Els plàstics representen el 45% dels residus que es troben a les conques dels rius Besòs, Ter i Tordera

Un 45% dels residus que es troben a les zones de ribera més properes als principals rius catalans són plàstics i d’aquests, el 80% són plàstics d’un sol ús, principalment bosses de plàstic, embolcalls de menjar i tovalloletes higièniques. Els resultats són molt semblants entre les conques dels rius Besòs, Ter, Tordera i Fluvià i la majoria de residus és probable que provinguin de les poblacions properes i dels visitants al riu. Aquestes són algunes de les principals conclusions que es desprenen dels mostrejos que han fet aquesta primavera uns 800 alumnes d’una vintena de centres educatius catalans, majoritàriament d’educació secundària, en el marc del projecte Pescadors de Plàstics, una iniciativa del Centre Tecnològic (CT) BETA de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC).

Durant aquesta primavera els estudiants han mostrejat 49 trams de riu diferents, a les conques del riu Besòs (24 trams), baix Ter (17 trams), la Tordera (6 trams) i Fluvià (2 trams). Al llarg de tots els trams mostrejats, els joves han pogut identificar un total de 110 residus flotants a l’aigua del riu, la meitat dels quals eren residus plàstics, principalment bosses i ampolles de plàstic.

Presència de residus tan a prop dels rius com en zones allunyades

Per analitzar la presència de residus a la ribera del riu, durant el mostreig es van diferenciar dues franges: una més propera a l’aigua i una altra més allunyada. A la zona més pròxima al riu, es van identificar entre tots els trams mostrejats un total de 776 residus. Tenint en compte l’àrea mostrejada, suposen 0,26 residus/m² i del total, un 45% eren plàstics. A la zona més allunyada del riu es van identificar fins a 986 residus, que equivalen a 0,36 residus/m², i es va observar que d’aquests un 46% eren plàstics. Per categories d’aquests residus, la més abundant (44%) eren plàstics d’un sol ús, seguits del vidre (12%), metalls (11%, principalment llaunes de begudes), paper (9%) i burilles de cigars (7%). Pel que fa als plàstics d’un sol ús destacar que sobretot es van identificar bosses de plàstic, embolcalls de menjar i tovalloletes higièniques, les quals estan compostos principalment per fibres sintètiques de plàstic.

Si es fa una comparativa de les diferents conques fluvials estudiades, s’observa que els resultats obtinguts -preliminars, ja que s'aniran actualitzant al web del projecte- són molt semblants entre ells: 0,3 residus/m² (45% dels quals, plàstics) al Besòs; 0,28 residus/m² (43% plàstics) al baix Ter; 0,30 residus/m² (44% plàstics) a la Tordera. Segons l’estudiantat, la majoria d’aquests residus provenen de les poblacions properes i dels visitants al riu. “El fet que hi hagi pocs estudis realitzats sobre aquest àmbit dona valor a l’estudi, però dificulta la comparació de les dades obtingudes amb estudis previs”, explica Meritxell Abril, investigadora del CT BETA. Seguint el mateix mètode de ciència ciutadana amb escolars, un equip d’Alemanya va trobar valors d’abundància una mica superiors (0,54 residus/m²) amb els plàstics com a residu predominant en un 31%.

Posada en comú

Els resultats obtinguts del projecte Pescadors de Plàstics els van donar a conèixer membres del CT BETA en un congrés científic virtual que es va fer ahir dijous 10 de juny a la UVic, en el qual es van presentar les conclusions de l’estudi. Les dades recollides pels centres educatius participants van ser agrupades per l’equip coordinador del projecte amb la voluntat d’intentar analitzar la contaminació de residus plàstics als rius i el seu paper com a transportadors fins al mar. Al congrés hi van assistir una desena d’escoles.

En aquesta segona edició han participat al projecte 20 instituts i escoles de Catalunya: INS Manolo Hugué, Institut el Til·ler, Escola Ginebró, FEDAC Sant Feliu, Escola Sant Gervasi Cooperativa, FEDAC Cerdanyola, Institut Ermessenda de Girona, Institut Escola Pallerola, INS Vil·la Romana, Institut Can Mas, Institut Manuel Blancafort, Institut Torrent de les Bruixes, Institut Celestí Bellera, Institut Vallvera, Institut Salvador Vilarrasa, Institut Josep Brugulat, Institut Escola La Tordera, Institut de Celrà, INS Salvador Espriu i Institut Vall de Llémena.

Un projecte per aprendre el mètode científic

El projecte Pescadors de Plàstics té com a principal objectiu promoure l’ensenyament del mètode científic mitjançant l’estudi de la contaminació de residus plàstics als nostres rius i el seu paper com a transportadors fins al mar, una problemàtica ambiental poc coneguda. El projecte proposa que siguin els mateixos estudiants els qui, treballant en coordinació amb els investigadors del CT BETA, facin un estudi científic per evidenciar aquesta problemàtica ambiental, guiats per totes les fases pròpies del mètode científic, des del plantejament de les hipòtesis fins a l’anàlisi de les dades de camp obtingudes i l’extracció de conclusions.

Els participants al projecte Pescadors de Plàstics han de tenir identificat o conèixer un tram de riu proper al centre educatiu, segur i accessible on realitzar el mostreig. Enguany, als diferents trams dels rius, cada grup d’entre 12 i 30 alumnes ha fet un únic mostreig amb el suport dels investigadors coordinadors del projecte.

A l’inici del projecte, cada centre va rebre una guia d’activitats, un kit de mostreig amb el material necessari per fer-lo (xarxes, bosses, cinta mètrica, lupes, etiquetes...) i es va editar un vídeo formatiu on s’explicava com fer el mostreig. L’objectiu final és que el projecte pugui tenir suficient autonomia com perquè amb el material didàctic i la guia que s’han elaborat, les escoles i els instituts puguin aplicar la metodologia sempre que vulguin, sense necessitat de tenir l’acompanyament del CT BETA. Aquest projecte compta amb la col·laboració de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología-Ministerio de Ciencia e Innovación.