La sequera intensa del 2022 fa disminuir l’aigua circulant i la qualitat biològica dels rius d’Osona

L’any 2022 va estar condicionat per una sequera intensa i sostinguda a tot Catalunya, iniciada ja el 2021, que va afectar greument els cabals dels rius i rieres de la comarca d’Osona. La poca aigua circulant detectada, especialment a l’estiu, en la majoria de trams estudiats dels rius Mèder, Gurri, Rimentol, riera Major i el Ter, és una de les dades més rellevants de l’informe “Estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona 2022”. L’estudi, elaborat pel Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), constata que la reducció de cabals ha continuat disminuint la qualitat biològica dels rius respecte a anys anteriors. Els resultats s’han fet públics coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de l’Aigua, el pròxim 22 de març.

La disminució de la qualitat biològica, la que s’obté a partir de l’estudi de macroinvertebrats aquàtics, s’ha generalitzat. Si l’any 2021 es detectava de manera important al Mèder, el Rimentol i el Gurri, el 2022 s’ha ampliat al curs principal del Ter, amb una qualitat entre mediocre i dolenta a la majoria de punts i estacions de mostreig. Només conserven una qualitat molt bona el riu Ges a Forat Micó i la riera Major.

Els paràmetres fisicoquímics (conductivitat elèctrica, oxigen dissolt, pH i nutrients) dels cursos fluvials d’Osona continuen mostrant una diferència clara entre dues tipologies de rius. D’una banda, el curs principal del Ter, el Ges a Forat Micó i la riera Major donen una qualitat bona o molt bona a la majoria de paràmetres, amb alguna excepció puntual. D’altra banda, el Mèder, el Gurri i el Rimentol donen uns valors de qualitat entre mediocre i dolenta per a la majoria de paràmetres. En aquests últims rius destaquen elevats valors de conductivitat elèctrica i altes concentracions de nutrients, especialment d’amoni i de fosfats, el 2022. La concentració d’oxigen dissolt manté la tendència a la baixa de l’any passat a causa de la disminució de la circulació d’aigua.

Pel que fa a la qualitat del bosc de ribera, en general és molt similar a la d’anys anteriors. El bosc del riu, que acull la biodiversitat i serveix de filtre de la contaminació difusa (nutrients, per exemple) que ve dels camps de conreu, manté el mateix rang de qualitat que l’any 2020, amb categories intermèdies i bones a la majoria de trams estudiats. Els cursos fluvials de menor magnitud, que travessen superfícies agrícoles i/o urbanes com la de Vic, mostren una degradació important, sobretot de l’hàbitat fluvial i del bosc de ribera. Amb tot, es detecta una millora de la qualitat de l’Anella Verda de Vic i es posa com a exemple a seguir per fer actuacions de restauració del bosc de ribera.

Avisos a la població

La sequera dels anys 2021 i 2022 posa de manifest que, en moments d’escassetat d’aigua, els rius i les rieres d’Osona, que ja disposen de manera natural d’un cabal reduït, veuen seriosament afectada la seva qualitat per la contaminació, sigui directa o difusa. “Per això caldria treballar en la reducció de l’ús domèstic, industrial i agrari de l’aigua i dels salts hidroelèctrics”, subratlla Marc Ordeix, coordinador del CERM.

També es recomana “implementar mesures de gestió forestal, amb totes les prevencions necessàries i amb el seguiment científic oportú, que adaptessin la cobertura vegetal del conjunt de la conca per incrementar el flux d’aigua a rius i rieres”, apunta Núria Sellarès, investigadora del CERM. Aquestes actuacions, a més a més, haurien de servir per aconseguir una major resiliència davant dels incendis forestals.

Finalment, la memòria de l’estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona del 2022 remarca que cal continuar treballant per millorar la qualitat fisicoquímica i biològica dels punts que no arriben al llindar establert, així com millorar la mala qualitat del bosc de ribera a molts punts, una característica que es manté any rere any. “Una aplicació menor d’adobs als camps, un canvi dels barems d’abocament de les depuradores en períodes de sequera i la restauració dels boscos de ribera són assignatures pendents des de fa molts anys als rius d’Osona”, comenta Ordeix.

Setze trams fluvials al mostreig

Els resultats de l’informe provenen dels mostrejos fets durant la primavera i l’estiu de l’any 2022, en els quals es van analitzar diversos paràmetres hidromorfològics, fisicoquímics i biològics d’un total de 16 trams de riu de la conca del riu Ter a la comarca d’Osona. Des del 2021 s’hi han afegit sis punts nous: tres, a càrrec de Liquats Vegetals, SA; un, d’Aigües de Vic, SA, i dos, del Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

El CERM duu a terme des de l’any 2002 una avaluació regular de l’estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona amb el propòsit de conèixer-ne l’evolució i, si escau, corregir-ne possibles disfuncions. El seguiment dels cursos fluvials d’Osona ja inclou una sèrie de 20 anys (30 anys seguits al municipi de Vic). L’any 2022 l’estudi anual del CERM ha continuat comptant amb el suport, mantingut des dels orígens, dels Ajuntaments de Vic i de Manlleu, i la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona, SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic.

La informació completa es pot consultar al document Estat dels cursos fluvials d’Osona. Memòria de l’any 2022.