La discapacitat i el consum inapropiat de medicaments incrementen la incontinència urinària en persones grans

Les persones grans que pateixen una discapacitat o que consumeixen una medicació inapropiada tenen un risc més gran que la resta de tenir o empitjorar la incontinència urinària. Aquesta és una de les principals conclusions de l’estudi “Predicting continence decline in institucionalized older people: A longitudinal analysis”, que acaba de publicar Javier Jerez Roig, fisioterapeuta i coordinador del grup de recerca Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M₃O) de la UVic-UCC, a la revista Neurology & Urodynamics, un referent en el camp de la urologia. El treball també el signen quatre investigadors de la Universidade Federal do Rio Grande do Norte (UFRN) de Natal (Brasil), amb qui Jerez Roig col·labora habitualment.

L’objectiu de l’estudi va ser identificar la incidència i els factors de risc de la incontinència en persones grans institucionalitzades. Per això, durant dos anys els investigadors van fer un seguiment de més de 300 persones que vivien en 10 residències geriàtriques de Brasil. Cada 6 mesos, els participants a l’estudi es van sotmetre a una avaluació per analitzar l’evolució del seu estat de continència. De totes les persones analitzades, el 41% ja patien incontinència total a l’inici de la investigació.

Els resultats obtinguts demostren que el 39% de les persones analitzades durant el període d’observació van veure agreujada la seva incontinència, mentre que gairebé la meitat (49%) van mantenir-se estables i el 10% va millorar el seu estat en algun moment. De l’estudi també se’n desprèn que les persones que patien una discapacitat inicial i aquelles que prenien una medicació inapropiada van ser les que van mostrar un major risc d’empitjorar la incontinència, concretament 4 i 2 vegades més que las resta respectivament. A més, aquelles persones que van patir un deteriorament de les activitats de la vida diària durant el període analitzat van mostrar un risc d’empitjorament 3 vegades superior a la resta.

Amb els resultats a la mà, Javier Jerez Roig conclou que “calen estratègies basades en la revisió de la medicació i la promoció de l’activitat física i la capacitat funcional” per prevenir i tractar la incontinència urinària, una síndrome geriàtrica habitual, que afecta més de la meitat de les persones grans ingressades en residències. “Sovint passa desapercebuda pels sentiments de vergonya que genera en les persones que la pateixen”, afegeix Jerez Roig, segons el qual “la incontinència no només ocasiona importants conseqüències en la salut de les persones que la pateixen sinó que alhora té un elevat impacte socioeconòmic” per l’entorn.