La medicina familiar, epicentre del 6è curs del grau en Medicina

El metge o la metgessa de família, com a especialista que ofereix una atenció integral i com a professional que coneix bé el pacient, és un pilar fonamental de la medicina. El seu valor rau en el fet que pot tractar moltes malalties, ja que la medicina familiar o comunitària és una disciplina basada en àmplies competències, i en el profund coneixement que té dels pacients i la relació de confiança que s’estableix amb ells. La prevenció, el correcte diagnòstic i un tractament adequat són les bases del bon exercici del metge de família, que ha de tenir un vessant humanístic destacable.

Atès que el metge o la metgessa de família és el primer contacte que la majoria de persones tenen amb el sistema sanitari, la seva funció és primordial i així s’ha demostrat recentment, per exemple, durant la pandèmia de covid-19. En aquest sentit, la Facultat de Medicina de la UVic-UCC ha tingut interès a anar incorporant, des dels seus inicis, metges especialistes en Medicina Familiar i Comunitària i pediatres que treballen en atenció primària a la seva plantilla docent. “Al llarg dels sis anys que dura el grau en Medicina, la nostra Facultat treballa perquè els estudiants tinguin la mirada, els coneixements i les habilitats d’un metge generalista, amb independència de l’especialitat posterior que escullin”, explica el degà Ramon Pujol. Els estudiants adquireixen aquesta fortalesa gràcies a l’aprenentatge basat en casos clínics, les pràctiques intensives que fan a l’atenció primària (ICS Catalunya Central, EBA Vic Sud, EBA Centelles i atenció primària gestionada per Althaia) i la rellevant presència de metges i metgesses de família, pediatres, especialistes en Medicina Interna i geriatres a la facultat. Pujol també destaca la mentorització dels estudiants del grau que fan majoritàriament metges generalistes, “que ajuden a formar professionals mèdics amb una visió holística de la persona, de la seva família i de l’entorn comunitari, i també a treballar en equip amb altres professionals per assegurar el seguiment assistencial adequat entre els diferents nivells d’atenció”.

Al 6è curs del grau en Medicina, que aquest any es posa en marxa, la medicina familiar té un pes específic, amb l’assignatura Integració. Abordatge Biològic, Psicològic, Social i Cultural (9 crèdits). Aquesta matèria està coordinada pel Dr. Josep Vidal Alaball, cap de la Unitat de Recerca i Innovació en Atenció Primària de la Catalunya Central, que aquest curs 2022-2023 s’incorpora al cos docent de la facultat. Enguany, metges i metgesses que treballen en atenció primària i comunitària també impartiran al 6è curs del grau en Medicina l’assignatura de pediatria La Continuïtat Vital. Del Naixement a l’Edat Adulta” (10 crèdits) i Integració. Abordatge a les Urgències (4 crèdits). Els especialistes en Medicina Familiar i Comunitària tenen presència destacada en altres assignatures clíniques, com ara a la de Semiologia i Propedèutica Clínica i a la de Geriatria, i al cicle bàsic a l’assignatura Medicina Social i Habilitats de Comunicació, entre altres. 

Important presència de professionals

El model docent de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) és molt intensiu en pràctiques a la comunitat (en centres de salut i en unitats de salut sexual i reproductiva comunitàries) i en atenció intermèdia, i dona cabuda a professionals de l’atenció primària i comunitària com a col·laboradors de pràctiques. Dels 159 col·laboradors de pràctiques, 68 (el 43%) són metges d’atenció primària i comunitària.

Actualment, la Facultat de Medicina compta amb un equip de 170 professors, dels quals 20 (l’11,7%) són metges especialistes en atenció primària i comunitària. Per altra part, entre els 16 col·laboradors de suport docent a l’aula, 11 (el 68,7%) són metges de família, i també ho són 15 (el 51,7%) dels 29 tutors/mentors del Programa de suport a l’estudiant, que ofereix assessorament individualitzat als estudiants. Al mateix temps, el Programa de preparació del MIR de la mateixa facultat està liderat per la Dra. Irene Veganzones, que és metgessa de família. Finalment, cal destacar que a l’assignatura de Treball de Final de Grau, que al pla d’estudis del grau en Medicina compta amb 18 crèdits, es promouen algunes temàtiques relacionades amb l’atenció primària i comunitària.

“Si no tenim una atenció primària forta tot el sistema patirà”

El Dr. Josep Vidal Alaball, cap de la Unitat de Recerca i Innovació en Atenció Primària de la Catalunya Central i coordinador de l’assignatura de Medicina Familiar a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, valora en aquesta entrevista la situació d’aquesta especialitat a la societat i entre els estudiants.

Quina és la importància que creus que ha de tenir la Medicina Familiar i Comunitària al grau de Medicina?

Crec que ha de tenir una gran importància i per això m’alegra molt que la UVic-UCC hagi apostat per ella d’una manera clara. No només amb una assignatura de molt pes com la que coordino, sinó també al llarg del grau amb pràctiques de 6 setmanes en centres d’atenció primària del territori. 

