El territori marca l’agenda per al desdoblament del tren fins a Vic amb l’horitzó de 2035, en un acte al Paranimf

El Paranimf de la UVic-UCC ha acollit aquest dijous 24 de novembre, la presentació de la "Proposta ferroviària per al desenvolupament del corredor de l’R3", un document tècnic amb vocació estratègica dut a terme per l’Oficina Tècnica de l’R3. Aquest òrgan tècnic, constituït en el marc de Creacció fa un any, ha estat impulsat per la Comissió Tècnica pel Desdoblament de la Línia R3 i liderat per la UVic-UCC, l’Ajuntament de Vic, el Consell Comarcal d’Osona i la Cambra d’Osona.

El text, consensuat amb els agents implicats del territori, recull una visió integral del servei i de què ha de tenir la línia ferroviària, així com de les necessitats en infraestructura que se’n deriven, com l’històricament reivindicat desdoblament de la línia, però va més enllà en altres actuacions clau. A l’acte, hi ha participat via zoom Xavier Flores, secretari general d’Infraestructuras del Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana (MITMA), que ha avançat el compromís del govern espanyol a licitar la redacció de l’estudi informatiu del tram Centelles - la Garriga, precisament una de les reivindicacions de l’Oficina. En el Pla de rodalies actual, el desdoblament parcial d’aquest tram ni tan sols hi apareix. 

La veu del territori

Els agents polítics, socials i econòmics impulsors de l’Oficina Tècnica demanen que aquesta esdevingui un interlocutor del territori amb les administracions i empreses del sector ferroviari per tal de promoure la millora contínua i substancial del corredor. L’acte ha comptat amb la presència d’un centenar de persones i ha tingut una alta representació política, social i econòmica de les comarques d’Osona, la Garrotxa, el Ripollès i el Vallès Oriental. La benvinguda, l’ha donat Josep Arimany, president de Creacció i de la Comissió Tècnica pel Desdoblament de la Línia R3 Osona-Ripollès. “Hem fet un pas endavant, hem passat de la reivindicació a la participació estratègica per a la millora del tren”, ha defensat.

Jordi Baiget, director general de la Fundació Universitària Balmes, també ha intervingut a l’acte, en el transcurs del qual ha destacat la implicació de la UVic-UCC amb la línia de tren, i ha recordat que la universitat té seus a Barcelona, Granollers i Manlleu, i vincles estrets amb Ripoll, Puigcerdà i Olot, entre altres municipis. A més, ha insistit en el consens territorial, polític i administratiu d’un projecte que, ha dit, és necessari per garantir el dret a la mobilitat i a la igualtat d’oportunitats. “Per aconseguir captar i retenir el talent és essencial tenir una bona xarxa de comunicació”, ha assenyalat.

També han participat en la presentació l’alcalde de Centelles, Josep Paré; el senador Josep Reniu; i el subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Carles Prieto. El document, l’han presentat els tècnics de l’Oficina Jordi Julià, Arnau Comajoan i Jordi Tordera. A més han tingut veu Marc Sanglas, secretari de Mobilitat i Logística del Departament de Territori; Pere Antentas, president de la Cambra d’Osona; Joan Carles Rodríguez, president del Consell Comarcal d’Osona, i Montse Barniol, delegada del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central.

Temporització del desdoblament

Des del punt de vista de les necessitats en infraestructura, el document de l’Oficina Tècnica de l’R3 marca una agenda per etapes respecte al desdoblament per trams de la línia fins a Vic, amb l’horitzó del 2035. Totes aquestes etapes s’haurien d’activar amb l’objectiu de construir, en primer lloc, els consensos territorials i acords polítics necessaris per a cadascun dels trams, especialment els més urbanitzats, com a pas previ a iniciar la tramitació de l’estudi informatiu i la redacció dels projectes executius.

El calendari marcat per l’Oficina busca l’equilibri entre l’ambició i el realisme, si bé és fonamental que es dugui a terme una revisió del Pla de rodalies que prevegi una planificació del conjunt sencer dels trams. Es fixa especialment l’encàrrec el pròxim 2023, de l’estudi informatiu del tram la Garriga - Centelles, de cost econòmic elevat però de relativa poca complexitat urbanística, no previst al Pla de rodalies vigent.

