Gemma Mascaró: "La Biblioteca és molt dinàmica en els serveis i cuida l’atenció personalitzada"

Gemma Mascaró és diplomada en Biblioteconomia i Documentació per la Universitat de Barcelona (1993) i llicenciada en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya (2003). Després de ser responsable de la Sala de Lectura Sant Jordi de Vic durant uns anys, el 1995 va entrar a treballar a la Biblioteca de la Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Documentació ubicada al Palau Bojons fins al seu trasllat a l'edifici Torre dels Frares, on ha continuat treballant fins al confinament. També ha fet de docent a la diplomatura d'Informació i Documentació i al màster d'Interpretació. Durant els darrers 10 anys ha estat la responsable de la Unitat de Serveis als Usuaris de la Biblioteca, gestionant l’atenció al públic, el préstec, la formació, la difusió i comunicació i web. Des d'aquest octubre és la nova directora de la Biblioteca en substitució de Mireia Salgot.

Què ha suposat entrar a dirigir la Biblioteca en plena pandèmia?

Va ser com entrar en un desert i en un tsunami tot a l’hora. De la reclusió del confinament i del teletreball –al qual no estàvem acostumats– a organitzar totes les activitats i serveis per adaptar-los a les noves circumstàncies de docència i aprenentatge en línia. Després, planificar i ajustar la reobertura de la Biblioteca per oferir els serveis presencials amb tota seguretat també ha estat costós. Però aquesta exigència ha estat molt valorada pels usuaris que quan entren a la Biblioteca se senten en un espai de treball i d’estudi segur.  

Val a dir que moltes persones de diferents serveis m’han donat un cop demà. Un agraïment a totes elles. 

Per què et vas voler presentar al càrrec?

Entomar una direcció en ple confinament va posar a prova la meva capacitat de reacció davant els moments de tensió i em va fer comprendre la dimensió de portar la direcció d’un servei complex. Després del neguit, que no negaré, dels primers dies, vaig descobrir que és engrescador conèixer la institució des d’una altra perspectiva. Motiva col·laborar amb altres àrees i serveis, veure com pots treballar pels objectius propis de la Biblioteca i que enllacen amb l’estratègia de la Universitat. M’agrada tenir horitzó per plantejar-nos nous reptes i trobar les aliances per tirar-los endavant. Saber que comptava amb el suport de les persones de la Biblioteca em va donar confiança per decidir a presentar-m’hi.

Quines virtuts i quines mancances té la Biblioteca en aquests moments?

La Biblioteca té un equip humà molt professional, amb gran capacitat d’adaptació als canvis. És un servei molt orientat a l’usuari i aquesta és la seva principal fortalesa. Dimensionar bé aquest equip humà ens ha de permetre tenir capacitat per oferir serveis de més valor afegit en el suport a la recerca, orientació en l’ús dels drets d’autor, formació en competències, selecció de recursos d’informació, etc.

Un dels temes sensibles és el tema dels espais per preservar els fons i les col·leccions que ja tenim i les que ens poden arribar en el futur. Cal adequar espais per garantir un emmagatzematge segur i accessible d’aquests fons. També es poden fer petites actuacions per adaptar les instal·lacions a les necessitats dels estudiants de treball col·laboratiu, de treball personal o fins i tot per a l’experimentació.

Quins objectius a curt i a llarg termini et proposes?

A principis del curs vinent comptarem amb un nou sistema de gestió que en aquests moments estem implementant i que farà més eficient la gestió dels recursos d’informació des de la seva adquisició fins que estiguin a disposició de l’usuari, agilitzarà fluxos de treball i serà una eina important de suport a presa de decisions. 

Hem de fer la transició del llibre en paper al llibre digital i aconseguir que en els propers cursos un percentatge alt de la bibliografia recomanada de les assignatures estigui en aquest format. També és crític que els recursos de la Biblioteca estiguin presents de manera natural allà on hi ha l’usuari i ara mateix això passa per trobar la manera de ser presents a les aules virtuals. 

Les qüestions relatives a la ciència oberta i a la gestió de dades en obert són importants i tenen àmplies implicacions per a la Universitat. La Biblioteca ha d’acompanyar i oferir suport en els temes relatius a la publicació en obert i els repositoris de dades. La gestió dels acords transformatius per publicar en obert que es negociïn amb les editorials serà un àmbit nou amb què haurem de treballar. 

Porteu una activitat molt intensa de fer exposicions, és una bona manera de dinamitzar la Biblioteca?

La Biblioteca és molt dinàmica en molt dels serveis i cuida molt l’atenció personalitzada a diferents perfils d’usuaris. Només el curs passat vam oferir 122 cursos i assessoraments personalitzats de diferents tipus que van arribar a més de 2.300 persones de la comunitat universitària. Però és veritat que les exposicions són una manera de donar a conèixer i difondre els fons que la Biblioteca adquireix i conserva. Un bon aparador, sí. Us recomano que entreu un moment a la Biblioteca de Miramarges per entretenir-vos amb l’exposició que hi ha actualment sobre Florence Nightingale. És esplèndida.