La UVic acull el fons documental de l’escriptora M. Dolors Orriols

 El fill de l’escriptora vigatana M. Dolors Orriols, Antoni Lloret, ha formalitzat avui a la UVic la cessió del fons documental escrit de la seva mare, una figura rellevant i encara poc coneguda de les lletres catalanes. Lloret, que és escriptor i físic, ha manifestat sentir-se “content i emocionat perquè l’obra de la meva mare no quedarà arraconada, sinó que podrà ser estudiada”. Lloret ha definit la seva mare com una persona molt lluitadora que en els anys que li va tocar viure, marcats per circumstàncies molt difícils com la guerra, la censura o la falta d’editors “d’una manera autodidacta va voler escriure en català”.  

Durant l’acte de cessió la professora de la UVic i estudiosa de l’obra d’Orriols, Carme Rubio, ha explicat  que “ens trobem davant d’una escriptora amb un corpus literari sòlid, narradora de contes i novel·les que tenen fragments d’un gran lirisme”. El fet que sigui una autora encara poc coneguda, Rubio ho atribueix al fet de ser dona i mare de família, en una ciutat petita allunyada dels grans cercles intel·lectuals i de l’àmbit acadèmic, la qual cosa “li va provocar un cert aïllament, però alhora també li donà llibertat per a la creació”.

El rector de la UVic-UCC, Jordi Montaña, ha manifestat que “és un honor que la Biblioteca de la UVic custodiï aquest fons perquè pugui ser estudiat pels investigadors que vulguin aprofundir en la personalitat i l'obra de Maria Dolors Orriols”, i ha afegit que “ocuparà un lloc rellevant al costat dels fons Miquel i Macaya, Segimon Serrallonga i Emili Teixidor, que ja son a la Biblioteca”.

Per la seva banda l’alcaldessa de Vic i presidenta de la Fundació Universitària Balmes, Anna Erra, considera aquesta cessió del fons com “una oportunitat i un enriquiment tant per a la ciutat, com per a la Universitat que l’estudiarà i el difondrà”.

El fons que la família ha cedit a la UVic està format per 3 arxivadors, 5 capses, 15 mecanoscrits i 30 carpetes, amb material inèdit, molta correspondència a editors i a artistes plàstics i també algunes autotraduccions al castellà i al francès. La Biblioteca de la UVic es farà càrrec del fons, portarà a terme la descripció documental i, en el futur, el digitalitzarà per posar-lo a disposició de tothom qui hi estigui interessat. En aquests moments, la professora de la UAB i especialista en literatura de postguerra, Montserrat Bacardí, acaba d’enllestir un article per al proper número de la revista Ausa que serà el primer text acadèmic sobre l’escriptora. La mateixa professora Bacardí ha demanat un ajut a la Generalitat per bastir la que seria la primera biografia literària de M. Dolors Orriols.

L’artista plàstic Joan Orriols cedeix un quadre a la UVic

L’acte ha comptat amb la presència de l’empresari i artista plàstic Joan Orriols, nebot de l’escriptora, que també ha fet donació d’un dels seus quadres a la UVic. Es tracta de l’obra  “El crit del bosc”, d’acrílic sobre tela. El Rector li ha agraït la donació “que enriqueix el fons d’art de la Universitat i segella l’amistat amb la família Orriols”. Per la seva banda, l’artista ha afirmat sentir-se “molt emocionat” pel fet que la Universitat vulgui tenir exposada permanentment una de les seves obres.

Una vida lligada a l’escriptura i a l’art

Maria Dolors Orriols va néixer a Vic l’any 1914. Àvida lectora des de molt petita, no va ser fins l’any 1947 que va escriure la seva novel·la Retorn a la vall, que veuria la llum el 1950. Ha estat autora del recull de contes Cavalcades, premiat als Jocs Florals de Montevideo i del recull Reflexos, als Jocs Florals de Londres. La seva obra mestra El riu dels inconscients, sobre la Guerra Civil, no sortirà publicada fins al 1990. L’any 1984 Eumo Editorial li va publicar la novel·la Petjades sota l’aigua.

Casada amb el metge Nicolàs Lloret, viatja sovint a París, on coneix Sartre i Simone de Beauvoir, i fa una gran amistat amb la pintora i escriptora Aline Gagnaire i amb Mariquette Delahaye. Als anys 60 és subdirectora del primer Museu d’art Contemporani de Barcelona, juntament amb Alexandre Cirici, que n’és el director.

Quan va enviudar va fer llargues temporades a París, on va escriure diverses novel·les com Cop de porta (1980), Contradansa (1982), Molts dies i una sola nit (1985), Una altra sonata a Kreutzer (1985), i Una por submergida (que es publica el 1992). L'any 2003 publica Escampar la boira, obra de caràcter autobiogràfic. Maria Dolors Orriols mor a Barcelona el 23 d'agost de 2008.