Així mateix, el treball elaborat detecta poca previsió de capacitat d’estacionament a les estacions en remodelació al Vallès Oriental, especialment a la de Granollers - Canovelles; considera la possibilitat de mantenir la via actual al tram del Congost per realitzar avançaments dels serveis directes pel nou túnel de via doble; planteja canvis a curt termini en l’operativa de l’estació de Vic per tal d’aprofitar el desdoblament de la sortida sud de la ciutat prevista per als pròxims dos anys; proposa l’allargament dels serveis amb terminal a Vic fins a Torelló, on probablement caldria construir una via nova a l’estació actual, i la reobertura de vies desviades a les estacions de Campdevànol i Toses per fer encreuaments.

Torelló, nova estació de referència de la Garrotxa

La proposta cerca sumar la Garrotxa com un nou pol de demanda al corredor, amb la potenciació d’una llançadora en autobús entre Olot i Torelló, per a la qual una segona passa seria una nova estació al sud de Torelló, a la intersecció amb la C-37. Així mateix, es proposa la reobertura de la via d’ample estàndard entre Puigcerdà i la Tor de Querol – Enveig per tal que els serveis de l’SNCF cap a Tolosa de Llenguadoc i de tren nocturn diari cap a París arribin a la capital cerdana.

En darrer lloc, pel que fa a les infraestructures, l’Oficina Tècnica alerta de la necessitat urgent de la construcció dels tallers de Renfe a Ripoll, necessaris per mantenir el servei de la Garriga en amunt durant els talls de 3 i 5 mesos el 2023 i 2024 per obres del tram Parets - la Garriga.

Més trens i diferenciats

La proposta de l’Oficina Tècnica parteix d’una hipòtesi de serveis al conjunt de la xarxa de Rodalies de Catalunya segons la qual 10 trens per hora i sentit de l’R3 podran passar pels túnels de Barcelona, plantejada a partir de les determinacions del Plan de Cercanías 2008-2015. Amb l’objectiu de facilitar que l’R3 disposi d’aquesta capacitat, es planteja que la línia pugui fer entrar els seus serveis per ambdós túnels de Barcelona -plaça Catalunya i passeig de Gràcia- amb una nova connexió a l’altura del nus de Mollet cap a les vies de l’R2, sense descartar l’ús del traçat actual i el seu desdoblament. Fins ara, l’R3 només entra per plaça Catalunya, un punt saturat.

Per altra banda, l’enllaç amb la línia el Papiol - Mollet permetria fer arribar una part dels serveis de l’R8 a Granollers - Canovelles i facilitar, així, la correspondència entre R3 i R8, i la connexió amb la UAB. Des de la perspectiva dels serveis al corredor, l’objectiu principal se situa en la fiabilitat i la reducció del temps de viatge global, la qual es preveu guanyar tant en temps d’espera com en temps de recorregut amb una distinció dels serveis de la línia entre els de l’R3: els serveis amb parada a totes les estacions, amb més freqüència com més a prop de l’Àrea Metropolitana-, amb terminals a Granollers – Canovelles, Torelló i Ripoll; i els serveis regionals directes anomenats R18, que haurien de poder funcionar un cop cada hora amb parades a les estacions de les capitals de comarca (Puigcerdà, Ripoll, Torelló - la Garrotxa, Vic, Granollers i Barcelona) i a les correspondències amb connexions intercomarcals. En l'àmbit orientatiu, aquest servei connectaria Vic i Barcelona en prop de 45 minuts.

A més, es proposa l’estudi d’una nova línia RP1 de menors costos operatius i trens de menys capacitat entre Ripoll i la Tor de Querol – Enveig, com a complement per cobrir la connexió entre el Ripollès i la Cerdanya en les hores sense servei fins a Barcelona. Un trajecte per al qual el ferrocarril és significativament més competitiu que el bus o el vehicle privat per carretera i que podria servir per Renfe o bé per FGC si habilités, per exemple, una ampliació de les instal·lacions del Cremallera a Ribes de Freser com a base operativa.