El grup de recerca MECAMAT presenta el projecte smARTS a un seminari sobre patrimoni cultural de la Unió Europea  

La Unió Europea va escollir el projecte smARTS  (EU-Horizon 2020, IF-Marie Sklodowska-Curie Nº 708527), que desenvolupa el grup de recerca MECAMAT de la UVic-UCC, com a exemple per ser presentat en un seminari específic sobre patrimoni cultural en risc celebrat a Brussel·les el passat 7 de desembre. L’activitat duia per títol “Cultural Heritage, disaster resilience and climate change: the contribution of the EU research and innovation”, i en representació de MECAMAT va comptar amb la presència i intervencions dels investigadors Mainardo Gaudenzi i Judit Molera.

Al seminari s’hi van presentar els resultats de diferents projectes europeus i es van debatre les accions presents i futures per salvaguardar el patrimoni de la degradació, especialment en cas de risc geològic, canvi climàtic o conflicte armat. Hi van participar investigadors, responsables polítics, stakeholders i representants de la UNESCO.

L’objectiu del projecte SmARTS és desenvolupar equips versàtils i de baix cost amb una sèrie de sensors per a la inspecció, monitorització i anàlisi de materials d’interès historicoartístic. La innovació de la recerca de la UVic-UCC rau a dissenyar un equip que pugui ser molt adaptable, incorporant sensors diversos en funció del tipus d’estudi que es vulgui fer. El dispositiu recull informació ambiental, informació analítica del material i imatges captades amb microcàmeres per integrar totes les dades en temps real.

Segons Judit Molera, el projecte va rebre una molt bona acollida de les parts implicades i dels investigadors, ja que “malgrat actualment ja existeixen aquests dispositius, són cars i pocs museus poden adquirir-los. Amb l’evolució de l’electrònica, la robòtica, els sensors, les impressores 3D i l’internet de les coses es poden crear nous dispositius molt adaptables a cada situació amb un cost molt inferior, la qual cosa permet generalitzar-ne l’accés per facilitar la conservació del patrimoni cultural de cada poble”. Molera considera que el projecte va despertar l’interès de la UE pel fet de ser “una eina molt útil per monitoritzar el patrimoni cultural, i una via d’accés a la tecnologia a les zones més pobres i desfavorides del planeta”.