Els rius i rieres d’Osona tenen una qualitat biològica bona i només en alguns trams és dolenta

El conjunt de rius i rieres d’Osona té una qualitat biològica bona o molt bona, segons es desprèn de l’avaluació regular de l’estat ecològic dels cursos fluvials de la comarca que, un any més, ha dut a terme el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (CERM) de la UVic-UCC, també associat al Museu del Ter de Manlleu. L’estudi, corresponent a l’any 2018, ha mostrejat un total de 19 trams fluvials, que es van visitar a la primavera, i en molts casos també a l’estiu. D’aquests trams analitzats, quinze tenen una qualitat biològica bona o molt bona, i a cap punt el resultat de l’avaluació ha estat molt dolent. Aquests resultats, que es mantenen en la línia dels últims anys, s’atribueixen principalment a una pluviometria molt elevada i, en conseqüència, a cabals també molt elevats.

Els trams de riu analitzats pertanyen als termes municipals de Vic, Manlleu, les Masies de Voltregà, Santa Eulàlia de Riuprimer, Torelló, Taradell, Sant Quirze de Besora, Sant Boi de Lluçanès, Roda de Ter, Santa Maria de Besora, l’Esquirol i Rupit. Per fer l’estudi, es mesuren paràmetres generals de cada punt (cabal), es determina la qualitat de l’hàbitat fluvial i el bosc de ribera, la qualitat fisicoquímica (temperatura, pH, conductivitat elèctrica i oxigen dissolt) i la qualitat biològica de l’aigua, fent servir els macroinvertebrats aquàtics (escarabats, sabaters, cuques de capsa, entre d’altres) com a indicadors de qualitat.

Trams amb qualitat mediocre i dolenta

Encara queden alguns trams on la qualitat és mediocre (el Gurri aigua avall de l’abocament de l’EDAR de Vic i el Rimentol) i dolenta (el Mèder al nucli urbà de Vic i la riera del Sorreigs aigua avall de l’abocament de l’EDAR de Sant Boi de Lluçanès), on els investigadors del CERM alerten que caldria treballar per revertir la situació. Alhora, es detecta un augment dels nutrients (nitrogen i fòsfor) en alguns dels sectors de riu que circulen per la plana agrícola com el Rimentol, al Gurri riu amunt del barri de la Serra de Senferm, al polígon industrial de Malloles (Vic) i riu avall de l’EDAR de Vic, al Sorreigs (a Sant Boi de Lluçanès i també a la desembocadura) i al Mèder al nucli urbà de Vic.

Els autors apunten al rentat dels camps de conreu com a principal causa, encara que no l'única, d’aquest increment. Els cursos fluvials de magnitud menor i que travessen superfícies urbanes, com passa a Vic, mostren una degradació important, sobretot de l’hàbitat fluvial i el bosc de ribera, que reverteixen en la qualitat biològica i general de l’ecosistema fluvial.

El bosc de ribera es manté estable

La qualitat del bosc de ribera es manté estable, ni millora ni empitjora respecte a les avaluacions anteriors, a bona part dels punts. El curs principal del Ter mostra una qualitat bona de bosc de ribera a excepció dels trams que transcorre pels nuclis urbans de Manlleu i Roda de Ter, molt modificats. Els afluents localitzats en àrees forestals i amb agricultura extensiva mostren una qualitat bona o molt bona.

Per contra, no passa el mateix amb els afluents que transcorren per la plana agrícola o per zones urbanes i industrials on la qualitat és mediocre o dolenta. Els trams de ribera del Gurri i el Mèder del terme municipal de Vic milloren progressivament per les actuacions dutes a terme per l’Ajuntament de Vic. No obstant, en destaca molt negativament el Mèder al seu nucli urbà amb un bosc de ribera molt modificat que condiciona en gran mesura l’estructura i la diversitat de tot el conjunt de l’hàbitat fluvial i el bosc de ribera.

Aquest estudi, que el CERM elabora de forma anual, compta des dels seus inicis amb el suport dels ajuntaments de Vic i Manlleu, i amb la col·laboració del laboratori de Depuradores d’Osona SL a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Vic.