Investigadores de la UVic-UCC analitzen com les dones catalanes fan front a la crisi des de l’Economia Social i Solidària

Durant tres anys, investigadores de la UVic-UCC han analitzat l’impacte que la crisi econòmica iniciada el 2008 ha tingut en la vida de les dones a Catalunya, així com les estratègies que aquestes han adoptat per adaptar-se a la nova situació des d’un paradigma econòmic alternatiu: l’Economia Social i Solidària (ESS). Aquests han estat els dos objectius del projecte “Crisis i alternatives en femení”, finançat per un ajut RecerCaixa de la Fundació Bancària “la Caixa”, que ara acaba de finalitzar.

La investigació l’ha liderat Sandra Ezquerra, directora de la càtedra UNESCO Dones, desenvolupament i cultures, sota el paraigua del grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) coordinat per ella mateixa. El projecte també ha comptat amb la codirecció de Marta Rivera, directora de la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris, i dels investigadors Anna Pérez-Quintana, Rosa Binimelis, Elba S. Mansilla, Víctor Ginesta i Marina Di Masso.

L’economia feminista com a marc conceptual

La seva recerca ha partit de l’anàlisi de bibliografia i dades estadístiques i de 49 entrevistes a dones, vinculades o no a l’Economia Social i Solidària, i a informants clau del sector, com ara ateneus cooperatius i finances ètiques, de diferents àmbits territorials, rurals i urbans, i de diferents sectors professionals, com les cures i l’atenció a les persones, l’agroecologia, l’habitatge i la creació de xarxes i comunitat. Tot plegat sota el marc conceptual de l’economia feminista “per abordar la complexitat de la vida socioeconòmica de les dones posant en diàleg les dimensions productiva i reproductiva de l‘economia, un enfocament molt diferent del que s’ha fet tradicionalment en ciència econòmica”, segons explica Sandra Ezquerra.

Identificació dels impactes de la crisi econòmica

El projecte identifica diferents impactes de la crisi econòmica en les dones en relació al treball, sigui remunerat o no. En primer lloc, detecta la seva major dificultat en comparació amb els homes per sortir de la recessió i restablir la seva situació laboral i econòmica prèvia. En segon lloc, la càrrega total de treball de les dones, sigui remunerat o no, s’ha vist incrementada en molts casos per motius diversos, com la seva incorporació al mercat laboral per compensar la reducció d’ingressos familiars o la necessitat de tornar a assumir determinades tasques de cura que anteriorment les famílies havien externalitzat. Al mateix temps, no es detecta que els homes hagin assumit una major responsabilitat a la llar.

Estratègies des de l’Economia Social i Solidària

La recerca també es pregunta quines respostes han generat les dones, des d’un paradigma econòmic alternatiu, per adaptar-se i fer front al context de crisi, i se centra en la seva entrada en projectes d’Economia Social i Solidària, com ara cooperatives, sindicats, grups de criança o de consum i associacions. En primer lloc, identifica desigualtats d’accés a l’Economia Social i Solidària de les dones en funció del seu nivell socioeconòmic, el nivell formatiu, l’origen o les responsabilitats familiars.

En segon lloc, la necessitat de destinar més temps a l’activitat econòmica per tirar endavant el projecte es tradueix en una renúncia al temps propi i familiar i, per tant, en un augment de la precarietat vital. Les investigadores parlen d’una “contradicció entre el discurs de moltes dones entrevistades, que reivindiquen posar la vida al centre i la realitat de la seva pràctica quotidiana, que suposa un alt nivell de sobreimplicació en el projecte professional”. En molts casos aquestes dones segueixen vivint situacions de precarietat laboral, que sovint “justifiquen al·legant una compensació a nivell ideològic i una satisfacció personal”.

Per últim, el projecte entén l’apoderament individual i col·lectiu d’aquestes dones com un dels principals beneficis identificats per les entrevistades que aposten per entrar en l’Economia Social i Solidària: “guanyen confiança en si mateixes i adquireixen informació i eines per fer front a la seva situació personal, fet que és clau en determinats col·lectius com les dones migrades o amb dificultats d’accés a l’habitatge”, expliquen les investigadores, segons les quals també creen xarxes relacionals de suport mutu dins el grup.