Infermeres i estudiants de la UVic s’incorporen als centres sanitaris per lluitar contra el coronavirus

L’emergència sanitària provocada per la Covid-19 ha fet retornar a la primera línia de l’atenció sanitària docents de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB) de la UVic-UCC que feia anys que no es dedicaven a la pràctica professional. També han tornat als hospitals professorat ja jubilat, així com estudiants d’últim curs del grau en Infermeria, mentre que altres docents que combinen l’activitat acadèmica amb la clínica han ampliat aquesta segona dedicació sense que la primera es vegi afectada.

Tots ells ja fa unes setmanes que fan reforç als equips mèdics de l’Hospital Universitari de Vic mentre compaginen les seves tasques amb la docència en línia o amb les classes. En el cas del professorat de la FCSB, aquest és el cas de les infermeres Montse Faro, reubicada a hospitalització, Olga Isern, a la Unitat de Cures Intensives, i Emilia Chirveches, a quiròfan. Xevi Palomar, també professor de la Facultat, ja exerceix habitualment d’infermer, però ara ha augmentat les hores de dedicació i ha canviat d’unitat. Pel que fa a l’alumnat, n’hi ha molts que aquests dies treballen a jornada completa, en torns de 12 hores, com és el cas d’Iris Alarcón, que reforça l’equip de l’UCI mentre continua les classes del seu últim any de grau.

Es tracta, en tots els casos, de persones que s’han adherit de forma voluntària a la crida feta pel Consorci Hospitalari de Vic (CHV), que també va demanar la col·laboració de la Universitat per amplificar-la entre els estudiants i poder flexibilitzar la situació de tots els que hi participen. “Des de la Facultat actualitzem a l’aula del grau les crides de professionals i d’estudiants que els centres necessiten per tal que qui ho vulgui s’hi pugui apuntar”, explica Eva Rovira, coordinadora del grau en Infermeria segons la qual també s’han posat totes les facilitats perquè cadascú pugui adaptar la seva situació personal a la nova realitat. “Tant docents com alumnes voluntaris estan fent una tasca molt important i els agraïm la seva dedicació i sobreesforç”, diu Rovira.

Tornar a entrar en un hospital

Tornar a entrar a l’hospital ha estat un repte, especialment per aquelles infermeres que feia anys que es dedicaven exclusivament a la docència. És el cas de Montse Faro i Olga Isern, que ara compaginen les dues tasques. Per això, l’hospital s’ha adaptat a la seva situació particular i en comptes de fer jornades completes en torns de 12 hores les fan en torns de 8 hores cada dos dies, amb la previsió que aquesta situació s’allargui, com a molt, tres mesos. “Tothom ens han donat totes les facilitats possibles per tal que puguem seguir amb les nostres tasques de docència habituals i ens ho puguem compaginar”, assegura Montse Faro segons la qual “tornar a posar-se la bata està essent una experiència molt intensa”.

Malgrat la trajectòria docent l’han combinat sempre amb estades en hospitals, màsters i cursos per “reciclar-se”, Faro explica que “des de l’any 1989 no tenia un pacient a càrrec meu completament”, una responsabilitat que “està sent dura”. En el cas d’Isern, feia 20 anys que no treballava amb pacients a càrrec seu a la Unitat de Cures Intensives, precisament del llavors Hospital General de Vic. “Encara que la situació és molt dura, i tornar a la primera línia de l’UCI m’ha impressionat molt, la companyonia d’aquests dies és increïble”, diu l’Olga qui recorda que “només entrar a l’hospital, tothom ens donava les gràcies”. De fet, com a coordinadora de pràctiques del grau en Infermeria, coincideix aquests dies amb les tutores d’alumnes de la Universitat.

El repte, expliquen, ha estat doble: per una banda han hagut de renovar i actualitzar certs coneixements i procediments amb urgència i, per una altra banda, la situació de saturació a l’Hospital “pot afectar a nivell psicològic”. Segons Isern, “els dies que descanso no puc desconnectar i deixar de pensar com estaran els pacients: ens ho emportem casa” i això que, segons explica, ja havia viscut experiències d’estrès sanitari com l’atemptat terrorista a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic, o infeccions greus per bacteris. “Sabia què podia estar passant allà dins, i ja m’esperava la trucada per incorporar-m’hi, però em va fer molta por pensar a tornar a tenir tota la responsabilitat d’un pacient tan crític i delicat”, diu.

