La pandèmia de la covid-19 agreuja el biaix de gènere existent entre el personal docent i investigador de les universitats catalanes

La crisi sanitària propiciada per la covid-19 ha agreujat el biaix de gènere que ja existia en el camp de la recerca. Atès que durant la pandèmia les tasques domèstiques i de cura de persones dependents ha recaigut majoritàriament en les dones, només alguns investigadors amb menors a càrrec afirmen que el període d’aturada els ha permès de dur a terme més projectes de recerca i escriure més articles, ja que en estar confinat creuen que el temps s’aprofita millor. En canvi, de forma unànime, les investigadores han viscut la situació provocada per la pandèmia com un període d’estrès i de molta feina, però de baix o nul rendiment quant a la recerca. La sensació, segons expressen algunes d’elles, és que durant aquest període han perdut el tren o bé que s’han sentit com si “fossin a la roda d’un hàmster”. Les dones que fan recerca afirmen estar menys disposades a fer renúncies en l’àmbit personal i familiar i, al mateix temps, donen menys importància al triomf en l’àmbit acadèmic.

Aquesta és la realitat que reflecteixen les conclusions del projecte “El biaix de gènere en l’impacte de la pandèmia de la covid-19 en el PDI de Catalunya de l’àmbit de les Humanitats i de l’àmbit CTEM (Ciències, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) des de març del 2020 a març del 2021”. Aquest projecte, que ha analitzat el personal docent investigador (PDI) d’universitats catalanes, ha tingut com a investigadores principals Caterina Riba, del grup de recerca Estudis de Gènere: Traducció, Literatura, Història i Comunicació (GETLIHC) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i Mar Rosàs, de la Universitat Ramon Llull (URL). L’equip complet ha estat format per les investigadores de la UVic-UCC Pilar Godayol i Carme Sanmartí (grup de recerca GETLIHC) i Anna Pérez-Quintana (grup de recerca SoPCI), i pel personal investigador de la Càtedra Ethos i el grup de recerca PSITIC de la URL, Anna Pagès i Francesc Torralba. Les 32 entrevistes (16 homes i 16 dones) realitzades en aquesta recerca entre el 9 de març i el 5 de maig de 2021 han anat a càrrec de les sociòlogues Patrícia Illa i Bàrbara Pagès.

Recomanacions davant la situació sobrevinguda

La recerca ha demostrat que la pandèmia ha provocat un procés accelerat de digitalització, amb avantatges i inconvenients. “Si la digitalització creixent és invasiva, encara pot agreujar més la discriminació de gènere, ja que la planificació i organització que les dones duen a terme a la llar també es trasllada a la feina”, explica Riba.  Segons ella, “les dones solen ocupar-se de la gestió quotidiana dels problemes del dia a dia, una feina invisible, però que suposa també una càrrega”. Des d’un punt de vista general, entre les vivències dels investigadors i de les investigadores dels dos àmbits de coneixement analitzats —Humanitats i CTEM— l’estudi no ha trobat cap diferència significativa, més enllà de la responsabilitat afegida que tenen les investigadores CTEM per donar visibilitat a les dones científiques.

Un altre aspecte que ha evidenciat la crisi sanitària és que el professorat amb contractes precaris ha sumat noves dificultats en aquesta situació sobrevinguda. Davant d’aquesta realitat, i amb els resultats de la recerca a la mà, “en aquest projecte apostem per repensar la docència, la gestió i la recerca, de manera que no suposin les renúncies que impliquen actualment; cal valorar la cultura de les cures i integrar-la a l’Acadèmia”, diu Riba. Aproximadament un 70% de les persones entrevistades tenien persones a càrrec (fills o filles, familiars amb malalties cròniques, amb discapacitat, etc.).

Un cop s’han analitzat les entrevistes i s’han identificat els temors, les ambicions i els problemes que plantegen les persones consultades, l’equip d’investigació ha elaborat una sèrie de recomanacions que poden adoptar els centres d’investigació, les agències responsables de l’avaluació de la investigació, i els ministeris i les conselleries responsables de l’activitat científica i investigadora. Algunes recomanacions tenen un caire conjuntural, estretament vinculades al període de pandèmia. Altres són de caràcter estructural, de naturalesa permanent fins que la desigualtat de gènere en la carrera acadèmica hagi desaparegut. “Bàsicament, es tracta de racionalitzar, flexibilitzar i facilitar, a més de repensar la manera d’integrar la cultura de les cures a la universitat”, conclou Caterina Riba. En aquest sentit, per aplicar de forma immediata i sense cost, hi hauria mesures com ara racionalitzar i optimitzar les reunions, facilitar que després d’una excedència es puguin recuperar les assignatures que les professores ja tenien, facilitar estades de recerca híbrides i el teletreball a qui ho demani, consensuar els horaris amb el PDI i evitar sempre que es pugui demanar tasques amb caràcter urgent, entre altres.