Per al sistema sanitari és vital tenir una atenció primària forta i per això cal que els futurs professionals la coneguin bé, tant si decideixen que sigui la seva especialitat com si no. També és molt important que els diferents proveïdors d’atenció primària del territori, encapçalats per l’Institut Català de la Salut, hagin apostat de manera decidida per la Facultat, i donin facilitats perquè els seus professionals puguin fer classes a la Facultat i acollir estudiants en pràctiques.

Consideres pertinent que l’assignatura d’Atenció Familiar i Comunitària s’imparteixi al 6è curs del grau?

Sí, és molt pertinent, i a la UVic-UCC, a més, és l’última assignatura, ja que després als estudiants només els quedarà fer el Treball de Final de Grau. 

És segurament el millor moment per fer aquesta assignatura, atès que els estudiants ja tenen una visió de totes les assignatures i els serà més fàcil integrar els conceptes de determinants de salut i de salut comunitària que són cabdals en l’assignatura.

Quins factors creus que incideixen perquè no sigui, en aquest moment, una especialitat amb una demanda gaire alta per part dels graduats? Quins efectes pot tenir aquesta baixa demanda?

La veritat és que en general hi ha una crisi de les especialitats generalistes, com la Medicina de Família, la Medicina Interna o la Geriatria. Potser els estudiants no les veuen prou atractives i s’enlluernen amb altres especialitats a priori més atractives quant a noves tecnologies i que solen tenir unes perspectives laborals més favorables pel que fa a retribució econòmica. Hem de recordar que els estudiants de medicina són dels estudiants millor preparats del país, han hagut de ser els millors per escollir el grau i han de sacrificar molta part de la seva joventut estudiant. Són persones molt metòdiques que potser no estan acostumades a gestionar la incertesa i en les especialitats generalistes molt sovint cal gestionar-la. Vaig preguntar a través de les xarxes socials als nous residents per què no havien agafat Medicina de Família com a primera opció i molts em contestaven que en realitat era la seva segona opció, però que no l’havien escollit perquè creien que era una especialitat molt difícil en què calia saber molt de tot.

Aquesta baixa demanda, si no som capaços entre tots de revertir-la, pot provocar que d’aquí a uns anys no es puguin cobrir moltes places de Medicina de Família, sobretot en els llocs allunyats de l’àrea metropolitana, com ara la Catalunya central. Si no tenim una atenció primària forta, tot el sistema patirà, ja que és des de l’atenció primària des d’on es regula tot el flux de pacients que circulen dintre el sistema sanitari. Som el que anomenen, tot i que a mi no m’agrada aquesta paraula, la “porta d’entrada”.

Com ha canviat la tasca del metge o metgessa de família arran de la telemedicina?

Hi ha un abans i un després en aquesta temàtica arran de la pandèmia de la COVID-19. La pandèmia va provocar que durant alguns mesos no es visités als centres sanitaris per tal de protegir la població i els professionals de les infeccions i la telemedicina va ser de gran utilitat. Ara que hem tornat a una certa normalitat cal trobar el lloc correcte per a la telemedicina. Hi ha visites que es poden fer igual amb telemedicina que de manera presencial i per a aquestes no cal que el pacient es desplaci si no ho vol; però en altres casos, encara és millor la visita presencial. Jo considero que la nostra tasca mèdica no ha de canviar amb la telemedicina; senzillament la telemedicina ha de ser una altra manera de visitar i que cal adaptar-la a la situació i preferències dels malalts.

Per quins motius vas decidir entrar a formar part del PDI de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i com valores el seu mètode docent?

Jo soc del territori, soc de Berga. Per tant, la Facultat de Medicina m’ofereix la possibilitat de fer docència universitària d’alta qualitat a prop de casa. Des del primer dia que vaig veure la notícia de la creació de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC que vaig decidir formar-me per a un dia poder formar part del seu professorat. Ara, a més ho faré coordinant l’assignatura de la meva especialitat, i això m’omple de satisfacció i em fa moltíssima il·lusió. Per tal d’atreure professionals, és molt important que a més d’oferir treballar en centres d’atenció primària i hospitals d’alt nivell assistencial, el nostre territori ofereixi la possibilitat de realitzar docència i recerca de qualitat.

El mètode docent d’aprenentatge basat en casos clínics és molt atractiu i innovador, i és un dels altres aspectes que em varen atreure de la facultat. Havia treballat a la Universitat de Cardiff amb una metodologia semblant i volia poder fer-ho també aquí.

Quins són els aspectes que els estudiants han de tenir més en compte per poder ser un bon professional de la medicina familiar?

Sobretot cal que tinguin una visió global del pacient. Cada pacient és diferent i únic, però a més a més té una sèrie de factors psicològics, socials i culturals que influeixen sobre la seva salut i que expliquen en gran part les seves malalties. Per exemple, una persona et pot consultar per cefalea, li pots fer tota mena de proves i que siguin totes normals, però fins que no li demanes què li preocupa del seu mal de cap, no et dirà que li preocupa que la seva germana va morir d’un tumor cerebral, o que s’ha quedat sense feina i està molt amoïnada. Fins que no ets capaç de parlar sobre el tema i posar la malaltia en el seu context, no millorarà.