El peix fartet manté la mateixa distribució dels anys 90 a l’Alt Empordà, però recula al Baix Empordà

El projecte “SOS Fartet” que durant l’últim any s’ha dut a terme als parcs naturals dels Aiguamolls de l’Empordà i del Montgrí, Illes Medes i Baix Ter, va culminar divendres passat amb una plantada de brots de tamarius a l’anomenada “Bassa del Fartet”. El projecte l’ha desenvolupat un equip d’investigadors del grup de recerca en Ecologia Aquàtica de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), amb l’objectiu principal de determinar i millorar l’estat actual de conservació del fartet (Aphanius Iberus), un peix amenaçat d’extinció i protegit tant a nivell nacional com europeu. “SOS Fartet” l’han dirigit la doctora Anna Badosa i la professora d'investigació ICREA Sandra Brucet, i hi han col·laborat el doctor Lluís Benejam i Serena Sgarzi, tots quatre investigadors de la UVic-UCC. El projecte l'ha recolzat la Fundación Biodiversidad del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. 

Els resultats del treball, que es van presentar divendres, confirmen que a l’Alt Empordà el peix fartet no ha recuperat la seva presència, i s’ha mantingut en els mateixos nivells que hi havia a finals de la dècada dels 90, a començaments de la qual va patir una forta davallada com a conseqüència de l’entrada d’aigua dolça a la Reserva de les Llacunes. Al Baix Empordà, l’espècie ha patit una lleugera reducció i tan sols hi ha presència de manera natural a dues basses, tot i que recentment s’ha introduït a d’altres de nova construcció. En cap cas ha recuperat presència a llacunes on era present a la dècada dels anys 80.

Segons Sandra Brucet, “la distribució i l’abundància del peix fartet queden clarament determinades per dos factors: que es trobi en punts aïllats on no hi hagi connexió temporal o permanent amb masses d’aigua on habiti la gambúsia, l’espècie invasora que l’amenaça, i que siguin zones amb salinitats molt altes, per tant llacunes costaneres que mantenen les dinàmiques naturals sense alteració del seu sistema hidrològic”. 

Des dels anys 90 no s’havia tornat a estudiar l’estat de conservació del fartet a l’Alt i al Baix Empordà, una zona que representa el límit nord de distribució mundial de l’espècie. Durant tot l’any 2016, i especialment en els mesos d’estiu, “SOS Fartet” va dur a terme un treball de camp, en què es van utilitzar diferents tipus de trampes (ampolles, nanses i xarxes d’agalla) per conèixer la presència o absència i l’abundància del peix fartet a les diferents basses que conformen els Aiguamolls de l’Empordà. 

Recuperació d'un espai natural degradat
“SOS Fartet” també ha inclòs campanyes de divulgació i de sensibilització ambiental, i actuacions puntuals de restauració ambiental per a la millora de l’hàbitat. Una d’aquestesva ser la plantada de 300 brots de tamarius de divendres al matí, on van participar una quarantena d’estudiants de primer i segon d’ESO del SIN Empuriabrava (Castelló d’Empuries). Els alumnes es van desplaçar en bicicleta fins al Cortalet, on van fer una visita al Centre d’Interpretació i als aguaits més propers. Posteriorment, a les 11 del matí, es van traslladar a la bassa on van observar exemplars de fartet en aquaris, van veure les trampes que es fan servir per capturar-los durant els estudis i van participar a la plantada de tamarius, preparada i guiada per la cooperativa de treballs forestals Foresterra.

Juntament a la plantada, a la “Bassa del Fartet” s’hi ha instal·lat una tanca protectora de fusta que evitarà l’entrada de les pastures de vaques. “Amb les dues accions aconseguirem dotar la bassa d’una vegetació més natural, que facilitarà el refugi del fartet, ja que actualment estava molt degradada”, explica Anna Badosa, qui afegeix que “els tamarius són uns arbres autòctons típic dels aiguamolls costaners que aguanten molt bé la salinitat”. 

El projecte l’han completat altres activitats com una xerrada divulgativa, una enquesta als visitants del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà sobre el seu coneixement de l'espècie o l'elaboració d'un tríptic informatiu sobre el peix fartet. De forma transversal, i segons Anna Badosa, “el projecte ha ajudat a la conservació de la biodiversitat dels ecosistemes aquàtics continentals, que en les darreres dècades han patit una forta regressió a nivell mundial”, i ha contribuït als objectius de l'Estratègic 2020 de Biodiversitat establerts per la Unió Europea. 

El fartet (Aphanius Iberus) és un peix continental endèmic del litoral mediterrani de la Península Ibèrica. L'espècie tolera amplis rangs de salinitat i temperatura, però actualment es troba desplaçada als ambients més salobres a causa principalment de la presència d'un peix invasor d'aigua dolça, la gambúsia (Gambusia holbrooki). La destrucció i deteriorament del seu hàbitat al llarg de les darreres dècades també ha contribuït a la seva regressió, i actualment se'n conserven poc més de 20 poblacions a tota la península ibèrica