Joseph J. Fins centra la conferència inaugural del II Congrés Internacional de Bioètica en la neurotecnologia

Amb la conferència inaugural “Desafíos de la bioètica para el siglo XXI. La pregunta de la Neurotecnologia”, a càrrec de Joseph J. Fins, metge i director d’Ètica Mèdica del New York Presbiterian Hospital, aquest matí s’ha obert el II Congrés Internacional de Bioètica a l’Aula Magna de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). El ponent ha començat la seva exposició dient que “la pregunta no és tant que fem amb la tecnologia sinó quins límits ètics no s’han de transgredir amb el seu ús”. Segons ell, l’home és un animal tecnològic i ha estat gràcies a la ciència i a la tecnologia que s’ha establert una millor relació entre l’home i la natura.

Després de referir-se als lligams que existeixen entre la tecnologia i la neuroètica, Fins s’ha centrat en la consciència encoberta i en l’explicació de diversos casos reals de persones que tenen una discapacitat a causa d’un dany cerebral. En aquest àmbit, el conferenciant ha destacat que no podem témer la tecnologia i que hi ha molts mites sobre ella. “Tenim la idea que suposa la destrucció de la identitat personal, però qui la causa no és la tecnologia sinó la lesió cerebral; és precisament amb l’ús de la tecnologia que hi pot haver una restauració del jo”, ha conclòs.

La benvinguda al congrés ha anat a càrrec del rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, la directora del Centre d’Estudis Socials i Sanitaris (CESS) de la Universitat, Marina Geli; i la directora de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols UVic-UCC, institució que ha organitzat l’acte, Núria Terribas. Baños ha recordat que el compromís de la Universitat amb la bioètica “ve de lluny, amb la creació de la Càtedra de Bioètica l’any 2015 després de signar un acord amb la Fundació Victor Grífols i Lucas”. El rector ha destacat que, per la seva formació mèdica, la bioètica sempre ha estat present en la seva activitat professional i ha subratllat que “la formació en bioètica ha de ser una assignatura transversal per a tots els estudiants de la UVic-UCC, siguin del grau que siguin”.

Com a coordinadora del CESS, centre que acull la Càtedra de Bioètica de la UVic-UCC, Marina Geli ha recordat que aquesta càtedra ha fet “una feina molt important i silent, perquè l’ètica té poc glamur extern i molt treball intern que acaba fecundant”. També ha afegit que “la Càtedra, que ha anat evolucionant cap a l’ètica en els serveis socials i sanitaris, ha aconseguit que l’ètica tingui més visibilitat externa i interna”. Geli ha fet un repàs de totes les càtedres que aixopluga el CESS i que d’alguna manera o altra tenen a veure amb la d’ètica, com ara la de Malalties Infeccioses, la de Cures Pal·liatives o la de TIC Salut i Social. La coordinadora del CESS ha conclòs la seva intervenció amb el desig que “els coneixements, les habilitats i les actituds ètiques es puguin estendre a tots els nostres estudiants i a tots els graus, més enllà del de Medicina”.

Per la seva part, Terribas ha celebrat que aquest congrés pugui fer-se en format presencial, ja que “és necessari crear espais on compartir i posar en comú” tenint en compte que a l’Estat espanyol fa uns anys s’organitzaven més esdeveniments d’aquest tipus. Terribas ha destacat els quatre temes principals que abordarà aquesta trobada. Un d’ells és la pedagogia de la bioètica, perquè “hem de buscar noves eines per a les noves generacions”. Un altre tema és el de les ètiques entre pandèmies, atès que “la pandèmia ha posat sobre la taula una gran quantitat de conflictes ètics en el dia a dia assistencial”. El tercer tema és l’impacte de les biotecnologies i l’ús de la robòtica, i el quart, el de la incomoditat amb la mort, des de l’eutanàsia fins a les lleis transhumanistes. “Amb aquests quatre eixos temàtics abracem molts àmbits d’interès per a la gent que considera la bioètica una qüestió important”, ha dit.

El II Congrés Internacional de Bioètica té lloc avui dijous i demà divendres a l’Aula Magna de la UVic-UCC. Es tracta de la segona edició del congrés, que es va celebrar per primera vegada el gener de 2019. A l’activitat hi ha inscrites unes 200 persones, tant de Catalunya, com de l’Estat espanyol i assistents internacionals.

Taules rodones amb experts
El programa del II Congrés Internacional de Bioètica continuarà durant la jornada d’avui amb diverses taules rodones. La primera, amb el títol “Impacte de les biotecnologies: salut i benestar” (11.15 h), compta amb Miquel Domènech, professor titular de Psicologia Social de la UAB; Fernando Bandrés, catedràtic de Medicina Legal de la Universidad Complutense de Madrid; i Salvador Macip, metge i investigador.

La segona taula, “Ètiques aplicades en una societat entre pandèmies” (15 h), tindrà com a ponents Begoña Roman, professora agregada a la Facultat de Filosofia de la UB i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya; Jordi Mir, professor de bioètica i filosofia moral i política a la UPF; Joseph J. Fins, metge; i Andreu Segura, vocal del Consell Assessor de Salut Pública del Comitè de Bioètica. A continuació tindrà lloc una sessió de comunicacions (de 17.30 h a 19 h), de les quals se n’han presentat una cinquantena, i la presentació del documental Kayros, una historia de la bioética (19 h) a càrrec de Benjamín Herreros, director de l’Instituto de Ética Clínica Francisco Vallés – Universidad Europea.

La sessió de divendres començarà a les 9 h amb la presentació de comunicacions i després d’un descans es portaran a terme les dues taules rodones restants. La primera serà “Reptes de la pedagogia de la bioètica” (11 h), a la qual participaran Lydia Feito, professora de la Facultat de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid; Javier júdez, metge de família i comunitària del CSFuente Álamo; Bernardita Portales, fonoaudòloga i magisteri en bioètica; i Maria Múñoz, psicòloga i psicoterapeuta a Filadèlfia (EUA).

La segona taula rodona, titulada “Incomoditat amb la mort: transhumanisme versus eutanàsia” (15 h), tindrà com a convidats Jesús Zamora, professor de la Facultat de Filosofia de la UNED; Bernabé Robles, neuròleg consultor al Parc Sanitari Sant Joan de Déu; i Núria Terribas, directora de la Càtedra de Bioètica Fundació Grífols UVic-UCC.

La conferència de clausura del II Congrés Internacional de Bioètica, que portarà per títol “La bioètica després de la pandèmia” (17 h), anirà a càrrec de Victòria Camps, presidenta de la Fundació Víctor Grífols i Lucas.