Finançats dos projectes de la UVic amb la convocatòria Proyectos de Generación de Conocimiento 2022

Dos projectes de recerca de la UVic rebran finançament de la convocatòria Proyectos de Generación de Conocimiento 2022, que convoca el Ministerio de Ciencia e Innovación. Es tracta del projecte “Efecto de los contaminantes en la biodiversidad de charcas y estanques a lo largo de gradientes de clima y uso del suelo (PRISTIN)” i de la recerca “Biota de agua dulce como tecnología basada en la naturaleza para el tratamiento circular de aguas residuales” (FRENAWASTE). Aquestes ajudes tenen com a finalitat finançar el desenvolupament de projectes de recerca dirigits tant a fomentar la generació i l'avanç significatiu del coneixement científic i la recerca de qualitat contrastada, com a avançar cap a la cerca de solucions als desafiaments de la societat. 

El projecte “Efecto de los contaminantes en la biodiversidad de charcas y estanques a lo largo de gradientes de clima y uso del suelo (PRISTIN)” té com a investigadora principal Mireia Bartrons, del grup de recerca d’Ecologia Aquàtica (GEA) de la UVic-UCC. Aquest projecte pretén determinar els efectes de la contaminació química (com per exemple pesticides i altres compostos organohalogenats industrials - OHC) sobre la biodiversitat, i les funcions i els serveis dels ecosistemes de basses i estanyols a escala local i regional a través d'un gradient climàtic i d'intensitat de l’ús del sòl. La pròxima primavera es mostrejaran 150 estanyols distribuïts aleatòriament en 5 zones de Catalunya, Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Dinamarca per obtenir dades de contaminació química, nutrients i composició de la comunitat de zooplàncton, dels quals es tenen dades de biodiversitat, i de funcions i serveis ecosistèmics d’alta resolució provinents del projecte H2020 Ponderful.

Hi ha proves contrastades que la contaminació pot ser una amenaça crucial per a la pèrdua de biodiversitat. Tot i això, encara hi ha molta incertesa sobre els efectes regionals dels pesticides i altres OHC sobre la disminució d'espècies i sobre l'alteració de les funcions i dels serveis dels ecosistemes, així com pel que fa al paper del canvi climàtic que modula totes aquestes interaccions.

Projecte sobre tractament d’aigües residuals

El projecte “Biota de agua dulce como tecnología basada en la naturaleza para el tratamiento circular de aguas residuales (FRENAWASTE)” està liderat per Lorenzo Proia, investigador del Centre Tecnològic BETA de la UVic-UCC. Aquesta recerca parteix del fet que, tot i que el tractament d'aigües residuals ha millorat significativament en les darreres dècades, contribuint a aconseguir una reducció general dels impactes generats al medi ambient, els efluents d'estacions depuradores d'aigües residuals (EDAR) continuen sent una important font de contaminació per als ecosistemes aquàtics receptors. Per tant, el projecte proposa desenvolupar i demostrar l’eficiència i la viabilitat d’una tecnologia innovadora, circular, escalable i de baix cost basada en la naturalesa com a pas addicional de tractament d’aigües residuals en EDAR. 

El projecte desplegarà, en una EDAR operativa gestionada per Depuradores d'Osona, SL, un sistema pilot en el qual s’utilitzaran una sèrie d’ecosistemes artificials (basses i rierols/rius) per investigar l’eficiència d’una combinació de comunitats microbianes, i plantes aquàtiques i terrestres per eliminar contaminants de les aigües residuals prèviament tractades amb mètodes convencionals i alhora poder recuperar productes de valor afegit de la biomassa recol·lectada. 

En aquest cas, el projecte generarà coneixements valuosos sobre les estratègies d'aplicació i implementació de solucions basades en la naturalesa per al tractament d'aigües residuals urbanes. També aportarà informació sobre els beneficis potencials de l'ús de processos naturals per minimitzar els impactes ecològics i els riscos químics associats a la descàrrega d’efluents d'EDAR als ecosistemes d'aigua dolça. S'espera que els resultats de FRENAWASTE contribueixin a la transició del sector de la gestió i el tractament d'aigües residuals cap a operacions més sostenibles de bioeconomia circular.

Un projecte concedit a l'IRIS-CC

L’altre projecte, concedit a l'IRIS-CC, “Paper de la reelina humana en els mecanismes de propagació de beta-amiloide”, té com a investigador principal Lluís Pujadas, professor de la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar (FCSB). La recerca es desenvoluparà al grup de recerca TR2Lab amb la participació d’altres investigadors i investigadores de la FCSB, de la Facultat de Ciències, Tecnologia i Enginyeries (FCTE) i d’Althaia. El projecte tindrà una durada de tres anys i es coordina amb un segon projecte a la Universitat de Barcelona amb l’objectiu compartit d’estudiar el paper neuroprotector de la proteïna reelina en la malaltia d’Alzheimer.

La reelina és una proteïna implicada en la plasticitat neuronal adulta que millora diversos aspectes patològics de la malaltia d’Alzheimer. El primer objectiu del projecte és el d’identificar els dominis de la proteïna reelina que modulen l'agregació i toxicitat de beta-amiloide, un component que es troba habitualment alterat al cervell dels pacients d’Alzheimer. En un segon objectiu s’estudiarà l’efecte de l’administració de reelina en models in vivo d’agregació.

La recerca investigarà el paper de la reelina humana en els mecanismes moleculars i cel·lulars que es produeixen durant la progressió de la malaltia, particularment en l’aparició i propagació d’agregats proteics de beta-amiloide al cervell. El projecte es desenvoluparà utilitzant assajos in vitro, models cel·lulars i experiments in vivo. Els resultats del projecte contribuiran a valorar la possible consideració de la reelina com a molècula terapèutica en la lluita contra la malaltia d’Alzheimer.