La qualitat ecològica dels rius i les rieres d’Osona es manté en declivi el 2024 per la sequera intensa iniciada fa quatre anys

L’impacte de la sequera perllongada i persistent que es viu a Catalunya des del 2021 es continua reflectint en la davallada de la qualitat de l’aigua dels rius i les rieres d’Osona. La reducció dels cabals de manera sostinguda durant els últims quatre anys ha afectat la capacitat de dilució dels contaminants de l’aigua (que hi arriben de manera directa o difusa) i hi ha fet disminuir els ambients necessaris per a la vida dels macroinvertebrats aquàtics (entre d’altra flora i fauna), reduint-hi la presència dels grups més sensibles a la contaminació. Així ho constata l’estudi “Seguiment de l’estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona”, que des del 2002 elabora anualment el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), àrea ambiental del Museu del Ter.  

L’estudi del CERM confirma que el 2024 la qualitat biològica dels rius i les rieres d’Osona que s’obté, entre altres paràmetres, de l’anàlisi dels macroinvertebrats aquàtics (els organismes emprats més àmpliament com a indicadors biològics de qualitat de l’aigua) continua essent tan dolenta com els darrers quatre anys d’estudi. La qualitat és entre dolenta i mediocre als trams del Meder, el Gurri i el Rimentol, tots ells trams de riu agrícoles i urbans. A la resta de trams, sobretot del Ter, el Ges i la riera Major, on abans de la sequera dels darrers quatre anys la qualitat era bona, s’hi manté la davallada qualitativa, amb valors que no arriben als dels anys anteriors. 

Els paràmetres fisicoquímics (conductivitat elèctrica o salinitat, oxigen dissolt i compostos de nitrogen i fòsfor) dels cursos fluvials d’Osona corroboren també aquesta davallada general de la qualitat de tots els trams estudiats. “Es continuen trobant valors dolents dels paràmetres fisicoquímics a la majoria dels rius agrícoles i urbans d’Osona, com el Meder, el Gurri i el Rimentol”, explica Marta Jutglar, tècnica del CERM i coautora de l’estudi. Segons ella, “aquest 2024 destaquen concentracions de nutrients molt elevades a la majoria dels trams i una concentració d’oxigen molt baixa a causa de la disminució del cabal”. Un cas diferent és el curs principal del Ter, el Ges a Forat Micó i la riera Major, que tenen, amb alguna excepció puntual, una qualitat bona o molt bona a la majoria dels paràmetres. 

L’estudi revela que la qualitat del bosc de ribera es manté similar als anys anteriors, amb categories entre intermèdies i bones. Els rius més urbans o agrícoles, com el Gurri, el Meder i el Rimentol, obtenen valors baixos en aquest paràmetre, amb un bosc de ribera que ha patit una degradació important. D’altra banda, els rius més naturalitzats o de capçalera tenen un bosc de ribera més consolidat i una qualitat molt bona. 

Mesures de contenció i dades històriques 

La memòria del 2024 del CERM conclou que, atès que els rius i rieres d’Osona —sobretot els de la Plana de Vic— ja disposen de manera natural d’un cabal reduït, en moments perllongats de sequera com l’actual cal continuar aplicant mesures de contenció com ara estímuls o restriccions als usos domèstics, agraris i industrials de l’aigua.
Una altra recomanació apunta que caldria treballar més fermament per millorar la qualitat fisicoquímica i biològica dels trams d’aigua que no arriben al llindar establert. En aquest sentit, “un consum d’aigua més eficient, una aplicació menor d’adobs als camps, un canvi dels barems d’abocament de les depuradores en períodes de sequera i la restauració dels boscos de ribera, continuen essent assignatures pendents als rius d’Osona”, explica Marc Ordeix, coordinador del CERM. 

L’estudi també constata la necessitat d’implementar mesures de gestió forestal, amb totes les prevencions necessàries, que adaptin la coberta vegetal del conjunt de la conca per incrementar el flux d’aigua cap als rius i les rieres, la qual cosa també hauria d’aconseguir més resiliència enfront dels incendis forestals. 

Amb els resultats obtinguts en aquest darrer estudi, comenta Núria Sellarès, tècnica del CERM, “es confirma la importància de disposar d’una sèrie històrica de dades anuals de l’estat dels rius i les rieres d’Osona, necessària per gestionar correctament els recursos hídrics i preservar la biodiversitat, que no hauria de disminuir més”. 

Setze trams fluvials inclosos en el mostreig 

Els resultats de la memòria provenen dels mostreigs fets durant la primavera i l’estiu de l’any 2024, en els quals es van analitzar diversos paràmetres hidromorfològics, fisicoquímics i biològics d’un total de setze trams de riu de la conca del riu Ter a la comarca d’Osona.  

El CERM duu a terme des de l’any 2002 una avaluació regular de l’estat ecològic dels cursos fluvials d’Osona amb el propòsit de conèixer-ne l’evolució i, si s’escau, corregir-ne possibles disfuncions. L’any 2024 l’estudi del CERM ha continuat comptant amb el suport, mantingut des de l’inici, dels ajuntaments de Vic i de Manlleu, i la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona, SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic, així com amb la participació de Liquats Vegetals, SA; Aigües de Vic, SA, i el Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.