Els estudiants de Biologia fan un cens d’ocells des de casa durant el confinament

El grau en Biologia de la UVic, que té un elevat percentatge de pràctiques a l’entorn natural, s’ha vist obligat a reinventar-se a causa del confinament i a trobar una solució per tal que l’alumnat hagi pogut fer pràctiques a la natura però sense sortir de casa. És en aquest context on s’emmarca l’activitat que se’ls va proposar durant el mes d’abril: la confecció, d’un cens d’ocells, cadascú des de casa seva, i convertint les finestres, terrasses o jardins en una gran estació biològica repartida per tot el territori.

En la confecció d’aquest cens hi van participar des dels estudiants de 4t curs fins als de 1r, adaptant a cada nivell la dificultat de la tasca. Segons el coordinador de l’assignatura ‘Tècniques de seguiment i gestió de la fauna’, Jordi Camprodon, “volíem fer una pràctica adaptada per fer des de casa, que alhora fos didàctica, interactiva entre l’alumne i el seu ecosistema, i que a més tingués un valor per a la societat”.

La pràctica consistia en fer una observació de 30 minuts per escoltar i identificar els ocells. Els estudiants de quart, que ja tenen més pràctica en aquest tipus d’activitat, havien d’identificar, cada cinc minuts, els ocells que es podien sentir en cada franja, i així determinar quin era el temps mínim òptim per poder contactar la majoria d’espècies. Calia triar el dia que meteorològicament fos favorable (bon temps, sense vent ni boira) i realitzar l’escolta a primera hora del matí, quan els ocells es troben més actius. Per la seva banda, els estudiants dels primers cursos només se’ls demanava que fessin una llista dels ocells identificats.

Les eines de què disposaven per fer la identificació eren bàsicament la vista i l’oïda; binocles, si en tenien; i aplicacions que permeten identificar les espècies d’ocell pel cant, des del mòbil o tauleta. També tenien una breu guia d’imatges, sons i mapes de distribució, proporcionada pel mateix professor, amb les espècies més comunes, feta a partir de dades del SIOC (Servei d’Informació Ornitològica de Catalunya). Durant l’observació s’havia d’omplir una fitxa que contemplava la descripció del lloc, l’espècie observada i el comportament de l’ocell en el moment de l’observació. “Cal tenir present que ens trobem en una època de l’any molt interessan, ja que moltes espècies han començat la cria i també hi ha presència d’ocells migratoris”, afirma Camprodon.

En total es van identificar 57 espècies repartides arreu de Catalunya i més enllà. La llista és un reflex de l’entorn de confinament, que varia des del centre urbà de grans ciutats, més pobres en espècies, fins a nuclis rurals, més diversos en vegetació i, per tant, més rics en ocells. Els més observats van ser el pardal comú, el falciot, el colom roquer i l’oreneta vulgar, com correspon a ocells abundants en ambients urbans, seguits per ocells que cerquen la protecció de la vegetació, sigui en jardins, parcs, camps o arbredes. També es va constatar que “20 minuts d’observació atenta era suficient per observar la gran majoria d’espècies, tot i que si s’allargava el temps hi havia més probabilitat de detectar les espècies més rares”, diu el docent.

Segons l’estudiant de 4t curs Laia Antich, “a més de ser una pràctica enriquidora tant a nivell personal com professional, ens ha permès comprendre el gran valor que tenen totes les espècies d’ocells amb les quals convivim, i la importància de conèixer l’ambient que compartim”. Per altra banda, opina que no ha estat una activitat fàcil, ja que “l’escolta d’ocells requereix no només identificar l’espècie sinó també cada individu, i jo no en sóc experta”, afirma.

Col·laborar en programes de ciència ciutadana

El resultat d’aquesta pràctica ha estat molt positiu, perquè “ha permès realitzar una activitat d’entrenament en l’observació i escolta dels ocells, alhora que s’han pogut identificar quines espècies viuen en aquesta època en les zones urbanes i periurbanes de Catalunya”, explica Camprodon. Tota aquesta informació recollida amb criteris científics, els alumnes la podran penjar als portals de dades d’ornitologia, com Ornitho.cat, que, segons el professor “s’alimenten de dades de ciència ciutadana i que proporcionen una informació molt valuosa per conèixer la distribució i biologia i dels ocells i els canvis d’abundància en períodes llargs de temps”. “Sumant les dades de tots i implicant-nos en programes de ciència ciutadana contribuïm a donar a conèixer l’estat de la natura a tot el món, una pràctica que està molt estesa sobretot a Europa i a Amèrica del Nord i que ajuda al coneixement i conservació de la natura”, conclou Camprodon.