Experts europeus proposen replantejar l’estratègia alimentària “de la granja a la taula” de la UE per deixar de tractar el menjar com a mercaderia

L’estratègia alimentària de la Unió Europea “Farm to Fork” (F2F), és a dir “de la granja a la taula”, ha de ser necessàriament reformulada per evitar tractar els aliments com a simple mercaderia. Així ho afirma un grup d’experts europeus, del qual és membre Marta G. Rivera, directora de la càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que signen l’article “Food as a commodity, human right or common good” publicat a la revista Nature Food aquest dijous. En el document evidencien que “l’estratègia Farm to Fork de la Comissió Europea aborda els aliments com a mercaderia en comptes de considerar-los un dret humà o un bé comú”, explica Rivera.

L’estratègia F2F, que reconeix les complexes interdependències dels sistemes alimentaris, té per objectiu “facilitar una transició cap a un sistema alimentari sostenible”, segons Rivera. Amb tot, les recomanacions dels principals assessors científics “s’han seguit només parcialment i l’estratègia continua en gran part atrapada en una narrativa que entén el menjar com a mercaderia”. L’article signat pel grup d’experts critica l’estratègia F2F per no haver-se compromès prou i demostra que la forma de considerar els aliments pot determinar el desenvolupament de tota la política alimentària.

El concepte d’alimentació com a mercaderia emfasitza els aliments com un bé comercialitzable, del qual se’n mesura el valor econòmic pel preu de mercat. “La narrativa de la mercantilització està lligada al desenvolupament del sistema alimentari”, diu Rivera, de manera que “el valor d’intercanvi d’aliments -el preu de mercat–, es desvincula del seu valor per alimentar la gent”. Considerar els aliments un dret humà porta a un accés just i transparent als recursos necessaris per produir aliments, l’absència d’explotació humana i de recursos, la presència de múltiples compradors independents, etc. Per altra part, entendre l’alimentació com un bé comú, “significa que la convivència dels aliments situa la sostenibilitat al centre de l'anàlisi, desafiant la idea d'aliment com a bé purament privat”, exposa Rivera.

A les conclusions, els autors de l’article afirmen que “els aliments no són només un bé comercialitzable” i que s’han de desplegar “marcs addicionals per desenvolupar un sistema alimentari més inclusiu socialment, just i mediambientalment sostenible”. La transició cap a aquest últim punt, però, “requerirà canvis en el procés de formulació de polítiques”.

Un informe previ

Els autors d’aquest article són el mateix grup d’experts que l’any passat van coescriure l’informe “Un sistema alimentari sostenible per a la Unió Europea” per a Science Advice for Policy by European Academies (SAPEA), grup de treball que forma part del mecanisme d’assessorament científic de la Comissió Europea. Aquell document analitzava les últimes evidències científiques sobre la transició cap a un sistema alimentari sostenible i informava de les recomanacions polítiques del Grup d’assessors científics principals del Col·legi de Comissaris Europeus.

El grup de treball SAPEA estava presidit pel professor Peter Jackson, director de l’Institut d’Alimentació Sostenible de la Universitat de Sheffield, Regne Unit. Jackson, junt amb Marta G. Rivera -directora de la càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris, UVic-UCC-, també és coautor principal de l’article publicat a Nature Food conjuntament amb Dr. Jeroen Candel, Universitat i Investigació de Wageningen (Països Baixos); professora Anna Davies, Trinity College de Dublín (Irlanda); Dr. Hugo de Vries, Institut Nacional de Recerca Francès sobre Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (INRAE) (França); professora Cristiane Derani, Universitat de Santa Catarina (Brasil) i Universitat de Cambridge (Regne Unit); professora Verica Dragović-Uzelac, Universitat de Zagreb (Croàcia); professor Alf Håkon Hoel, Universitat de Tromsø (Noruega); professor Lotte Holm, Universitat de Copenhaguen (Dinamarca); professor Piergiuseppe Morone, Unitelma Sapienza - Universitat de Roma (Itàlia); professora Marianne Penker, Universitat de Recursos Naturals i Ciències de la Vida, Viena (Àustria); Dr Ruta Śpiewak, Acadèmia Polonesa de Ciències, Institut de Desenvolupament Rural i Agrícola (Polònia); professor Katrien Termeer, Universitat i Investigació de Wageningen (Països Baixos); professor John Thøgersen, Universitat d'Aarhus (Dinamarca); professor Erik Mathijs, Universitat de Leveun (KU Leuven) (Bèlgica).

Informació legal

SAPEA ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea en virtut del conveni de subvenció 737432. La informació i les opinions d’aquest document són les dels autors i no reflecteixen necessàriament l’opinió de la Comissió Europea.