En el mateix sentit, Faro, que entre altres a la UVic imparteix l’assignatura Cures al Final de la Vida, explica que les jornades a l’Hospital no són gens senzilles. ”Un cop entrem queden confinades a la nostra unitat fins que acabem el torn, i en cap moment podem treure’ns cap part de l’equip de protecció individual (EPI), ni tan sals per beure aigua”. D’entre les tasques que les docents han de realitzar també s’hi compta el contacte amb les famílies dels pacients aïllats. “Em tremolava la veu”, quan em va tocar trucar a una noia que tenia tant el pare com la mare a l’UCI”, diu Isern segons la qual “encara que pensis que estàs preparada, l’experiència és molt difícil”.

Pel que fa a l’Emilia Chirveches, malgrat havia treballat durant 18 anys com a infermera de recerca i quirúrgica, ara fa un any i mig que es dedica exclusivament a la docència. Per fer compatible la seva incorporació amb les responsabilitats a la Universitat, treballa a l’hospital en torn de caps de setmana. En el cas de Xevi Palomar, que ja estava en actiu durant el curs en dissabtes alterns de guàrdia com a infermer d’urgències a l’ambulància, ara ha incrementat les hores de dedicació a l’hospital aprofitant tots els festius de la Universitat i caps de setmana per integrar-se a l’equip d’urgències.

Estudiants, docents i professionals, colze a colze

Davant l’emergència sanitària, la crida dels centres hospitalaris s’ha fet extensiva també als alumnes de darrer curs dels graus en Medicina i en Infermeria. És per això que els docents de la UVic que han tornat a la feina clínica ho han fet al costat d’estudiants de quart del grau en Infermeria que, o bé ja estaven fent pràctiques a l’hospital i s’hi ha quedat a ajudar, o bé s’han presentat de forma voluntària. En el cas de l’alumnat, fan torns de 12 hores diàries en dies intercalats, que combinen amb les classes i amb el repte afegit de realitzar el Treball de Final de Grau, propi de l’últim curs.

Aquest és el cas d’Iris Alarcon, segons la qual “a mesos d’acabar el curs és encara més dur, però com a futura infermera no podria quedar-me a casa sabent que hi ha persones que ens necessiten allà, i que podem ser útils”. L’estudiant, però, reconeix que compaginar els estudis amb aquestes jornades laborals de voluntariat tan extenses i en una situació tan complexa dificulta la concentració. “Passem les 12 hores amb les EPI posades i sortim molt cansades: la situació que es viu allà dins és tan surrealista que no te l’acabes de creure”.

“Tenim estudiants molt compromesos que, a més, s’enduran una experiència impressionant per a la seva professió futura”, explica Montse Faro segons la qual tant per a l’alumnat com per a nosaltres el d’aquests dies està essent “un aprenentatge exprés” en molts àmbits, com per exemple en les tècniques d’embalatge de residus. “Hi ha una gran diferència entre entendre conceptes sobre el paper i trobar-s’hi al davant”, recorda Isern segons la qual “fins i tot a mi, que com a docent estic acostumada a reciclar coneixement, m’ha resultat complicat”. La professora, però, en fa una lectura positiva: “ens farà ser més conscients de la tutoria que necessiten els nostres alumnes quan fan pràctiques, i de com cal estar pendents d’ells”.

“Els estudiants d’Infermeria que tenim treballant no estan en la mateixa situació que la resta d’alumnes del seu curs”, explica Isern segons la qual, per aquest motiu la Universitat ho tindrà en compte prenent mesures com ara descarregar-los d’una part de les assignatures de pràctica clínica que ara s’han traslladat a l’entorn online. L’experiència laboral que estan vivint, malgrat la cruesa de la situació, els serà molt positiva, “però no hem d’oblidar que encara son estudiants i que necessiten el nostre acompanyament i totes les facilitats perquè aquesta feina altruista els permeti finalitzar els estudis”.