment, s’atendrà a quines estratègies i eines fan servir els col·lectius afectats per defensar-se de les VGO i es recolliran propostes per lluitar contra aquestes formes de violència.

La UVic-UCC també participarà en altres accions del projecte com l’organització d’un fòrum online amb periodistes catalanes i llatinoamericanes per a informar de resultats de les investigacions del projecte i l’afectació específica de les VGO contra periodistes. També en l’elaborció d’un programa formatiu sobre VGO amb l’enfocament EGIBDH, interseccional i intercultural del projecte i destinat a estudiants universitaris, prioritàriament de l’àrea del periodisme i la comunicació audiovisual.

A qui es dirigirà?

El resultat de la diagnosi serà un document que es difondrà de forma oberta a la xarxa, mitjançant les pàgines web i llistes de distribució de les diverses organitzacions involucrades en aquesta proposta. Es farà arribar, particularment, als agents claus identificats al llarg del desenvolupament del projecte.

L’informe posterior a la diagnosi estarà destinat al públic en general amb la voluntat de donar-li eines per entendre, protegir-se  i actuar enfront de la VGO. Pretén ser d’especial interès per a les administracions públiques en l’elaboració de polítiques públiques, per a associacions feministes i en defensa dels Drets Humans, activistes online i mitjans de comunicació.

Antecedents

Ja fa un temps que diversos grups feministes i de dones estan abordant la VGO. Junt amb persones expertes s’han posat en marxa anàlisis legals i accions de sensibilització. Una d’elles és l’Informe sobre la VGO elaborat per l’advocada feminista Laia Serra en col·laboració amb Pikara Magazine i Front Line Defenders, i finançat per Calala, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. Una altra acció és el kit sobre les violències de gènere online elaborat per Donestech, juntament amb la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. Per la seva part, fa dos anys que Calala Fondo de Mujeres té en marxa el seu programa de suport, Activisme Segur, per acompanyar i protegir les activistes que estan sent assetjades. El 2020, Hybridas y Komons van publicar una investigació que mostrava quins són els atacs que reben i els actors que els fan.

El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva de les persones dels grups de recerca de la UVic-UCC que hi participen i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’ACCD. Amb la col·laboració de l’ACCD.