La IV Jornada en Psicomotricitat de la UVic commemora els 35 anys de formació a Catalunya

Fa 35 anys que Bernard Acouturier i André Lapierre introduïen la formació en Psicomotricitat Educativa a Catalunya a través de l’Escola Municipal d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich de Barcelona. Eren els inicis d’una disciplina que, tot i no tenir estudis de grau oficials, avui ja s’estudia a moltes universitats del món a través de màsters i postgraus. 
Per celebrar aquesta efemèride, la UVic-UCC i l’Associació per a l’Expressió i la Comunicació-Psicomotricitat (AEC), han dedicat la IV Jornada de Psicomotricitat a recordar els orígens de la disciplina i a analitzar-ne la seva evolució. La jornada, que tindrà lloc durant tot el dissabte 5 de maig a l’Aula Magna de la UVic, comptarà amb la participació de quaranta dels millors experts del país i també internacionals com els psicomotricistes Anne Lapierre, filla d’André Lapierre, o Giuseppe Benincasa.

Qué és la psicomotricitat?

La psicomotricitat és la disciplina que s’ocupa de la complexitat del desenvolupament de l’ésser humà, de la seva maduració psicològica i de la relació que estableix amb el món extern. Pot tenir una aplicació pedagògica o bé terapèutica, la qual cosa marca dos corrents ben diferenciats: el funcionalista, que s’orienta cap a pal·liar símptomes i l’expressiu, que desenvolupa i potencia els recursos del subjecte.

L’evolució més important que ha tingut la disciplina en aquests 35 anys és que si bé va començar amb un enfocament exclusiu cap als nens de 3 a 6 anys, al llarg del temps ha tingut moltes aplicacions a tots els àmbits del cicle vital, especialment en l’adolescència i en la geriatria. Per això, la jornada dedicarà una taula temàtica a parlar de la psicomotricitat més enllà de la infància, que se centrarà en l’àmbit familiar, en els adolescents i adults amb risc d’exclusió social i en l’atenció a la gent gran. Les altres dues taules temàtiques es dedicaran a la Psicomotricitat a l’escola i a la vessant més terapèutica de la psicomotricitat, com són el paper dels Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) en el tractament dels infants amb trastorns relacionals.

Des de fa uns anys les escoles dediquen un espai curricular a la psicomotricitat, sobretot a l’etapa d’Educació Infantil quan encara els nens i nenes no fan educació física. A l’assignatura de Psicomotricitat s’hi treballen les relacions, la comunicació, les emocions i la motricitat. Cal tenir present que els infants, a través d’accions corporals com jugar, saltar o manipular objectes, aconsegueixen situar-se en el món i adquireixen intuïtivament els aprenentatges necessaris per desenvolupar-se a l’escola i a la vida. D’aquesta manera lúdica i gairebé sense assabentar-se’n, treballen conceptes relatius a l’espai, el temps, destreses motrius necessàries per a l’equilibri, la vista, la relació amb altres nens, que tenen efectes sobre la millor capacitació i emergència de l’escriptura, la lectura i les matemàtiques, indispensables avui per a l’èxit acadèmic.

UVic, quatre anys de màster i onze de postgrau

La UVic té una llarga experiència en la impartició d’estudis de formació contínua sobre psicomotricitat. Després d’onze anys d’oferir un postgrau en aquesta disciplina, en fa quatre que imparteix el Màster en Psicomotricitat Educativa i Terapèutica, que capacita professionals de l’educació i de la salut i social a desenvolupar programes de psicomotricitat a nivell preventiu, educatiu i terapèutic en totes les etapes del cicle vital, la qual cosa el diferencia d’altres màsters que s’ofereixen al país.