El primer inventari dels estanys temporanis mediterranis de Catalunya revela que gairebé la meitat estan en mal estat de conservació

El grup de recerca en Ecologia Aquàtica (GEA) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha creat el primer inventari dels estanys (o basses) temporanis mediterranis de Catalunya. Aquests ecosistemes són considerats per la Unió Europea com a hàbitats prioritaris a conservar per la seva elevada biodiversitat i la singularitat d'algunes de les espècies que hi viuen. 

Així ho reflecteixen els resultats de l’inventari que, en els prop de 100 estanys identificats i analitzats, ha trobat cites de 90 espècies protegides (60 d’ocells, 15 de plantes, 12 d’amfibis, 3 de rèptils, 1 invertebrat). Dins aquest llistat de cites s’hi poden trobar ocells aquàtics com el camallargues o esteparis com el sisó, plantes com el trèvol aquàtic, amfibis i rèptils com el tritó marbrat o la tortuga d’estany i el crustaci característic d’aquests ecosistemes, el tríops o tortugueta.

També s’ha constatat que, si bé contenen una elevada biodiversitat, la majoria d’estanys temporanis tenen una superfície petita que no sol arribar a una hectàrea i que són precisament aquestes petites dimensions les que els fan molt vulnerables. L’inventari ha pogut comprovar que com a mínim el 43% dels estanys inventariats han estat o estan greument amenaçats per l’acció humana directa. La principal amenaça és el seu dessecament o les alteracions en la circulació de l’aigua per a usos de rec o d’aprofitament agrícola, fet que es veu agreujat pel canvi climàtic. Altres amenaces importants són la urbanització, la sobrepastura i, en alguns casos, les tales forestals quan aquests estanys presenten arbres al seu interior. 

Un 40% d’estanys, en mal estat de conservació
“La informació recopilada en l’inventari no ens permet ser optimistes pel que fa el seu estat de conservació”, conclou la professora d’investigació ICREA Sandra Brucet, que juntament amb Anna Badosa, han liderat el projecte com a membres del grup de recerca en Ecologia Aquàtica. Només el 53% dels estanys de l’inventari presenten informació del seu estat de conservació actual, xifra que s’explica per les reduïdes dimensions d’aquests ecosistemes i pel fet que són molt efímers. 

“Això fa que sovint siguin poc reconeguts pels responsables polítics i gestors, per la qual cosa no se solen monitoritzar”, aclareix l’investigador Jordi Compte, que ha participat en el projecte recopilant la informació, creant la base de dades i generant els continguts de la pàgina web. Dels estanys dels quals es disposa d’informació, només el 60% tenen un estat de conservació bo o molt bo, mentre que el 40% restant tenen un estat mediocre que, per tant, “no arriba als nivells de qualitat que demana la Unió Europea”. Segons l'investigador, “si haguéssim de posar una nota de l’1 al 10 a l’estat de conservació d’aquests estanys, els posaríem un 4 i, per tant, suspendrien”. 

Les directives europees, i més en concret la Directiva Marc de l’Aigua, estableixen que l’estat de conservació d’aquests ecosistemes hauria de ser entre bo i molt bo, però “la manca de coneixement del seu estat de conservació farà impossible complir amb les normatives”, afirma Sandra Brucet. Per això, “urgeix poder determinar de manera sistemàtica, unificada i estandarditzada l’estat de conservació dels ecosistemes temporanis mediterranis per tal d’establir mesures de gestió i protecció en aquells més vulnerables i en pitjor estat de conservació”.    

La bona gestió permet ser optimistes
Tot i les greus amenaces que pateixen els estanys temporanis mediterranis, el 58% dels inventariats estan actualment protegits o tenen alguna forma de gestió: molts estan catalogats dins la Xarxa Natura 2000 o la dels Espais Naturals d’Interès Natural, o formen part de parcs o paratges naturals. Exemples d’això són la Roureda de Tordera (Maresme), lo Clot de l’Unilla (Segrià) o les Basses de l’Albera (Alt Empordà). També hi ha estanys com la Platja d’Espolla (Pla de l’Estany) que estan catalogades dins el Conveni de Ramsar com a zones humides d’importància internacional per a l’hàbitat d’aus aquàtiques. En alguns casos, tot i no estar en zones protegides, tenen la seva conservació garantida pels acords de custodia amb els propietaris, com alguns estanys de Riudarenes (La Selva). 

“Pot semblar que si més de la meitat dels estanys de què es disposa d'informació tenen un estat de conservació bo o molt bo, aquesta és una dada positiva, però no és així”, alerta Anna Badosa. La investigadora explica que “la seva vulnerabilitat fa que molts es converteixin en permanents o senzillament desapareguin” i que, per això, “a partir d’ara seria important conèixer el ritme de desaparició d’aquests estanys” encara que, reconeix, “obtenir aquesta dada no és una tasca fàcil”.

Accés lliure a la informació
L’inventari, que és d’accés lliure i en format web, s’ha creat en el marc d’un projecte que ha comptat amb el suport de la Fundación Biodiversidad del Ministerio para la Transición Ecológica i amb la col·laboració d’especialistes de la Universitat de Girona. A la web www.estanystemporanis.org s’hi poden trobar estanys des dels peus de l’Albera (Alt Empordà), fins a les muntanyes del Perelló (Baix Ebre), passant pels secans de Lleida i els estanys forestals de la Baixa Tordera (Maresme). A  l’inventari s’hi mostra la localització dels estanys i, en els casos que ha estat possible, informació sobre la seva fauna i flora protegida, l’estat de conservació i el règim de protecció. A la pàgina web també si pot visualitzar un vídeo divulgatiu realitzat en el marc del projecte per conscienciar i donar a conèixer a la societat la importància d’aquests ecosistemes tan vulnerables.