Els gorgs i les basses de les Guilleries poden ser refugis climàtics per a espècies en perill d'extinció al Mediterrani ibèric

Moltes espècies en perill d’extinció al Mediterrani ibèric, afectades pel canvi climàtic i la proliferació d’espècies invasores, podrien tenir més garanties de supervivència si hi hagués una major protecció dels gorgs i de les basses d’aigua del massís de les Guilleries. El bon estat de conservació dels cursos fluvials d’aquesta zona, que esdevindrien refugis climàtics per a la fauna aquàtica, permetrien evitar la desaparició de les últimes poblacions d’invertebrats, amfibis i peixos. Aquesta és una de les principals conclusions que recull el llibre Refugis climàtics per a la fauna aquàtica de les Guilleries (Eumo Editorial, 2024), dels biòlegs Pau Ortega Colet, Iago Pérez Novo i Quim Pou Rovira. El treball va ser guardonat amb el Premi de Recerca Guilleries 2022, atorgat per la Càtedra de l’Aigua Natura i Benestar —impulsada per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Universitat de Girona (UdG) i l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm—, i que també té la col·laboració de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona. 

A causa del canvi climàtic i la proliferació d'espècies invasores, moltes espècies aquàtiques han perdut gran part del seu hàbitat natural. Actualment, poques basses i gorgues del massís estan lliures d’espècies invasores, i la sequera i la falta d’aigua amenacen la supervivència de moltes espècies.  

Segons l’estudi, les masses d’aigua lenítiques (o estagnants: basses, llacunes, estanys, aiguamolls...) i lòtiques (o corrents: rius, rieres...) poden esdevenir refugis climàtics si s’hi fa una gestió activa, com ho demostra la presència i distribució d’amfibis, peixos i odonats (libèl·lules i altres insectes). Amb tot, els autors d’aquest treball també constaten que “cal millorar l’estat de conservació de les masses d’aigua lenítiques perquè, de mitjana, és deficient, però no gaire lluny de ser considerat mediocre”. Per altra part, els gorgs i trams de rieres que s’han estudiat mostren un estat de conservació força elevat, fet que és clau per aconseguir una diversitat més gran d’espècies.  

Treball de camp en trenta localitats 

La investigació es va dur a terme en trenta localitats diferents del massís de les Guilleries, on es van estudiar tant rius i rieres (tretze gorgs) com basses permanents (disset masses d'aigua). En aquestes localitats, s’han detectat onze de les tretze espècies d’amfibis que viuen a les Guilleries, com la granota verda (Pelophylax complex) i el gripau comú (Bufo spinosus). També s’han trobat espècies més rares, com la granota roja (Rana temporaria) i el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), que es troben en perill a Catalunya. 

Aquesta recerca prové del projecte "Diagnosi de l’estat de conservació de refugis climàtics per a la fauna aquàtica al Massís de les Guilleries", treball guanyador del Premi de Recerca Guilleries 2022, que tenia per objectiu avaluar l’estat dels ecosistemes aquàtics de les Guilleries i proposar mesures per conservar-los com a refugis climàtics per a espècies amenaçades.  

El Premi de Recerca Guilleries, que es convoca anualment, vol promoure la recerca en les àrees de l’aigua, el territori i la biodiversitat. Dotat amb 5.000 euros, aquest guardó busca fomentar estudis que contribueixin a la preservació del patrimoni natural de la zona en un context de canvi climàtic. Els seus resultats es publiquen a la col·lecció “Guilleries – Aigua i Territori”, de la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar.